Emocions i Sentiments

 

Les Emocions

Son una alteració de l’ànim acompanyada de certes reaccions.

Les emocions són estats afectius innats, que sorgeixen com a reaccions a estímuls interns com a records, pensaments o externs com olors, colors, imatges, carícies, veus...

Es produeixen de manera automàtica, involuntària, i les reconeixem perquè experimentem canvis fisiològics (palpitacions, suor, somriure...).

Una emoció és un procés que s’activa quan l’organisme detecta algun desequilibri amb la finalitat d’activar les defenses davant les diferents situacions que ens trobem.

D’aquesta manera les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa, funcionen de manera automàtica, són impulsos d’actuació.

Cada emoció prepara l’organisme per a una resposta diferent

 D’aquesta manera cada persona experimenta una emoció de forma particular, depenent de diferents agents de defensa de les seves experiències anteriors, del seu aprenentatge i de la situació concreta.

 Algunes de les reaccions són emocions innates, mentre que d’altres les anem adquirint al llar de la nostra vida.

Per experiència directa, la majoria de les vegades s’aprenen per observació de les persones del nostre entorn, d’aquí la

importància dels adults com a models davant dels infants.

 

Una emoció només se’n va quan és substituïda per una altra. 

Per exemple, ens podem aixecar sentint tristesa i acabar el dia amb alegria en funció de les coses que ens passin i de com les haguem viscudes.

 Els sentiments són emocions més elaborades

 Aquestes emocions no són tan ràpides ni automàtiques com les bàsiques. El que passa quan diem que tenim un sentiment és que prenem consciència d’una emoció i li posem un nom.

La diferència entre emoció i sentiment és molt subtil. 

Possiblement, el més pràctic i encertat seria considerar que tant les emocions com els sentiments formen part de reaccions innates.

Els sentiments universals més coneguts són:

Amor.	Orgull.
Culpabilitat.	Enveja.
Vergonya.	Gelosia.
Desconcert.	Poder.

Els sentiments són els que saben què és el que ens fa feliços, de manera que són els que ens poden guiar cap a una vida plena i satisfactòria.

Els sentiments són com una resposta interna, que ens indica si la situació que estem vivint està en harmonia amb la nostra essència.

Son un indicador intern que ens informa de si el que estem experimentant ens agrada o no.

Així a fi de ser feliços, ens cal seguir el camí dels nostres sentiments.

Ells són els que saben el que ens fa sentir bé i el que no.

No hem de tenir por d’escoltar els nostres sentiments, ens defineixen.

Si em voleu tenir informació més concreta visiteu http://www.jananguita.cat/que-son-els-sentiments

 

 Les emocions…

 Totes les emocions són vàlides perquè ens ajuden a valorar la situació que vivim i a prendre decisions, si cal. 

Les emocions tenen com a finalitat conduir la vida. 

Ens serveixen per reconèixer quan un fet ens afecta de manera positiva o negativa. D’aquesta manera podem:

•  Pensar en el que ens ha provocat l’emoció.
•  Entendre el que passa.
•  Expressar com ens sentim.
•  Actuar de la millor manera possible.

 _ Les emocions són reaccions pròpies de l’ésser humà.

Hi ha de positives i de negatives en funció de la seva contribució al benestar o malestar.

 Totes les emocions, realitzen funcions importants per a la vida.

 _ Totes són vàlides.

 No hi ha emocions bones o dolentes. Són energia i l’única energia que és negativa és l’energia que no evoluciona.

És necessari expressar les emocions, sobre tot les negatives retingudes que poden desencadenar problemes majors.

 _ No podem evitar emocions.

Podem aprendre a conèixer-les i gestionar-les.

Com ja sabem cada esdeveniment provocarà una emoció que s’associarà a un comportament concret.

Hem treballat moltes d'elles, sobretot les més bàsiques

Les principals són:

_ La ràbia o la ira: té a veure amb la sensació d’injustícia i pot ajudar a defensar el que considerem just.

És una emoció que en moltes ocasions, podem sentir que la controlem i, en canvi, l’exterioritzem contra la persona que ha provocat el desencadenant d’aquesta emoció.

Serveix per afavorir la defensa, sentir frustració, ressentiment, protestar exigint compensació. Per posar límits!

Necessitem que el nostre entorn accepti la nostra ràbia.

Com actuar:

_ Ens cal utilitzar l’humor, aturar-nos a pensar abans d’actuar. Identificar l’emoció de manera raonable sense arribar al punt màxim. Ens ajudarà a valorar i corregir la nostra resposta.

Aprendre recursos com a relaxació, tenir un espai de calma, mirar la natura o el cel, la música ens pot ajuda també.

