jueves, 25 de febrero de 2021

Les Emocions, L'enveja i la gelosia

 


L’ ENVEJA

L'enveja és una emoció, que surt de la por a no  ser capaços, tots ho som!

Així ho hem de saber, tots som capaços. I sentir enveja l'únic que fa és disminuir la nostra capacitat de perspectiva, ens despulla de les nostres habilitats, de veure altres opcions. Ens minva de la capacitat d'actuar, de fer, de sentir-nos útils.

Cal que ens valorin i valorar als altres per no en tenir cap dubte de que tots tenim habilitats diferents dignes d'admirar. Cal saber com ens sentim i que necessitem.

Amb coratge ens atrevirem a còrrer riscos, tindrem la fortalesa de ser compassius i la saviduria per tenir humilitat. Keshavan Nair.

I sobre tot una bona actitud!



Quan sentim enveja?

_ Al comparar-nos amb algú i trobem que sortim perdent.

_També quan tenim el desig de posseir quelcom que tenen els altres. Si tenen unes coses més boniques que jo, una filla que canta millor que la meva o un gos que obeeix més que el meu.

No la confonguem amb la gelosia que és just el sentiment contrari, quan no volem que els altres posseeixin el que nosaltres tenim.

L'enveja va dels altres i aquesta és la trampa.

Per produir-se l'enveja necessita que focalitzem el nostre pensament en allò que tenen els altres o són.

Afecta a 2 processos:

El procés fisiològic de recompensa, és bàsicament una descàrrega de neurotransmissors que generen sensació de plaer. Aquesta sensació és quan tenim una recompensa i augmenta o disminueix si al comparar la nostra recompensa amb la d'altres creiem que som "guanyadors" o "perdedors".

En l'àmbit d'auto imatge, les comparacions la condicionen, ja que construïm la imatge de nosaltres mateixes a través de processos comparatius. 

És especialment rellevant en infants i adolescents, ja que una bona autoimatge és sinònim d'una bona autoestima i l'autoestima és clau en processos de socialització sans.



Però no és sols en la infància i l'adolescència que ens comparem amb altres.

Es manifesta amb tristessa o malestar, és considera un sentiment negatiu i universal. Doncs totes les persones en algun moment o altre de la seva vida arribem a sentir enveja.

Així es pot presentar a qualsevol edat, acompanyada sovint per un sentiment d’inferioritat, inseguretat i/o insatisfacció d’un mateix envers els altres.

En infants l’enveja sol aparèixer en els primers anys de vida, a l’inici de les seves relacions amb altres.

Quan l’infant sent l’amenaça d’allò que vol, tindrà sentiment de buidor, volen aconseguir allò que vol. 

Sol manifestar-ho amb enuig, enrabiades, així serà necessari calmar la seva angoixa. Cal fer-li entendre i ensenyar a compartir amb altres, i ha d’aprendre a tolerar les frustracions i controlar la conducta. Sent així part del seu aprenentatge, valorar-se a si mateix i respectar als altres.

Necessita l’ajuda de l’adult, com adults hem d’ensenyar a valorar el que un és i té. Sense aquesta ajuda l’infant serà ansiós i augmentarà l’enveja cap als altres.

L’efecte emmirallament també estarà present, així ens caldrà evitar comportaments i evitar comentaris d’enveja cap a altres. D’aquesta manera els infants no tindran com aprendre aquestes conductes.


Que ens cal saber...

_ Combatre l’enveja pot resultar difícil, però hem d’insistir, doncs pot convertir-se en una lluita constant de voler comparar.

_Si és tornés molt intens pot arribar a ser destructiu per l’infant, doncs comparar contínuament pot sovint acabar amb l’autoestima.

 _ Cal entendre que no podem evitar l'enveja, és una reacció emocional absolutament normal i sentir-la significa que ens adonem de les coses bones que hi ha al món.

_ L'enveja és més dominant en unes persones que en altres.

Com combatre l'enveja?

_ Pensar i haver explorat conscientment i racional el que és l’enveja.

_ Reconèixer el sentiment que sentim.

_ Canviar el focus d'atenció

_ Ens hem de centrar en el que som, fem, tenim i podem nosaltres, així l'enveja disminueix.

