La il·lusió d'aquesta nit tan esperada, es respira en carrers i llars.
La sensació, quan un és petit, és inoblidable.
La nit de Reis és màgica, i d’això ningú en té cap dubte
Cada familia té les seves tradicions per aquesta cita tan important...
Tots i totes sabem que la nit del 5 de gener arriben els Reis d’Orient, que guiats per l’estrella, arribaran a les cases de tots els nens i totes les nenes, sense perdre’s.
És una nit màgica, en què tots els somnis es poden fer realitat.
Però abans, hem d’haver escrit la carta als Reis, amb els nostres desitjos per al nou any, i l’hem haguda de portar al Patge o la Patgessa Reials perquè ho puguin preparar tot.
La màgica cançó del fanalet
Des de la preparació de la carta dels Reis, l'enviament o entrega als patges, la preparació del fanalet per anar a veure la cavalgada acompayats de la família, la tornada a casa amb els caramels recollits.
Tot és emoció!
No oblidem pas de cantar la cançó...
I alhora d'anar a dormir, n’hi ha que deixen torró i cava per als reis, galetes i llet per als camells, d’altres deixen sabates i mitjons a l’espera de dolços.
I abans d'anar al llit
Contes per anar a dormir, els infants esperen que la nit passi ràpida, doncs al despertar de bon matí, els regals els estaran esperan. Contes com...
" Tres reis i un desig... i una carta per als Reis d’Orient " de Teresa Giménez
S’apropa la nit més màgica de l’any: la nit de Reis!!! En Melcior, en Gaspar i en Baltasar no tenen tot a punt quan, inesperadament, el rei blanc ensopega i es trenca una cama.
Com s’ho faran els Reis Mags per repartir els regals a temps?
La Sara, una nena molt especial, ha tingut una bona pensada.
"La nena que volia carbó "de Cristina Sardà Per infants a partir de 5 anys
La Gemma és una nena que demana carbó als Reis. Decideix que la mala fama d’aquest mineral, tanta com per ser considerat un càstig per als nens que es porten malament, és injustificada.
Per a la Gemma, el carbó és un regal fantàstic. Serveix per a dibuixar i té moltes altres utilitats ben importants.
Però, és clar, aconseguir que els Reis li portin carbó la nit més màgica de l’any tampoc no serà cosa fàcil: haurà de tenir un comportament certament desagradable.
S’hi haurà d’esforçar molt i dur a terme un bon grapat de malifetes quan només queden sis dies per a l’arribada de ses majestats.
La nena que volia carbó és un conte que trenca tòpics i capgira conceptes: què passaria si una criatura volgués trobar-se amb una muntanya de carbó l’endemà de la nit de Reis?
Quin mal comportament la faria mereixedora d’aquest estrambòtic regal?
Aquest plantejament un bon xic divertit ens porta una història original. Ens desperta tot l’interès per a conèixer la seva protagonista singular, la Gemma, i l’aventura que s’hi esdevindrà.
Perquè per moltes trapelleries que inventi la Gemma, que és bona nena de mena, tot li sortirà malament. És a dir, no aconseguirà fer la punyeta a ningú amb les seves pilleries ja que no tindran les conseqüències desitjades.
Tot i així, finalment, els Reis Mags de l’Orient complauran la Gemma. Perquè ja se sap que, poc o molt, aquests homenets màgics acaben fent feliços tots, tots els infants.
La nena que volia carbó, escrit i il·lustrat per la Cristina Sardà, ens convida a reflexionar sobre la importància de tenir cura de les il·lusions dels infants.
Fins i tot quan els seus desitjos s’escapen de la comprensió dels adults.
Respectant aquest hàbitat de joc i tendresa, els grans els acompanyem en el camí de crear la pròpia identitat, d’allò que els mou a ser qui són i a fer el que fan.
Records d'infantesa
Aquests records de moments especials, sensacions inoblidables i detalls.
I el més important compartir moments màgics amb la família i els bons amics.
El darrer apat de les festes de Nadal és molt important, per moltes raons, una d'elles és el popular tortell de Reis, fet a casa o comprat, ens portarà dins un rey i una faba, que ens convidarà a riure plegats.
