jueves, 25 de febrero de 2021

Les Emocions, L'enveja i la gelosia

 


L’ ENVEJA

L'enveja és una emoció, que surt de la por a no  ser capaços, tots ho som!

Així ho hem de saber, tots som capaços. I sentir enveja l'únic que fa és disminuir la nostra capacitat de perspectiva, ens despulla de les nostres habilitats, de veure altres opcions. Ens minva de la capacitat d'actuar, de fer, de sentir-nos útils.

Cal que ens valorin i valorar als altres per no en tenir cap dubte de que tots tenim habilitats diferents dignes d'admirar. Cal saber com ens sentim i que necessitem.

Amb coratge ens atrevirem a còrrer riscos, tindrem la fortalesa de ser compassius i la saviduria per tenir humilitat. Keshavan Nair.

I sobre tot una bona actitud!



Quan sentim enveja?

_ Al comparar-nos amb algú i trobem que sortim perdent.

_També quan tenim el desig de posseir quelcom que tenen els altres. Si tenen unes coses més boniques que jo, una filla que canta millor que la meva o un gos que obeeix més que el meu.

No la confonguem amb la gelosia que és just el sentiment contrari, quan no volem que els altres posseeixin el que nosaltres tenim.

L'enveja va dels altres i aquesta és la trampa.

Per produir-se l'enveja necessita que focalitzem el nostre pensament en allò que tenen els altres o són.

Afecta a 2 processos:

El procés fisiològic de recompensa, és bàsicament una descàrrega de neurotransmissors que generen sensació de plaer. Aquesta sensació és quan tenim una recompensa i augmenta o disminueix si al comparar la nostra recompensa amb la d'altres creiem que som "guanyadors" o "perdedors".

En l'àmbit d'auto imatge, les comparacions la condicionen, ja que construïm la imatge de nosaltres mateixes a través de processos comparatius. 

És especialment rellevant en infants i adolescents, ja que una bona autoimatge és sinònim d'una bona autoestima i l'autoestima és clau en processos de socialització sans.



Però no és sols en la infància i l'adolescència que ens comparem amb altres.

Es manifesta amb tristessa o malestar, és considera un sentiment negatiu i universal. Doncs totes les persones en algun moment o altre de la seva vida arribem a sentir enveja.

Així es pot presentar a qualsevol edat, acompanyada sovint per un sentiment d’inferioritat, inseguretat i/o insatisfacció d’un mateix envers els altres.

En infants l’enveja sol aparèixer en els primers anys de vida, a l’inici de les seves relacions amb altres.

Quan l’infant sent l’amenaça d’allò que vol, tindrà sentiment de buidor, volen aconseguir allò que vol. 

Sol manifestar-ho amb enuig, enrabiades, així serà necessari calmar la seva angoixa. Cal fer-li entendre i ensenyar a compartir amb altres, i ha d’aprendre a tolerar les frustracions i controlar la conducta. Sent així part del seu aprenentatge, valorar-se a si mateix i respectar als altres.

Necessita l’ajuda de l’adult, com adults hem d’ensenyar a valorar el que un és i té. Sense aquesta ajuda l’infant serà ansiós i augmentarà l’enveja cap als altres.

L’efecte emmirallament també estarà present, així ens caldrà evitar comportaments i evitar comentaris d’enveja cap a altres. D’aquesta manera els infants no tindran com aprendre aquestes conductes.


Que ens cal saber...

_ Combatre l’enveja pot resultar difícil, però hem d’insistir, doncs pot convertir-se en una lluita constant de voler comparar.

_Si és tornés molt intens pot arribar a ser destructiu per l’infant, doncs comparar contínuament pot sovint acabar amb l’autoestima.

 _ Cal entendre que no podem evitar l'enveja, és una reacció emocional absolutament normal i sentir-la significa que ens adonem de les coses bones que hi ha al món.

_ L'enveja és més dominant en unes persones que en altres.

Com combatre l'enveja?

_ Pensar i haver explorat conscientment i racional el que és l’enveja.

_ Reconèixer el sentiment que sentim.

_ Canviar el focus d'atenció

_ Ens hem de centrar en el que som, fem, tenim i podem nosaltres, així l'enveja disminueix.

_ Evitar que s'interposi en les nostres actuacions.

_ Hem d’aprendre a detectar els sentiments i conductes que generen enveja.

En l’infant l’enveja, en general l’afecta en el seu benestar emocional i en les relacions interpersonals.

