El joc, és l’estímul de vida, ja no tan
sols per infants, que els hi apropa a la vida, a entendre a aprendre...
Mitjançant el joc aprenem l’alegria,
perquè ens treu de la nostra passivitat i ens posa en situació de compartir
amb els altres.
Provocar una actitud distesa, una forma de
descobrir, de conèixer, ens permet canviar els rols, veure les coses d’altre
manera, ens ensenya a viure
interactuant, doncs no hi ha un ‘altre manera millor d’ assolir conceptes, d’entendre
els canvis...
Jugar des de les estructures més senzilles, des de l'apropament al nostre entorn...
El Material no estructurat
Ens referim a aquells objectes que no estan pensats amb una finalitat lúdica, però són capaços d’oferir oportunitats perquè els infants manipulin i experimentin des del seu propi interès.
Mitjançant aquesta interacció, els infants poden desenvolupar el joc
simbòlic i la creativitat.
Amb el cotó
El cotóés un material suau, amb una gran capacitat d'estímuls.
De fàcil manipulació!
Els
infants el poden manipular lliurement i donar la funció que més els hi agradi
en el moment que estan jugant.
Interactuar amb el cotó:
Conèixer el cotó… Tocar-ho, aixafar amb les mans….la seva
textura es suau i de fàcil manipulació.
_ Si ens posem un tros a
la cara, el sentirem ben suau, inclòs ens farà pessigolles...😊
Si agafem boles de cotó i les coloquem dins d’un cistell, o caixa de cartró o plàstic, ens traiem les sabates i els mitgons i fiquen els
peus dins, podrem notar la seva suavitat quan el trepitgem.
Quina sensació
més agradable!
Un cop ja ens hem
familiaritzat amb la seva textura, podem realitzar una mica de psicomotricitat fina
amb el cotó...Amb els Infants més grandets...
_ Agafar-ho amb unes
pinces i ficar-ho dins d’un pot, a part de fer psico també treballarem els
espais, dins i fora, si les boles de cotó són de diferents colors i el pot
transparent, ens quedarà molt bonic de colors diferents...
_ També podem enganxar
les boles de cotó de colors a una cartulina o fills i crear un bonic quadre per
penjar a l’habitació, o per regalar, serà molt original i cadascú el farà al
seu gust. Serà
fantàstic!
_ Amb paper d’embalar també
podem realitzar un original mural, boles de cotó que poden ser nuvols, arbres,
aigua, herba, flors...
Quina manera d'experimentar més divertida!
Amb teles i Caixes...
_Teles, textures i colors diferents , estimulem el tacte i la vista, sense oblidar l’olfacte doncs les teles a part de tenir el seu
olor original que depen del teixit i la seva elaboració, també desprenen olor a sabons o
perfums, que l’infant percep ràpidament. Sensacions...
I depenent el seu teixit les teles també
emeten sons, al moviment, al doblegar-les…
Si afegint al joc caixes, caixes i
teles, poder ficar-se dins, tapar-se, cobrir la caixa, amagant-se amb les
teles, dins la caixa estirats, asseguts, sols o amb companya...
Amagar-se
Amb la llum, un raig de sol que entre
per una finestra, que si per exemple posen un fulard al davant, fa reflexes,
canvis de colors, ombres.... creant diferents estímuls.
Jugar amb la llum, els hi estimular el
sentit de la vista, desenvolupar la seva imaginació, conèixer contrasts diferents
entre la llum i les ombres, els hi permet un ‘altre perspectiva per explorar.
Els hi encanta jugar, tocar, experimentar, conèixer,
explorar... !
Objectiu del joc...
Davant de tot, que ho
passin d’allò més bé!😍
Què volem aconseguir
amb aquest tipus d’activitats?
_ Estimular els sentits del tacte, olfacte,
la oïda i la vista.
_ Despertar el desig de l’infant per
moure’s.
_ Desenvolupar el moviment.
_ Estimular la coordinació ull-ma.
_ Incitar l’exploració de diferents
materials.
Desenvolupar els vincles afectius entre
infants i els adults.
Els estímuls quan més naturals més
efectius, més propers als infants, quantes vegades s’entretenen amb qualsevol
cosa que hi troben, con un rull de cartró, una revista, un llençol...
Explorar el que els envolta des de els elements més propers els hi facilita el
seu aprenentatge.
Avui és el dia del Mestre, gràcies a tots per la vostra entrega i dedicació
Ser
mestra o TEI en Educació Infantil és una feina que s’ha de fer amb el cor, i les coses que es fan des del cor són les que tenen més
responsabilitat.