Que tingueu una bona nit de Reis i molt bona companyia
Que cada nit sigui
important, que cada dia tinguem la mateixa força i il·lusió, que cadascú visqui
a la seva manera sense jutja a la resta, que així tot serà millor.
Com a pares,
educadors, cuidadors i cuidadores ...
Que la il·lusió
per ensenyar desperti la il·lusió d’aprendre dels nostres infants. Que l’amistat, el respecte, l’estima i la bondat ens acompanyi.
Bon any nou a tots
i totes, que els somriures ens marquin la vida!
Els Desitjos per un Nou Any
Parlem de
desitjos, tots hem tenim, forma part d’estar viu, no només quan arriba el
Nadal, no tan sols a l’arribada de l’Any Nou, formen part del nostre dia a dia,
construïm la xarxa que ens porta a aconseguir una millor manera de viure en el
nostre dia a dia, des del moment de cadascú, les nostres circumstàncies o dels
que ens envolten, ens movem, respirem, vivim per aconseguir-ho.
Però quan
arriba la nit de cap d’any obrim la nostra ment per buscar allò que de veritat
volem, necessitem o ens fa més il·lusió, potser no serà allò més important però
forma part de nosaltres, els desitjos nobles, solidaris, els millors desitjos
es formen en aquesta nit on el nou any ens obre les portes a un viure millor,
la nit de cap any no ha de ser l’única, hem de poder fer-ho sempre...
Com molt bé diu
la cançó...
“És Nadal”
d’en Josep Thió
Desitjaria… “Que cada nit sigui la nit més bella, que aquest Nadal porti pau a tot el món, que cada nen neixi sota una estrella, és un desig i el volem per tothom.”
Que ningú se
senti sol i l’AMISTAT sigui un foc viu en la nostra vida. I ens doni FORÇA per
superar les petites i les grans dificultats.
Nit de Cap
d’Any
Sumem els millors desitjos per el món...
Que no així ningú
sense llar i escalf, que s’acabin les guerres, la pobresa, la fam, que ens unim
plegats per restaurar el planeta, que la nostra salut i la de tothom la podem
controlar, que tots son part del teixit humà únics i dignes de respecta, i per
tant ens hem de respectar.
La
nostra autoestima i la dels nostres infants és la base de construir, fer i
tenir una vida millor, un conte que ens ajudarà a ensenyar-ho...
“M’estimo” de Susanna Isern i Mariona
Tolosa
Potser no ets
perfecte, peròla imperfecció és
bonica i ens ajuda a millorar. Estima’t tal com ets, perquè ets genial!
Aquest llibre conté vuit contes amb reflexions i activitats que t’ajudaran a
millorar l’autoestima. Amb les eines adequades i una mica de pràctica,
tots ens podem estimar més i més bé.
SOC MERAVELLÓS I M’ESTIMO!
M’estimoforma part de la col·lecció Grans eines per a petits guerrers, on també trobarem Pensaments, Relaxacions i Habilitats socials.
Enguany
vull individualitzar i desitjar-vos a cada un de vosaltres, a nivell
individual, doncs si cadascú esta bé, tots viurem més bé.
Cuidat
i podràs tenir cura de la resta del món
Et
desitjo…
_Que cada dia et llevis amb il·lusió...
Que hi hagi
molts més moments feliços que tristos.
Que gaudeixis
dels petits i bons moments.
Que et sentis
optimista i amb moltes ganes de fer coses.
Que creguis en
tu mateix/a i valoris la teva tasca.
Que cada dia
vingui acompanyat d’una bona rialla.
Que assoleixis
nous reptes.
Que visquis
moments màgics que perduraran en la teva memòria.
Que pensis en
positiu.
Que cada nit a l'anar al llit et sentis bé.
Que ens hem de
cuidar a nosaltres mateixos per poder assolir la cura dels altres, els infants necessiten
tenir exemples d’adults que s’estimen, es cuiden i respecten a si mateixos i al
tots els altres.
Si nosaltres
estem bé, ells estaran bé!
Que tinguem tots una bona nit de cap d’any, un feliç primer
dia de l’any nou i una bona vida!!