_ Hem d’oferir als nostres infants afecte, amor i molta paciència. Ells necessiten que els ajudem a entendre aquests sentiments, per així poder diferenciar-los i aprendre dels errors i defectes.

_ Sobre tot hem de valorar tot el que fan , posant més entusiasme en les seves qualitats i en el que van millorant.

D’aquesta manera els podrem ajudar a fer front a les situacions a sobre tot a controlar-se, tant les reaccions que solen ser difícil de controlar-les, tan per part dels infants que tenen aquests sentiments, com dels pares evidentment.  

 


La gelosia

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància.

La més coneguda és la dels germans, sovint és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Cal buscar la raó de la gelosia, el primer que haurem de fer és intentar trobar-ne els motius...

_  El naixement d’un germà, un canvi de llar o a la llar, canvi de feina d’algun dels progenitors que l’allunya més temps de casa, horaris diferents, els canvis en general, la pèrdua d’un referent per l’infant. 

Cal analitzar les causes per poder ajudar a buscar-hi solucions d’una manera més eficient.

_ Cal observar a l’infant les senyals ens està donant del seu malestar, la gelosia es manifesta amb conductes regressives, si abans , quan era més petit em feien més cas, doncs deixaré de vestir-me sola... 

Si el meu germà petit rep més atenció que jo perquè és petit, tornaré a comportar-me com una nena petita.

La nostra reacció quan ens trobem davant de regressions, sovint és d’enfar-se amb els infants, els retraiem que estiguin deixant de fer coses que saben fer perfectament sols, sense analitzar el perquè ho deuen fer.



Perquè està necessitant tornar a ser petit?

El que és segur és que no ho fa per molestar-nos a nosaltres, per tant no ens hem d’enfadar.

Podem fer-li saber que l’estimem i els privilegis que té com a gran o bé deixar un temps que torni a fer aquests comportaments, fins que puguem trobar altres maneres de fer sentir segur del nostre amor. 

Altres conductes poden ser agressives vers el germà o germana, vers objectes i fins i tot vers nosaltres mateixos.

Aquestes manifestacions són la manera que té el nostre infant d’expressar el seu malestar, l’infant se sent insegur quan creu que ha perdut l’amor i l’atenció del seu pare o mare, cuidador.

_ Cal parlar amb l’infant, sense jutjar-ho, sense culpabilitzar-ho, acollint el que sent, intentant posar-hi paraules, li podem demanar que necessita de nosaltres, que podem fer nosaltres perquè se senti millor. 

Quan l’infant pot parlar, pot canalitzar el seu malestar d’una manera molt més positiva que amb les conductes.

 

Que fer nosaltres

_ Ajudar als nostres infants a minimitzar el seus sentiments de gelosia, deixant de comparar els comportament d’uns fills amb els altres.

_ Lloar i potenciar tot allò que el fa especial, podem reforçar els seus comportaments positius.

_ Dedicar temps en exclusiva a cada infant, un temps on tenim l’atenció plena en ell, on podem compartir una activitat junts en funció de l’edat de cada infant.

_ Cal potenciar  el vincle familiar, fent activitats tots plegats, activitats que podem destacar tots i on cadascú tindrem el nostre paper i serem valorats dins de l’estructura familiar.

Sovint els gelós tenen el seu origen en una manca d’autoestima, l’infant creu que ha fet alguna cosa per deixar de merèixer l’estima del seu pare o mare, i per tant caldrà reforçar-li l’autoestima però també fer evident que l’estimem, amb mostres d’afecte, paraules i estones d’intimitat.

I també és molt important dir sempre quan ens estimem


El ser gelós no és exclusiu d’infantesa, també poden manifestar-se a l’adolescència quan les emocions dels noies i noies prenen part de la seva racionalitat.

Les manifestacions seran diferents, i sovint seran contradictòries, i sentirem que s’ha allunyen, quan en realitat estan reclamant més. Com sempre diem, el millor per empatitzar amb els sentiments dels nostres fills i filles és començar per nosaltres.

Cal reflexionar sobre si en algun moment de la nostra vida en estat gelosos. 

Com ens sentien? Que haguessin necessitat que fessin els nostres pares en aquell moment?

Aquest és un bon mètode que segur que ens ajudarà a acompanyar als nostres fills i filles de la millor manera. Amb molt d'Amor!




 

No hay comentarios:

Publicar un comentario