Doncs
aquests essers menuts i felices que ens miren amb els seus enormes ulls i la seva gran rialla, tot i que són
molts forts, també són molt fràgils, quan dic fràgil no em refereixo a que es puguin
fer mal, trencar, o que ens necessiten per poder fer, que també.
Em refereixo a la
seva gran capacitat per rebre tot el que els hi donem, les coses bones, asclar, però també les no tan bones.
Tot
el que retenen formarà part per sempre del seu ADN, aquest ADN, que es fa de l’aprenentatge,
de l’estimació, del seu pas dia a dia pel món que els envolta, d’aquelles coses
bones i de les no tan bones, aquestes que hem de saber ensenyar a gestionar
perquè les sàpiguen combatre.
Aquests
infants seran les persones que mouran el món el dia de demà.
I els hem de poder acompanyar des de el cor, doncs ells també aprenen des de el cor, educar
tenint en compte les seves opinions, amb solidaritat i empatia, doncs al dia de
demà no siguin egoistes, competitius i conformistes.
Els
Infants tenen entre altres moltes coses,una immensa capacitat per ser feliços.
Hem de poder acompanyar-los, guiar-los en l’aprenentatge de viure i conèixer sense
que perdin aquesta capacitat, això no és gens fàcil, doncs a mesura aprenen, coneixen que tot no és tan fàcil, que tot no és tan bo.
Un nen, un mestre, un llapis i un llibre poden canviar el món.
Com a
Tècnic en Educació Infantil, em sento privilegiada de poder compartir les
meves hores amb els petits infants.
Quan més estic amb ells més aprèn a valorar les
coses des de la senzillesa, des de l’amor i evidentment des de la innocència.
Doncs per
ensenyar hem d’aprendre cada dia, i s’ha de fer a cor obert i sense enganys, doncs
als nens no se’ls pot enganyar.
Això vol dir que...
Per
ensenyar hem de saber fer, no des de les habilitats físiques, sinó des de dins,
doncs per ensenyar a compartir, has de saber compartir, per ensenyar a perdonar,
has de saber perdonar, per ensenyar a viure, has de saber viure.
Tenir
respostes a totes les seves preguntes, sense jutjar, sense qüestionar, donant totes les eines
per créixer, sense deixar que canviïn la seva essència.
La
etapa Infantil és per mi la més important de la vida, quan l’arrel es fitxa
forta i nodrida, sortint a la llum, creant vincles d’estima, creant bases per
saber comunicar i expressar el que sentin, quan socialitzem,
creant sentiments de vida, que hem de aprendre a estimar-nos per poder
estimar als altres.
Durant
la infància hem de començà a creure en nosaltres, així com som, per acceptar a
altres així com són, i cohesionar per caminar junts per la vida.
Per tot
això, formar part de la vida dels infants, com a acompanyants i guies de la seva vida, és un aprenentatge constat, de il·lusions, de riures, d’amistat, de vincles.
Com de senzill és, quan la sinceritat, la noblesa, l’estima, no són part
de la vida, sinó que són la vida, aquella vida que amb un petó es reparen
trencalls i es cusen esgarrats.
Vincular la vida al costat dels infants és aprendrà cada dia...
Que les
abraçades són gratuïtes!
Què ens cal està a l'alçada!
Et
recorden això que es perd quan ens fem grans, això que va
desapareixen quan més creiem que sabem.
Però mai sabrem prou si perdem el que
és essencial a la vida. Amb tot el que naixem i no
hauríem de perdre!
Per
tot això i molt més, ser educadora Infantil és tot un orgull!
A l’estiu els raigs solars
arriben de manera força perpendicular a la nostra latitud. Això fa que, tal com
passa en el cas d’una llanterna que s’enfoca verticalment cap a la
superfície, l’energia quedi concentrada en una superfície molt petita
i l’energia per unitat de superfície és, aleshores, relativament gran.
A l’hivern, per contra, la quantitat
d’energia per unitat de superfície és molt petita perquè els raigs
solars arriben molt més inclinats. Així doncs, la mateixa quantitat d’energia
queda repartida en una àrea molt més gran, i escalfa menys. Seria com si
enfoquéssim la llanterna cap a la superfície però col·locant-la més avall i de
manera inclinada.
L’ombra més curta i més llarga de tot l’any
És
per aquest motiu que el dia del solstici d’hivern al migdia projectem
l’ombra més llarga de tot l’any, i el dia del solstici d’estiu, la més
curta.
