A partir de les 20 setmanes d' embaràs

L'Embaràs

De les 20 a les 24 setmanes

El fetus comença a bellugar-se, a obrir i tanca les mans, a fer badalls; durant molts períodes dormirà, principalment coincidint amb el son matern.

El seu cor batega a una velocitat de 120-160 batecs per minut, el sistema nerviós fetal és cada vegada més perfecte. Les cavitats del cor estan perfectament delimitades i amb molta força.

A les 20 setmanes es pot veure el sexe del fetus, per l'ecografia s’observa clarament el cap del nadó, la mare ja notarà els moviments del fetus en forma de cops de peu.

 

Al principi els seus moviments de peus i cames es mouen i s’agiten sense cap propòsit, però a partir del cinquè mes, aproximadament, aconseguirà introduir-se el dit polze a la boca, iniciant així, l’aprenentatge gradual dels reflexes, la succió.

La Pell

El desenvolupament de la pell fa que l’aspecte del fetus,un canvi important. Sota la pell encara no hi ha greix, per la qual cosa encara serà molt prima, la cara, el tronc i les extremitats.

S'alimenta principalment de la sang de la mare, que li arriba a través del cordó umbilical, que l'uneix amb la mare per la placenta.                                                                                       

Per això tot el que la mare ingereix, afecta al fetus. Café, menjar picant...

L'aparell digestiu ( fetge, estómac, intestí) i l'aparell urinari comencen a funcionar clarament.

Al'intestí s'acumula el meconi, substància verda formada per la bilis, i el fetus aboca l'orina al líquid amniòtic que l'envolta.

_ Les ungles, també apareixen, ja seria possible identificar les empentes digitals.

Setè mes:

Ara és el millor moment per començar les classes de preparació al part, ajudarà a la parella a preparar-se per el gran moment, mediant tècniques de respiració i d’altres.

  

L'úter, com que és un múscul, començarà a contreure’s, a conseqüència d’aquest creixement, mentre que els lligaments que el subjecten començaran a estirar-se, la qual cosa provocarà algunes molèsties abdominals. Si les contraccions passen a ser regulars i doloroses, poden indicar l’ inici del treball de part.

 

Parlem de la placenta

És l'órgan essencial, per l'intercanvi orgànic entre la mare i el fetus. Serveix alhora de pulmó, ronyo, intestí i fetge.

Assegura diverses funcions:

_ Respiratoria: L'oxigen de la sang de la mare passa a través de les parets, de les vellositats, i així oxigena la sang del fetus.

_ Nutritiva: A través de la placenta arriben tots els nutrients al fetus, el pas de l'aigua, els minerals, i sucres.

També regula entre altres, el nivell de glucosa sanguínea fetal, fins que el fetge de nadó pugui assolir aquesta funció.

_ Protectora: Deté molts bacteris, deixent passa els virus, a fi de crear el sistema immune del futur nadó. Els anticosos de la mare passen, immunitzant així contra la majoría de malaltíes infeccioses, fins que a partir dels sis mesos de nèixer, es posa el seu sistema en funcionament.

El fetus:

_ El seu cervell madura ràpidament, els sentits estan molt actius, ja reconeix la veu materna.

_ El cor fetal batega molt de pressa, circumstància que és normal.

_ Els pulmons es desenvolupen amb rapidesa quasi estan totalment formats. Comencen a fabricar una substància anomenada surfactant, però no en prou quantitats perquè respiri sol.

_ Sovint, el fetus està col·locat amb el cap mirant cap a la pelvis de la mare.      

_ La majoria del fetus ja estan en posició cefàlica, de cap per baix.                                                                                                                                              

Per altre banda, el cos del fetus s'adapta als moviments de la mare, si ella descansa, el fetus aprofita per moure’s, ja que en aquell moment està sotmès a menys pressions exteriors.                                                                       

Per contrari, si la mare es mou, el nadó s’encorba i es plega sobre si mateix per evitar que li facin mal.

Els dos últims mesos, el fetus canvia d’ aspecte, perquè ja adquireix el greix de sota la pell, la qual es posa més tensa i de color rosat. El fetus adopta, així, un aspecte més arrodonit i agradable.

A partir d’aleshores, la pell comença a guanyar gruix i a d’escamar-se, i el fetus es recobreix d’ una substància untuosa blanquinós als nounats immediatament desprès del part.

Un altre canvi de la pell és del revestiment vellós, sobretot a partir del cinquè mes. 

Així al setè mes, el fetus està recobert per un borrissol tènue i ros anomenat, lanugen.        

A mesura que avança l’embaràs, aquest borrissol, va desapareixent.

                  

La mare

El tercer trimestre, el benestar de la mare comparant amb el trimestre anterior disminueix gradualment. Donant mostres de fatiga amb més facilitat.

L'augment del fetus, el líquid que l’envolta i la placenta, el desenvolupament de la qual també es progressiu.  

La mare ja comença a sentirse "pesada"

Ocupa la major part de la cavitat abdominal, i com que comprimeix diversos òrgans i vísceres, l’embarassada nota molèsties. 

La pressió sobre els ossos de la pelvis provoca els dolors que s’experimenten en aquesta part del cos. Així s’expliquen també les miccions freqüents i el restrenyiment

Igualment, els moviments del fetus, que l'embarassada nota des de fa mesos, ara esdevenen , més potents.

També podem notar, batzegades rítmiques que duren poc més de mitja hora, probablement a causa del singlot. 

Es normal també passa períodes de silenci, on estarà dormint, i d'altres més actius.

 Futures mares...la gran ambivalència de l'embaràs, l'alegria i un cert temor, pot tornar a aparèixer, l’embarassada es trobarà cansada i amb ganes de que el part arribi, però alhora enfrontar-se a tot el procés del part, la maternitat. 

Quan ja quedà poc, també pot crear cert temor. Pensar en el moment del part, es pot tenir por, però, si ja estem informades i sabem tot el que ja hem de saber, tenim el suport de professionals i de la família, no cal angoixar-se, cal pensar en que serà un gran moment, i de ben segur que anirà bé, hem de gaudir de cada moment.

El fetus

Ara els seus moviments estan limitats degut a la manca d’espai.

A partir de la setmana 35 els seus pulmons ja han d'estar madurs, tot i que encara es un fetus prematur. Al final d’aquest mes supera els 35 cm.

La seva pell adquireix un color rosa i es suau. 

En general creix cabell  al cap.                                                   

    

Cordó umbilical

Es una mena d'espiral blanquinosa, d'un o dos centímetres de diàmetre. 

Constituïda a partir de les cèl·lules de l’amni. 

Forma una funda gelatinosa a través de la qual es poden veure les arteries i la vena, que d’aquesta manera queden protegides de possibles cops. 

Es flexible i elàstic, el cordó difícilment es comprimeix, fet que garanteix el transport sanguini. Inclou una vena i dues arteries, que s’ encarreguen de l'alimentació, de les toxines.

Fa uns 50 centímetres, però pot ser molt més llarg i enrotllar-se  al voltant del coll, les espatlles o els membres del fetus. També pot passar que el cordó sigui massa curt. 

En aquest cas, el fetus tindrà dificultats per baixar per la pelvis en el moment del part i caldrà practicar una cesària.

Desprès del naixement, per prevenir una hemorràgia, es pinça el cordó abans de tallar-lo, i aquells vasos sanguinis gruixuts s'obliteren en pocs dies; la cicatriu deixada pel cordó umbilical serà el melic.