El valor de la persona
Cadascú de nosaltres, cada esser viu té valor, amb els seus defectes i amb les seves virtuts, hem de ser conscients d'aquest fet.
Som importants!
Hem de viure amb consequència, cal ensenyar a la petita infància què som únics i valuosos. De manera diferent cadascú de nosaltres fem la nostra aportació, que conjuntament amb altres formem part d'un tot nostre.
Com adults, nosaltres també hem de sentir-nos valuosos, entendre com som i estimant-nos, és la millor manera de transmetre i ensenyar als infants a estimar-se a si mateixos amb respecte, i així contemplar el món que ens envolta desde aquesta perspectiva.
Partint de nosaltres, la família, la natura, l'escola, el món tal i com és.
L'amor, l'estima
Hi ha tantes maneres d’estimar com persones hi ha al món. Cadascú de nosaltres estima i necessita ser estimat de maneres diferents.
Estimar la nostra vida significa donar amor. I la paraula amor té molts sinònims: afecte, inclinació, consideració, simpatia, amistat, tendresa, passió, voluntat…
Estimar també és saber controlar les emocions negatives, ser positiu, tenir detalls, saber escoltar, riure junts, saber perdonar, tenir objectius comuns, ser generós, tenir empatia, compartir les feines de casa, ser puntual, deixar addiccions, etc.
L’amor és un sentiment d’afecte profund i intens, a diferència de qualsevol altra emoció. Es presenta de moltes formes, inclosos l’amor propi i l’amor mutu. Molt importants!
Podem aprendre a estimar i expressar l’amor de moltes maneres diferents.
Un amor que pot ser pels nostres éssers més propers com són la família (mare, pare, fills, avis, cosins...), l’amor pels amics, l’amor per la natura, pels animals, a un mateix (autoestima)...
Hi han tantes formes d’estimar com persones que estimem, ja que cadascú té un cor amb el qual estima de manera única i singular.
Per estimar...Cal respectar-nos a nosaltres mateixos.
Per poder estimar algú altre, primer cal estimar-se a si mateix.
Conèixer-se a un mateix implica saber-se part de l'entorn i, a la vegada, saber-se part del passat i ser conscient de les pròpies pors.
Saber estimar-se a si mateix significa acceptar i estimar les nostres debilitats interiors. Tenim moltes qualitats úniques. Hem d'aprendre a apreciar-nos i apreciar les coses bones que podem fer pels altres, és indispensable per estimar saludablement.
Si tenim problemes per estimar-nos, ens caldrà intentar construir-nos. Millorar la nostra confiança acceptant el passat i avançant.
És molt important ensenyar desde petits als nostres infants mecanismes i donar eines perquè disposin de capacitats com habilitats socials per conèixer gent i sentir-se estimats i valorats.
Tots som únics, diferents els uns dels altres, tant en les nostres capacitats com en el nostre desenvolupament; és per això que ens hem d’adaptar i respectar els estils i ritmes diferents d’aprenentatge.
No hem de perdre mai la il·lusió, i d'aquesta manera acompanyar als infants en cada moment de la seva vida...
_Volem que tinguin els ulls ben oberts, que descobreixin, experimentin, creïn, que siguin conscients del que aprenen i que ho puguin posar en pràctica en el seu entorn més immediat, en el seu dia a dia. Que ho visquin amb estima i respecte, valorant tot el que els envolta, la millor manera és fem el mateix, fent cada dia una manera de creixer, d'aprendre.
Els infants
Els nens i nenes aprenen a expressar les pròpies emocions, sentiments, pensaments i opinions.
Avancen en el coneixement del propi cos i de les seves possibilitats a través de jocs motors o de psicomotricitat.
Van progressant en autonomia a nivell personal, de treball i en les relacions amb els altres. En aquestes edats és molt important anar adquirint els diferents hàbits.
Es van formant en una autoestima positiva que els dóna seguretat i confiança en ells mateixos.
Els pares, educadors, cuidadors, donem el que sabem, el que podem..
Si hem estat satisfets d’amor, de tendresa, de mirades d’atenció d’una manera sana, hem après a ser estimats de manera sana, no obsessiva, sense demanar res a canvi.
Si la meva primera experiència de ser estimat pels meus pares és sana, jo aprenc a estimar-me de forma sana.
Quan creixem, no esperem que ningú ens ompli d’amor per sentir-nos estimats, perquè ja ens volem, i si l’altre ens vol, millor, hi haurà més amor, i seguirem creixent i aprenent, seguiré nodrint-me i podré voler l’altre tal com em vull jo, de forma sana, saludable, sense pressió i sense dubtes.
Moltes vegades exigim que ens vulguin com nosaltres volem, sense tenir en compte el que l’altre pot donar-nos. Demanem, i només estem pendents del que l’altre ens dóna, de com l’altre ens parla, de com l’altre ens mira, de com l’altre ens cuida …
Ens hem de preguntar, què ens donem a nosaltres mateixos? Com ens parlem? Com ens cuidem a nosaltres mateixos?
Si no ho sabem respondre, què tal si comencem a fixar-nos?
Com exigim a l’altre que ens cuidi si jo no ho faig? Com exigeixo a l’altre que em parli amb respecte si jo no em tinc respecte?
Potser si comencem a fixar-nos una miqueta més en nosaltres, ens n’adonarem de moltes coses que passem per alt, i a partir d’aquí, comencem a veure, donar, parlar i tenir cura també a l’altre.
Moltes vegades demanem i moltes vegades exigim, però no ens adonem de la nostra part. Què dono jo? Què faig jo?
Ens instaurem en la queixa, però no donem passos per sortir d’aquí, és més fàcil culpar a l’altre de la nostra infelicitat, que no em vol, que em tracta malament.
I ens costa observar-nos, prestar-nos atenció.
Aquí és on comença el camí cap a l’aprendre a estimar-se a un mateix, perquè si jo no em vull, com puc exigir que l’altre ho faci?
Si vols volar, has de renunciar al que et pesa.
De gran vull ser... feliç d'Anna Morató García.
Aquest llibre , es tracta d'un recull de sis contes on es parla de temes com estimar-se a un mateix, el llenguatge positiu, l'agraïment, entre altres. Temes que són importants per nosaltres com adults, però adreçats als infants i el seu empoderament.
Abans de començar cada història hi ha una petita reflexió sobre que vol dir ser feliç, i crec que serveix tant per als infants com per als adults.
A més a més, cada una de les històries inclou una petita reflexió per fer sobre cada un dels conceptes que es volen treballar amb la història, reflexions conjuntes que es poden fer amb els infants abans de començar o després d'explicar el conte.
Els contes estan molt ben plantejats i parteixen dels interessos dels infants, de situacions properes que poden haver viscut cada un dels infants.
" Les cinc màquines de l'amor" de Marta Prada i Mercè Tous com il·lustradora.
A la Lua li encanten els petons. En canvi, el seu germà Max no els pot suportar. La Lua està convençuda que al Max no li funciona bé la màquina de petons, fins que el seu avi els explica que l’amor fa funcionar no una sinó cinc màquines a dins nostre! Un descobriment que deixa la Lua i el Max emocionats i feliços.
MERCÈ TOUS: il·lustradora barcelonina. Ha estat professora d’Educació Visual i Plàstica i actualment es dedica a la il·lustració. Ha publicat en diverses editorials d’aquí i també d’Estats Units.