Aquest moment té lloc dues vegades l'any: al març i setembre.
L'equinocci
de tardor comença el 23 de setembre a l'hemisferi nord i el 21 de març a
l'hemisferi sud, va acabar el 21 de juny al sud i el 21 de desembre a
l'hemisferi nord.
La
paraula Equinocci deriva del llatí aqueus, que significa, nit igual i està
directament relacionat amb el canvi d'estacions.
La tardorés una estació plena de contrastos de
colors, sensacions i olors
Aprofiteu
al màxim els dies de sortir a passejar, aneu a recollir bolets al bosc, gaudiu
de l’aire lliure, admireu el canvi de l’estació amb la seva diversitat de
colors, assaboriu els diferents fruits de l’estació tan rics i saborosos per al
paladar.
Per preparar les manualitats de tardor
Al bosc hi
trobareu fulles de tots colors dels arbres caducifolis, petits fruits, pinyes
caigudes o pedres. Els podeu recollir, tret que hi hagi una prohibició però heu
de tenir cura de l’entorn. No arrencar branques, fulles dels arbres,
seleccioneu les més boniques o especials que hagin caigut a terra.
És una
bona excusa per sortir i gaudir dels colors, les olors i les sensacions de
trepitjar el bosc.
La tardor és l'època per crear, per diferenciar les diferents tonalitats dels colors, realitzar gran sortides per recollir els fruits de la tardor, doncs com diu el rodolí: A la tardor ni fred ni calor!
Amb tot el que ens proporciona la mare terra, podem fer grans manualitats:
La recollida ha de ser curosa, agafeu del terra, no dels arbres, ser curosos és el primer que ens cal fer...
Troncs i branques... pinyes caigudes..aglans i pinyons... i més fruits variats de tardor
Cal tenir cura dels més petits, que no es posin res a la boca, les al·lèrgies, els al·lèrgens són molt perillosos a la tardor, doncs és fàcil esposar-se i tenir reaccions.
Alguns Infants els pateixen només al tocar-los!
Estamparen fulles de diferents colors
Amb les fulles que recollim a bosc, agafem unes quantes i
amb pintura de dits de colors de la tardor, els hi posen la pintura amb un pinzell
i les estampem a una cartolina, amb cura que no es trenquin. El terra el poden
fer amb taps de suro, segur que us quedarà molt bé!😉
Parlant de taps de suro:
_ Estampació amb els taps de suro, cal dibuixar un arbre amb branques a una cartolina,
i preparar la pintura de dits amb colors de la tardor: Marró clar, diferents
tonalitats de color verd, taronja, marró fosc, color groc... Als Infants els
encanta estampar amb taps de suro!
_ La pintura de dits per als més petits
és fantàstica, fer un ‘arbre de la tardor amb les mans pintades de colors
diferents de la tardor, és molt divertit, doncs els petits i les pessigolles
sempre acaben amb moltes rialles, ben senzill i una gran obra d'art.
Per penjar
a l'habitació, un bon record!😊
Amb les fulles que recollim podem fer diferents activitats,
enganxar-les amb un fill i unint-les per formar un bonic mòbil, i penjar-ho
desprès...
Aquest si estampem una ma farem el tronc de l'arbre!
No podem oblidar els nostres aliats, els
llibres! Una bona manera d'aprendre...
A la tardor col·loquem els diferents fruits
i fulles de decoració per la casa, la classe, l'escola, és la millor manera
d'estimular als infants, però també és molt divertit posar diferents objectes
dins d'una caixa, que podien anomenar: La caixa de la tardor.També ho podem
fer amb altres estacions o temes diferents...
Com ho farem?
Escollirem diferents llibres de la tardor
i els ficarem a la caixa, ja el tindrem preparat, una tarda de pluja o quan
vulguem, traurem la caixa davant dels infants i descobrirem el seu contingut,
així serà una bona sorpresa i els infants podran escollir quin conte volen ,
mirar, que els expliquem... és molt estimulant, alhora que compartim les diferents històries.
Dins de la caixa podem col·locar:Bolets,
carbasses, fulles seques, castanyes i els colors de la tardor, titelles, les titelles ens ajuden a explicar més bé els contes i per cantar cançons de la tardor...
L'esquirol i cantar la seva cançó Plim, plim,
plim, plim salta l'esquirol...
Un cargol, qui no sap la cançó del cargol? Cargol treu banyes, puja a la muntanya...entre altres...