De
nou s’acosten aquests dies de màgia i benestar per petits i grans, rialles i il·lusions
dels infants ens omplen de felicitat, els records d’abans i els nous que ens
estan esperant...
El Nadal que jo voldria
El
Nadal que jo voldria no és cap dia assenyalat, doncs el millor és que fos cada
dia que tots ens fem sempre costat. Que el patiment no ens tregui l’alegria!
El Nadal que jo voldria és estimar cada dia, és
pensar en el que tenim al costat, és ompli de bones accions la vida, no jutjar
ni menysprear.
El
Nadal que jo voldria es viuria tots els dies, no més guerres ni males accions, trobar
sempre bones accions per tenir cura del nostre entorn.
La
veritat és que no sempre podem aconseguir-ho, però cal que ens ho proposem, doncs
serem més feliços. L’Amor i el respecte serà la nostra raó!Lina
Enguany farem un petit recull de cançons, dites i contes
per omplir aquests dies...
De petits ens preguntem...
Jo em preguntava perquè, quan arriba el Nadal, els carrers ja s’omplen de llum i a les cases arbres hi ha.
Jo em preguntava perquè la gent compra tant menjar, el gall d’indi ben farcit i escudella amb galets gegants.
Recull de nadales....
Voldria passar un Nadal com cal i que cada dia sigui especial.
Voldria passar un Nadal com cal i que una abraçada duri tot l’any.
Jo em preguntava perquè, quan arriba el Nadal, a taula no hi falta ningú, hi som petits i grans.
Jo em preguntava perquè les famílies es fan petons i escriuen en unes postals que aquest any sigui millor.
Conte del Tió de Nadal
Vet
aquí una vegada que hi havia un pastor que volia fer foc i no tenia llenya.
Va
agafar la destral i va sortir a buscar-ne. Quan va arribar al bosc va veure un
tió.
-
Oh! Un tió! En faré llenya.
En
alçar la destral va sentir una veu que li deia:
-
Ai, ai, ai, en faràs mal!
El
pastor va mirar al seu voltant i no va veure ningú. Va tornar a alçar la
destral i novament:
-
Ai, ai, ai, en faràs mal! Soc el Tió.
-
Qui dius que ets?
-
Sóc el Tió de Nadal.
-
El Tió de Nadal? I què vols?
-
Vull venir a casa teva.
El
pastor es va carregar el tió a l'esquena i va anar cap a casa seva. En
arribar-hi, el deixà a terra i llavors el Tió va tornar a parlar:
-
Tinc fred.
El
pastor va anar a buscar una manta i el va abrigar. Però va tornar a parlar:
-
Gràcies. Ara tinc gana, vull menjar.
El
pastor li va anar a buscar patates, fruita, galetes, ... En acabar se'n va anar
a pasturar les ovelles.
El
pastor, cada dia tenia cura del Tió, li donava de menjar el cobria amb una
manta abans de sortir a psturar. Un dia el Tió li va dir:
_Demà et donaré una sorpresa!.
I
el pastor se'n va anar a dormir molt content. Al matí, el pastor es va llevar i
se'n va anar a veure al Tió.
_ Bon dia Tió!
_ Bon dia pastor.
_ Ja t'has acabat tot el menjar?
_ Sí, era molt bo.
_ Oi que em donaràs una sorpresa?
_ Sí, però abans has d'anar a buscar un bastó.
El
pastor va sortir a buscar el bastó i va convidar a tots els amics que trobava
pel camí per a veure la sorpresa del Tió de Nadal. En arribar a casa tots junts
van saludar el Tió però aquest no els va contestar.
El pastor va recordar que
quan hi havia molta gent el Tió no parlava.
LLavors van veure al costat del Tió
un paper escrit que deia:
"Heu de cantar aquesta cançó mentre em
piqueu amb el bastó".
" Caga
tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!"
El
pastor i els seus amics se la van aprendre de memòria i li van cantar al Tió.
En acabar li van aixecar la manta i es van trobar un munt de regals i de llaminadures.
I conte contat conte explicat.
Sovint
podem trobar persones que per unes raons o altres no volen celebrar el Nadal,
aquí us deixo un conte molt conegut d’un home una mica rondinaire al que el
Nadal li molestava...