Cal saber que la ràbia es canalitzar mitjançant el moviment, així l’activitat física, l’expressió artística ens podem ajudar.

 

_ L’amor: es refereix a la protecció dels altres, a l’afecte. Es pot manifestar a través de la confiança, la tendresa, l’acceptació, la idolatria, la gelosia i el romanticisme. Els diferents amors...

En el llibre “Tots els colors de l’amor”

Trobem una dolça història que apropa a grans i petits cap a l’art d’estimar.

La Clara com a protagonista amb una gran família, que li causa diferents sentiments trobats, coneix una pintora que envers els seus quadres li ensenya a connectar amb els diferents sentiments, així com a diferenciar les diferents formes d’estimar.

El secret d'estimar: és una història de tendresa, és un conte d'il·lustracions, on els infants interpreten les diferents imatges, i els adults podem orientar-los de manera compartida. Visualitzar les imatges ens orientarà a crear una història!

_ La por: és la reacció que es produeix davant un perill imminent i ens serveix per a reaccionar i escapar-ne eficaçment.

Ens donar eines per fugir, per tenir precaució. Així poder demanar protecció i seguretat.

Ens cal poder afrontar la situació temuda. No intentem evitar-la ens causarà més neguit a la llarga.

En el conte "la meva amiga la foscor" la Maria ballar amb la foscor, i la converteix en la seva amiga. Amb aquest conte d'una manera molt agradable i divertida podem orientar-nos en el tema de la por, i compartir-la amb altres per junts poder deixar-la enrere.

Per poder aprendre a gestionar-la...

Ens hem de relaxar, concentrar la respiració, modificar el nostre pensament amb pensaments positius. 

L’exercici de relaxació, de respiració, nedar pausadament, passejar a prop de la natura, ens cal oxigenar i deixar-nos consolar. Treballar la nostra autoestima ens ajudarà a superar les diferents situacions que ens provoquen por. 

_ L’orgull: suposa una sensació forta de satisfacció que pot manifestar-se a través de la supèrbia, la vanitat, la dignitat o l’arrogància. Sovint l'intentem anular, doncs hem de tenir més humilitat, però cal tenir d'orgull, per creure en nosaltres mateixos, aixó sempre sense menysprear a ningú.

_ La tristesa: és una reacció davant d’una pèrdua o situació adversa per la qual ens veiem superats. Anima a l’acció.

Ens anima a la reflexió, introspecció, buscar la soledat, ens permet expressar la tristesa i demostrar empatia.

Cal acceptar la nostra tristor i la dels altres. Amb ajudar d’anar modificant els pensaments negatius. Cal viure la realitat però no des de la negativitat, així compartir la tristor sense ocultar-la serà bo.

Cal buscar estratègies de distracció, allò que ens fa sentir bé, com llegir, escoltar música animada, tenir sentit de l’humor és el antídot més adient per combatre la tristesa.

Fer exercici, enèrgic, córrer, sempre valorant les nostres possibilitats físiques i del nostre entorn.

En definitiva sempre mirar d’allunyar els pensaments negatius, que ens fan donar voltes a la situació sense la positivitat que ens nodreix.

_ L’alegria: és un sentiment positiu que suposa elevar el llindar de resistència a la frustració i convida a gaudir. 

Es manifesta a través de l’eufòria, l’entusiasme i la plenitud.

 Sentir plaer, entusiasme, gratificació, entregar-se a compartir-la i viure el moment.

_ La sorpresa ens obra la curiositat, amb sobresalt i desconcert.

Ens fa evolucionar la part cognitiva per saber més.

Així necessitem que el nostre entorn vegi els nostres coneixements, la nostra capacitat de resposta posant a prova la dels altres.

No podem escollir les nostres emocions, són automàtiques, però si la forma com reaccionem davant de cadascuna d’elles, la nostra conducta.

 Així buscar diferents maneres per reconèixer el que sentim i perquè actuem de determinada manera a fi de poder saber com som, i poder modificar el nostre comportament, així ensenya als nostres infants com fer-ho des de la perspectiva del sentit comú i l’acceptació per ser com som.  

 

És important entendre que les emocions estan vinculades a la nostra sexualitat, així ens cal saber que les inquietuds que ens ocasionen les relacions amb les diferents persones que ens envolten són part del nostre creixement individual.

La sexualitat està present des de el moment del naixement i té una relació estreta amb les nostres emocions, cal realitzar una perspectiva de gènere sobre els discursos envers la sexualitat, per poder acompanyar els nostres infants amb més consciència. 