Els més petitons observant les imatges i escoltant el que expliquem, a banda de triar el conte, les dites de la tardor, els colors, sons i cançons. Desenvolupant tots els sentits!
No podem oblidar les cançons, són part del dia a dia dels més petits, així aprenen...
Aquesta tardor,
com tot aquest any, serà també diferent, però no per això hem de deixar de
gaudir d'ella, diferents activitats a pobles i ciutats es solen celebrar durant
la tardor, aquest any algunes estan anul·lades, però podrem gaudir d'altres,
aquí us deixo un enllaç on podreu trobar a primers d'octubre, on line...
Festa de la Pagesia
El
3 i 4 d’octubre viu el Benvinguts a Pagès des de casa.
De manera excepcional,
enguany la festa de la pagesia es celebra a les xarxes socials.
Participa
gratuïtament a tallers, tutorials, recorreguts virtuals, píndoles sobre
alimentació i gaudeix d’entrevistes i receptes elaborades en un entorn rural
amb total seguretat des de casa.
Coneix l’origen del que menges i omple el
rebost tot l’any.
El 21 de setembre, es celebra el dia Mundial de l’Alzheimer, instituït
per l’Organització Mundial de la Salut
Que és el Alzheimer
Es una malaltia que genera un deteriorament cognitiu,
caracteritzat per la pèrdua de memòria, alteracions en el llenguatge, pèrdua del sentit
de l’orientació i dificultats per la planificació de tasques o resolució de problemes.
Aquest
deteriorament sol anar acompanyat per canvis a la
personalitat i el comportament.
La capacitat de
la persona per ser autònoma i dur a terme les activitats de la vida diària va
minvant de forma que, a les fases més avançades, necessita ajut i atenció
durant la major part del dia.
Sol presentar-se en persones adultes,
quan és presenta a infants l’anomenen Síndrome de Sant Filippo, conegut com
l’Alzheimer Infantil, denominada malaltia “rara” de caràcter neurodegeneratiu,
que mica a mica va acabant amb les capacitats cognitives. Requereix gran nombre
de teràpies per evitar la degradació progressiva mental i l’estat de salut
fràgil. Es requereix atenció constant, doncs afecta el son i provoca forts
dolors de cap. Afecta a nens, barons, (1 de cada 50000) fent que la seva esperança
de vida sigui curta, no passant de l’adolescència. Es caracteritza per la manca
d’un enzim necessari per l’organisme, que proporciona l’energia immediata i
estructural a cèl·lules.
La Fundació Sant
Filippo, ha aconseguit obrir una línia per curar la malaltia, gràcies a les
donacions rebudes és va iniciar la primera fase d’estudi, i segueixen fent
recerca.
L’Alzheimer és la causa més freqüent de demència
Una vegada els
símptomes apareixen, les persones afectades van patint una incapacitat i dependència
progressiva que afecta a l'autonomia per realitzar les activitats més bàsiques.
Poden tenir
dificultats per menjar, vestir-se o inclús, en fases molt avançades, per
caminar. Amb el temps es farà imprescindible l’atenció permanent i la presència
constant d’un cuidador.
No es compta
amb un tractament que pugui prevenir l’Alzheimer o detenir el seu curs. Compten,
això sí, amb medicaments que poden ajudar-nos a pal·liar alguns símptomes i
millorar la qualitat de vida. Aquests tractaments solen ser particularment útils durant els
primers anys de la malaltia.
La seva efectivitat va disminuint amb la progressió
de la malaltia a fases avançades.
L’Alzheimer és una malaltia cerebral,
progressiva i irreversible.
Al cervell de les persones afectades es produeixen dos
tipus de lesions neurodegeneratives molt característiques: l’acumulació de
plaques de proteïna beta-amiloide i de cabdells
neurofibril·les de proteïna Tau.
A més, juntament amb aquestes lesions típiques de la
malaltia d’Alzheimer, al cervell de molts pacients es poden observar lesions
vasculars que molt probablement també contribueixen als símptomes clínics de
demència.
No es coneixen les seves causes.
L’adopció d’hàbits de vida saludables ajuda a controlar els
factors de risc modificables que incideixen en la nostra salut cerebral i pot
disminuir les probabilitats de patir-la o retardar la seva aparició.
Com explicar què és
l'Alzheimer a nens i adolescents
Els més
joves de la família també es veuen afectats quan un ésser estimat pateix la
malaltia d'Alzheimer, normalment en la figura d'un avi o àvia. Per això és
important saber explicar-los què és l’Alzheimer.