Conte de Nadal
Una novel·la curta escrita per l'escriptor
britànic Charles Dickens.
Va ser publicada el 19 de desembre de 1843,
i conta la història d'un home avar i egoista anomenat Ebenezer Scrooge i la
seua transformació després de rebre la visita de tres fantasmes a nit d'abans
de Nadal.
La novel·la
va tindre un èxit grandíssim i els crítics el van aplaudir molt.
El llibre va
ser escrit i publicat durant la època victoriana, un temps en el que existia
una gran nostàlgia per les velles tradicions nadalenques mentre que s’introduïen
noves modes com els arbres de Nadal o les targes de felicitació.
La
inspiració de Dickens per a escriure el llibre pareix molt variada, però es
pensa que es va inspirar en les experiències tristes i humiliants de la seua
infància, la seua simpatia pels pobres i diversos relats nadalencs i contes de
fades.
També
s'ha considerat que el llibre va contribuir a la restauració de les festes de
Nadal com una època de celebració i festivitat en el Regne Unit i Estats Units
després d'un període molt obscur i sobri.
El llibre segueix sent popular, ja que mai
ha deixat de publicar-se i ha sigut adaptat moltes vegades al cine, al teatre,
la televisió i altres mitjans.
I aixi comença...
L’Ebenezer Scrooge és un home avar i de caràcter
agre.
El Nadal, les nadales cantades pels nens, la neu,
el fred… tot el molesta.
Una nit li apareix un espectre que li anuncia la
visita de tres esperits.
Ells li mostraran les conseqüències nefastes dels
seus actes.
Així
explica el conte...
El
vell Ebenezer Scrooge, no creu en el Nadal, on tothom està feliç i té un motiu
per deixar de treballar.
El senyor Scrooge es troba en l'oficina d’ell
i del seu soci Marley, ja mort des de fa 6 anys, el treballador de l'oficina li
demana dies lliures per al Nadal, però
ell li nega. El seu nebot que passa a convidar-lo a casa pel Nadal, li fa saber
que ha de donar-li els dies de festa al treballador, doncs és el més adient,
Scrooge el fa fora de l’oficina ben enfadat.
Quant
arriba a casa, a punt d'anar-se'n a dormir, li apareix el fantasma de Marley, (
el seu soci, ja mort) li diu que si no canvia la seva d'actitud passarà la resta
de vida encadenat, li fa saber també que li apareixeran tres fantasmes que li ajudaran
a canviar d’actitud, el fantasma del passat, el del present i un ‘altre del futur.
Scrooge sen va a dormir sense fer cas, pensant
que esta somiant.
Li
apareix de sobte....
El Primer esperit
_ Quant
les campanes tocaven els quatre quarts, se li aparegué una dona amb túnica
blanca, li digué que era l'esperit dels Nadals Passats. Se'l emporta on va
nàixer i viure durant la infància travessant la paret.
Allà
va poder veure a la seva escola, un xiquet solitari...
Prenent una sendera que ell coneixia prou bé, i no van trigar a arribar
a una mansió de foscos maons vermells, amb una petita cúpula coronada per un
penell. _ L’escola
no està abandonada del tot, va explicar l’esperit. Encara hi ha un nen
solitari, oblidat pels seus companys.
Van
anar també a una festa on va conèixer a una xiqueta que era la seua dona de
menuda... tot allò el va fer entristir. Diem a l’esperit: Tornen a casa i l'esperit va
desapareixia, després es va dormir en un son profund i reparador.
El Segon esperit
Cap
a la una, es despertà. I sent una veu que el crida des de altra habitació. Apareix
el segon esperit que es molt mes gran que ell i li diu que es el espectre del
Nadal Present.
Toca
la seua túnica i apareixen en la casa del seu treballador, estan sopant en
família, veu que te un fill (Tiny Tim) que esta malalt i que si no aconsegueix
molts diners no es curarà.
Després
el du a casa del seu nebot i observa com estan tots de festa i el seu nebot fa un
brindis per Scrooge i els convidats s'enfaden per que Scrooge sempre tracta malament
al seu nebot.