L’educació afectiva-sexual sovint es relaciona amb l’adolescència, però cal iniciar-la des de la primera infància. 

La sexualitat és una manera de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, que evoluciona al llarg de tota la nostra vida, des de la primera infància, l’adolescència, i les diferents etapes d'adult. Les relacions afectives-sexuals, com les vivim, com les expressem, estan condicionades per l’entorn cultural.

Explica-m'ho, fa un recull de tot el que han de saber els infants a mesura creixen, doncs ells volen saber i ens pregunten sovint.

 

Fins aviat i cuideu-vos molt!

Les Emocions, L'enveja i la gelosia

 

L’ ENVEJA

L'enveja és una emoció, que surt de la por a no  ser capaços, tots ho som!

Així ho hem de saber, tots som capaços. I sentir enveja l'únic que fa és disminuir la nostra capacitat de perspectiva, ens despulla de les nostres habilitats, de veure altres opcions. Ens minva de la capacitat d'actuar, de fer, de sentir-nos útils.

Cal que ens valorin i valorar als altres per no en tenir cap dubte de que tots tenim habilitats diferents dignes d'admirar. Cal saber com ens sentim i que necessitem.

Amb coratge ens atrevirem a còrrer riscos, tindrem la fortalesa de ser compassius i la saviduria per tenir humilitat. Keshavan Nair.

I sobre tot una bona actitud!

Quan sentim enveja?

_ Al comparar-nos amb algú i trobem que sortim perdent.

_També quan tenim el desig de posseir quelcom que tenen els altres. Si tenen unes coses més boniques que jo, una filla que canta millor que la meva o un gos que obeeix més que el meu.

No la confonguem amb la gelosia que és just el sentiment contrari, quan no volem que els altres posseeixin el que nosaltres tenim.

L'enveja va dels altres i aquesta és la trampa.

Per produir-se l'enveja necessita que focalitzem el nostre pensament en allò que tenen els altres o són.

Afecta a 2 processos:

El procés fisiològic de recompensa, és bàsicament una descàrrega de neurotransmissors que generen sensació de plaer. Aquesta sensació és quan tenim una recompensa i augmenta o disminueix si al comparar la nostra recompensa amb la d'altres creiem que som "guanyadors" o "perdedors".

En l'àmbit d'auto imatge, les comparacions la condicionen, ja que construïm la imatge de nosaltres mateixes a través de processos comparatius. 

És especialment rellevant en infants i adolescents, ja que una bona autoimatge és sinònim d'una bona autoestima i l'autoestima és clau en processos de socialització sans.

Però no és sols en la infància i l'adolescència que ens comparem amb altres.

Es manifesta amb tristessa o malestar, és considera un sentiment negatiu i universal. Doncs totes les persones en algun moment o altre de la seva vida arribem a sentir enveja.

Així es pot presentar a qualsevol edat, acompanyada sovint per un sentiment d’inferioritat, inseguretat i/o insatisfacció d’un mateix envers els altres.

En infants l’enveja sol aparèixer en els primers anys de vida, a l’inici de les seves relacions amb altres.

Quan l’infant sent l’amenaça d’allò que vol, tindrà sentiment de buidor, volen aconseguir allò que vol. 

Sol manifestar-ho amb enuig, enrabiades, així serà necessari calmar la seva angoixa. Cal fer-li entendre i ensenyar a compartir amb altres, i ha d’aprendre a tolerar les frustracions i controlar la conducta. Sent així part del seu aprenentatge, valorar-se a si mateix i respectar als altres.

Necessita l’ajuda de l’adult, com adults hem d’ensenyar a valorar el que un és i té. Sense aquesta ajuda l’infant serà ansiós i augmentarà l’enveja cap als altres.

L’efecte emmirallament també estarà present, així ens caldrà evitar comportaments i evitar comentaris d’enveja cap a altres. D’aquesta manera els infants no tindran com aprendre aquestes conductes.

Que ens cal saber...

_ Combatre l’enveja pot resultar difícil, però hem d’insistir, doncs pot convertir-se en una lluita constant de voler comparar.

_Si és tornés molt intens pot arribar a ser destructiu per l’infant, doncs comparar contínuament pot sovint acabar amb l’autoestima.

 _ Cal entendre que no podem evitar l'enveja, és una reacció emocional absolutament normal i sentir-la significa que ens adonem de les coses bones que hi ha al món.

_ L'enveja és més dominant en unes persones que en altres.

Com combatre l'enveja?

_ Pensar i haver explorat conscientment i racional el que és l’enveja.

_ Reconèixer el sentiment que sentim.

_ Canviar el focus d'atenció

_ Ens hem de centrar en el que som, fem, tenim i podem nosaltres, així l'enveja disminueix.