En
general, tant els infants com els adolescents són molt observadors i capten més
les situacions que els envolten del que, sovint, mostren.
Alhora,
solen ser molt flexibles i adaptables. Però necessiten
respostes
El
desconeixement i l'absència de respostes i explicacions pot originar
especulacions que poden fer-los més mal que la mateixa realitat.
L'edat és un factor clau a
l'hora de plantejar-se com abordar el tema amb els més joves de la família.
El desenvolupament cognitiu passa per unes etapes que
permeten més o menys preveure la idea que el nen es forma de conceptes com la
malaltia o la mort, en la qual també influeix el fet d'haver tingut o no
experiències prèvies similars.
Dels 4 als 7 anys
És important que l’infant entengui que l'avi o
l'àvia es comporta així perquè està malalt.
A aquestes edats, les malalties mentals són
particularment difícils d'entendre, perquè per malaltia aquelles malalties que
tenen conseqüències físiques evidents: tos, esternuts,
febre, mal ...
Els hi podem explicar:
"Té unes cosetes dins del cap
que no funcionen bé i que fan que es despisti, que de vegades s'enfadi, que no
se'n recordi del seu nom ... Però et segueix estimant molt"
Explicacions molt senzilles sobre què és l'Alzheimer i la memòria, fent èmfasi en
com és de necessària per a tot:
_ Per recordar els noms de les
persones
_ El dia en què estem.
_ Els noms dels objectes, on es
guarden les coses,.
_ Com es va d'un lloc a un altre,
etcètera.
A manera de
joc amb l’infant, poden demanar-li que digui coses que creu que sap gràcies a
la memòria.
D'aquesta
manera, molts dels comportaments que li puguin confondre per part de l'avi o de
l'àvia, poden atribuir-los al fet...
De que "la
memòria està una mica malmesa, però
“l’afecte el guarda al cor i aquest sí que li
funciona bé".
Dels 8 als 12 anys
A partir dels 8 anys és cada vegada més probable que
el nen pregunti directament què li passa a l'avi o l'àvia.
És important que li donen una resposta que inclogui el concepte de malaltia.
Ara ja es pot incorporar una explicació de què és
l'Alzheimer mica més detallada, que inclogui el funcionament cerebral.
Per exemple:
Es pot explicar, que les neurones: "com botons importantíssims del cervell que traslladen la informació i
permeten recordar, parlar, saber on som, pensar"
És igual que quan estem refredats o tenim
grip, és perquè uns "bitxos, virus o bacteris circulen per la sang i fan
que tinguem febre, que ens faci mal la gola, que tossim ...
En el cas de l'avi, és un altre tipus de
problema al cervell que fa que li costi recordar les coses, fins i tot molt
bàsiques, com el nom de les persones que estima".
A partir d'aquí, es poden explicar
altressímptomes, sempre atribuint-los a la malaltia del
cervell.
Una altra explicació per entendre alguns
dels símptomes és que aquesta malaltia fa que deixi de saber fer coses que havia
après fa molt de temps.
També hem d’incorporar la idea de no curació, per
no generar falses expectatives, "Encara que l’estudien molt, els metges
encara no tenen una medicina que el pugui curar, però sí que ho podem ajudar,
fent-li les coses més fàcils i no enfadant-nos amb ell".
Li farem entendre que, encara que de
vegades sembla que no sigui així, mai ha de dubtar de l'amor que sent per ell.
A partir dels 13 anys
Cada vegada són més grans els coneixements
que els joves tenen sobre el funcionament del cervell i l'existència de les
malalties degeneratives.
Podem parlar obertament de què és
l'Alzheimer i el que comporta.
Se'ls ha d'ajudar a comprendre que és
preferible anar-se'n preocupant dels problemes a mesura que vagin sorgint,
perquè, tot i que hi ha molta informació sobre aquesta malaltia, en realitat,
no hi ha dos malalts iguals.
Per promoure la relació entre la persona
amb Alzheimer i l'adolescent, és important involucrar-lo en la tasca de cuidar-la, encara que de forma
moderada.
Entendre-ho i ser considerat ja serà una bona
ajuda
No oblidem que l'adolescent viu una època
de canvis hormonals, físics i de formació de la seva identitat que
requereixen un marge, d'un espai per a ells.