Es
torna a ficar trist, desapareix el segon espectre i Scrooge esta a casa.
Tercer esperit
Apareix
un espectre vestit de negre i trist, Scrooge li pregunta si es el espectre dels
Nadals Futurs, però no li contesta, Scrooge insisteix però aquest no parla, mostra
unes persones parlant i escoltà que parlaven de la seva mort, era el seu nebot
i altres persones, dient que havia mort sol i no aniria ningú al seu
enterrament. Els seus diners anaven a repartir-lo entre el nebot i els amics
del nebot.
També
el dugué a casa del treballador i veu com Tiny Tim també a mort i estan tots
molt tristos. L'ultima visita es a la seua sepultura i nomes veu el seu nom.
Scrooge suplica al espectre que ha canviat i que vol anar a casa.
Fi
del conte
Scrooge
apareix en el seu llit, s'alça content i feliç sabent el passat, present
i
futur. Decideix canviar i ajudar als demés. Pregunta per la finestra quin dia
es
avui, li contesten que es Nadal.
Va
a la oficina i li dona diners i vacances al treballador, el conviden a sopar
per a que no estigi sol. Scrooge canvia i es torna bo, es disculpa en aquells que
ha tractat malament i viu feliç i en companyia.
Conte de l'estel de Nadal
Fa
molt de temps, la nit en què els àngels van anar a veure els tres pastors, fins
i tot les ovelles estaven inquietes. Els pastors s'havien aplegat al voltant
del foc i parlaven molt nerviosos: _Un Rei petit sense Cort, ni Cavallers? Però
poderós!
_ Amb
més poder que mai hagi tingut un rei. I que, tanmateix, és bondadós i ple de
compassió. Sens dubte, serà el rei que ens donarà pau i alegria!
_ Anem
a Betlem a conèixer aquest rei nascut fa poc.
_ Però
com el trobarem? Només sabem que porta bolquers i que dorm en un pessebre.
_
Tant de bo poguéssim volar per damunt de la ciutat i poguéssim veure l'interior
de totes les cases com si fóssim els ulls dels estels.
Estic
segur que els estels saben on ha nascut aquest infant!
Els
tres pastors van alçar els ulls cap al cel i, de sobte, tots els estels es van
començar a moure. Molt lentament els estels es van anar acostant l'un a
l'altre, cada vegada més a prop, fins que es van fondre en un únic i enorme
estel.
La
cua de l'estel deixava un rastre d'espurnes al llarg de l'intens blau fosc de
la nit. Al cap de poca estona, l'estel va desaparèixer a l'horitzó.
Els
pastors van recollir ràpidament totes les seves pertinences, van ajuntar els
seus ramats i van seguir el misteriós estel que els guiava cap a Betlem, on veurien
el nen nascut. I catatric, catatrac aquest conte ja s'ha acabat.
I catatrac,
catatric aquest conte ja s'ha dit.
Conte dels Reis d'Orient
Fa
molt de temps, hi havia un Rei a Orient que vivia en un magnífic palau. Aquella
nit, en veure l'estel, es va recordar d'una vella profecia que anunciava la
vinguda d'un Rei de Reis, un Senyor entre els Senyors, un Príncep de la Pau.
Després de molts anys de patir el dolor de la guerra, ell i el seu poble
desitjaven que arribés el temps en què l'harmonia regnaria entre les nacions.
El
Rei i els seus servents van contemplar l'estel des d'un gran balcó. La
resplandor de la llum que emetia es reflectia com els raigs de sol a les
cúpules daurades del seu palau.
-
Aquest nen ha vingut a mostrar-nos el camí cap a la pau - va dir el Rei. Hi
aniré i li donaré la benvinguda. Aquest estel fulgurant em guiarà.
Així
doncs, el Rei se'n va anar del seu palau amb uns rics presents per al jove
Príncep. Aquella mateixa nit va trobar uns altres dos Reis que també seguien
l'estel i els va dir:
-
Anem junts a trobar el Príncep de la Pau. Oferim-li els nostres presents, la
nostra fe i el nostre amor.
I així fou com
els Reis van travessar el desert en direcció a Betlem.
I vet aquí un gat i vet
aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos.