_ Evitar que s'interposi en les nostres actuacions.

_ Hem d’aprendre a detectar els sentiments i conductes que generen enveja.

En l’infant l’enveja, en general l’afecta en el seu benestar emocional i en les relacions interpersonals.

_ Hem d’oferir als nostres infants afecte, amor i molta paciència. Ells necessiten que els ajudem a entendre aquests sentiments, per així poder diferenciar-los i aprendre dels errors i defectes.

_ Sobre tot hem de valorar tot el que fan , posant més entusiasme en les seves qualitats i en el que van millorant.

D’aquesta manera els podrem ajudar a fer front a les situacions a sobre tot a controlar-se, tant les reaccions que solen ser difícil de controlar-les, tan per part dels infants que tenen aquests sentiments, com dels pares evidentment.  

 

La gelosia

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància.

La més coneguda és la dels germans, sovint és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Cal buscar la raó de la gelosia, el primer que haurem de fer és intentar trobar-ne els motius...

_  El naixement d’un germà, un canvi de llar o a la llar, canvi de feina d’algun dels progenitors que l’allunya més temps de casa, horaris diferents, els canvis en general, la pèrdua d’un referent per l’infant. 

Cal analitzar les causes per poder ajudar a buscar-hi solucions d’una manera més eficient.

_ Cal observar a l’infant les senyals ens està donant del seu malestar, la gelosia es manifesta amb conductes regressives, si abans , quan era més petit em feien més cas, doncs deixaré de vestir-me sola... 

Si el meu germà petit rep més atenció que jo perquè és petit, tornaré a comportar-me com una nena petita.

La nostra reacció quan ens trobem davant de regressions, sovint és d’enfar-se amb els infants, els retraiem que estiguin deixant de fer coses que saben fer perfectament sols, sense analitzar el perquè ho deuen fer.

Perquè està necessitant tornar a ser petit?

El que és segur és que no ho fa per molestar-nos a nosaltres, per tant no ens hem d’enfadar.

Podem fer-li saber que l’estimem i els privilegis que té com a gran o bé deixar un temps que torni a fer aquests comportaments, fins que puguem trobar altres maneres de fer sentir segur del nostre amor. 

Altres conductes poden ser agressives vers el germà o germana, vers objectes i fins i tot vers nosaltres mateixos.

Aquestes manifestacions són la manera que té el nostre infant d’expressar el seu malestar, l’infant se sent insegur quan creu que ha perdut l’amor i l’atenció del seu pare o mare, cuidador.

_ Cal parlar amb l’infant, sense jutjar-ho, sense culpabilitzar-ho, acollint el que sent, intentant posar-hi paraules, li podem demanar que necessita de nosaltres, que podem fer nosaltres perquè se senti millor. 

Quan l’infant pot parlar, pot canalitzar el seu malestar d’una manera molt més positiva que amb les conductes.

 

Que fer nosaltres

_ Ajudar als nostres infants a minimitzar el seus sentiments de gelosia, deixant de comparar els comportament d’uns fills amb els altres.

_ Lloar i potenciar tot allò que el fa especial, podem reforçar els seus comportaments positius.

_ Dedicar temps en exclusiva a cada infant, un temps on tenim l’atenció plena en ell, on podem compartir una activitat junts en funció de l’edat de cada infant.

_ Cal potenciar  el vincle familiar, fent activitats tots plegats, activitats que podem destacar tots i on cadascú tindrem el nostre paper i serem valorats dins de l’estructura familiar.

Sovint els gelós tenen el seu origen en una manca d’autoestima, l’infant creu que ha fet alguna cosa per deixar de merèixer l’estima del seu pare o mare, i per tant caldrà reforçar-li l’autoestima però també fer evident que l’estimem, amb mostres d’afecte, paraules i estones d’intimitat.

I també és molt important dir sempre quan ens estimem

El ser gelós no és exclusiu d’infantesa, també poden manifestar-se a l’adolescència quan les emocions dels noies i noies prenen part de la seva racionalitat.

Les manifestacions seran diferents, i sovint seran contradictòries, i sentirem que s’ha allunyen, quan en realitat estan reclamant més. Com sempre diem, el millor per empatitzar amb els sentiments dels nostres fills i filles és començar per nosaltres.

Cal reflexionar sobre si en algun moment de la nostra vida en estat gelosos. 

Com ens sentien? Que haguessin necessitat que fessin els nostres pares en aquell moment?

Aquest és un bon mètode que segur que ens ajudarà a acompanyar als nostres fills i filles de la millor manera. Amb molt d'Amor!