És molt important fer-li saber que pot
comptar amb l’ adult de confiança per parlar dels seus dubtes, temors i
emocions, alhora que traslladar-li que els mateixos adults de la família també
se senten sovint confosos per la situació i experimenten aquestes sensacions.
Cal tractar de reflexionar amb l'adolescent
sobre la vivència de la situació des de la perspectiva de la persona amb
Alzheimer per tractar de potenciar
l'empatia amb ella.
Cal fer-lo partícip de les preses de
decisions, explicar-li que la seva opinió compta i que el seu paper és
valuós.
Moltes associacions col·laboren per fer
comprendre la malaltia
L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i
altres demències del Bages, Berguedà i Solsonès ha presentat a
Manresa...
“Iaia, m’expliques un
conte?”.
Es tracta d’un producte audiovisual adreçat als
infants d’entre 6 i 12 anys i on se’ls explica de manera amena i entenedora els
canvis que es produeixen en la vida diària d’una persona amb diagnòstic
d’Alzheimer.
El conte explica la història
de la Marina i la seva iaia Francesca i el deteriorament que es produeix en la
iaia a causa de la malaltia i com la Marina s’hi va adaptant i va aprenent a
establir una nova relació amb la seva iaia.
En els darrers temps estudis diferents ens han apropat a generar més
tractaments...
Investigadors l’Hospital del Mar i de
l’IMIM han certificat que la pèrdua de capacitats dels malalts d’Alzheimer
procedeix de forma inversa al patró que segueixen els nens per adquirir noves
facultats.
Aquesta troballa millora el coneixement de
les pautes evolutives de la malaltia.
L’estudi,
publicat a la revista Journal of Alzheimer’s Disease, ha consistit en comparar 181 nens amb
edats compreses entre 4 i 12 anys i 148 adults amb diferents nivells de
demència: Cognitivament normals, amb una deteriorament cognitiu lleu i amb un
estadi moderat i sever d’Alzheimer.
“El
resultat obtingut ha estat una correspondència estadística inversa en les
puntuacions d’edat cognitiva, funcional y mental entre els nens classificats
per edat cronològica i els pacients classificats segons el nivell de demència”
L'aprenentatge dels nens al llarg de tots els
rangs d'edat demostrar un desenvolupament progressiu de les diferents funcions
cognitives, a més d'una adquisició d’habilitats instrumentals i activitats
bàsiques per la vida diària.
Per contra, els pacients amb Alzheimer han
evidenciat un deteriorament gradual tan en el domini funcional com en el
cognitiu”
Aquest fets concorden amb el model de la retro gènesi,
un model que preveu una evolució de la demència basada en un desmillorament
cerebral invers als patrons humans d’adquisició ontogènica.
“Els resultats reafirmen el model de la retro gènesi
únicament per les funcions relacionades amb una àrea concreta del cervell, el
neocòrtex”.
L’Alzheimer és la malaltia neuro degenerativa
més freqüent arreu del món. Els seus canvis patològics inclouen la degeneració
neurofibril·la, la pèrdua de sinapsis, el deteriorament neuronal i l’atròfia progressiva
del cervell.
Els resultats d’aquesta investigació tracen el
ritme evolutiu dels efectes d’aquestes disfuncions i permeten optimitzar la
recerca de tractaments que millorin la vida dels pacients.
Com detectar la malaltia
_ Canvis de la memòria que dificulten la vida
quotidiana. Oblidar que havien dit, que havien de fer, on hem deixat alguna
cosa,...
_ Dificultat per planificar o resoldre problemes, es perden
algunes habilitats bàsiques de raonament...
_ Dificultat per realitzar tasques habituals...
_ Desorientació en el temps o espai, es perd la noció del temps,
obliden dates, oblidar-se de referències habituals: estació de l’any, perdre’ns
en lloc habitual.
_ Dificultat per comprendre imatges i relacionar objectes
entre si. Problemes de visió, per llegir, colors o contrastes, impossibilita conduí.
_ Possibles problemes parla i escriptura. Dificultat per
seguir conversa, repetir frases, no trobar paraules per expressar idees, confusió
de les coses...
_ Col·locació d’objectes fora de lloc i manca d’habilitat per
fer-ho
_ Disminució o manca de bon judici, facilitat per deixar-e
enganyar...
_ Pèrdua d’iniciativa, relacions amics, activitats socials,
fer un passeig...
_ Canvis d’humor o de la personalitat, sentiment de confusió,
pors, ansietat o depressió,
Mai s'ha de dubtar de l'amor que ens tenen, aquest el guarden al ❤️