_ Evitar que s'interposi en les nostres actuacions.

_ Hem d’aprendre a detectar els sentiments i conductes que generen enveja.

En l’infant l’enveja, en general l’afecta en el seu benestar emocional i en les relacions interpersonals.

_ Hem d’oferir als nostres infants afecte, amor i molta paciència. Ells necessiten que els ajudem a entendre aquests sentiments, per així poder diferenciar-los i aprendre dels errors i defectes.

_ Sobre tot hem de valorar tot el que fan , posant més entusiasme en les seves qualitats i en el que van millorant.

D’aquesta manera els podrem ajudar a fer front a les situacions a sobre tot a controlar-se, tant les reaccions que solen ser difícil de controlar-les, tan per part dels infants que tenen aquests sentiments, com dels pares evidentment.  

 


La gelosia

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància.

La més coneguda és la dels germans, sovint és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Cal buscar la raó de la gelosia, el primer que haurem de fer és intentar trobar-ne els motius...

_  El naixement d’un germà, un canvi de llar o a la llar, canvi de feina d’algun dels progenitors que l’allunya més temps de casa, horaris diferents, els canvis en general, la pèrdua d’un referent per l’infant. 

Cal analitzar les causes per poder ajudar a buscar-hi solucions d’una manera més eficient.

_ Cal observar a l’infant les senyals ens està donant del seu malestar, la gelosia es manifesta amb conductes regressives, si abans , quan era més petit em feien més cas, doncs deixaré de vestir-me sola... 

Si el meu germà petit rep més atenció que jo perquè és petit, tornaré a comportar-me com una nena petita.

La nostra reacció quan ens trobem davant de regressions, sovint és d’enfar-se amb els infants, els retraiem que estiguin deixant de fer coses que saben fer perfectament sols, sense analitzar el perquè ho deuen fer.



Perquè està necessitant tornar a ser petit?

El que és segur és que no ho fa per molestar-nos a nosaltres, per tant no ens hem d’enfadar.

Podem fer-li saber que l’estimem i els privilegis que té com a gran o bé deixar un temps que torni a fer aquests comportaments, fins que puguem trobar altres maneres de fer sentir segur del nostre amor. 

Altres conductes poden ser agressives vers el germà o germana, vers objectes i fins i tot vers nosaltres mateixos.

Aquestes manifestacions són la manera que té el nostre infant d’expressar el seu malestar, l’infant se sent insegur quan creu que ha perdut l’amor i l’atenció del seu pare o mare, cuidador.

_ Cal parlar amb l’infant, sense jutjar-ho, sense culpabilitzar-ho, acollint el que sent, intentant posar-hi paraules, li podem demanar que necessita de nosaltres, que podem fer nosaltres perquè se senti millor. 

Quan l’infant pot parlar, pot canalitzar el seu malestar d’una manera molt més positiva que amb les conductes.

 

Que fer nosaltres

_ Ajudar als nostres infants a minimitzar el seus sentiments de gelosia, deixant de comparar els comportament d’uns fills amb els altres.

_ Lloar i potenciar tot allò que el fa especial, podem reforçar els seus comportaments positius.

_ Dedicar temps en exclusiva a cada infant, un temps on tenim l’atenció plena en ell, on podem compartir una activitat junts en funció de l’edat de cada infant.

_ Cal potenciar  el vincle familiar, fent activitats tots plegats, activitats que podem destacar tots i on cadascú tindrem el nostre paper i serem valorats dins de l’estructura familiar.

Sovint els gelós tenen el seu origen en una manca d’autoestima, l’infant creu que ha fet alguna cosa per deixar de merèixer l’estima del seu pare o mare, i per tant caldrà reforçar-li l’autoestima però també fer evident que l’estimem, amb mostres d’afecte, paraules i estones d’intimitat.

I també és molt important dir sempre quan ens estimem


El ser gelós no és exclusiu d’infantesa, també poden manifestar-se a l’adolescència quan les emocions dels noies i noies prenen part de la seva racionalitat.

Les manifestacions seran diferents, i sovint seran contradictòries, i sentirem que s’ha allunyen, quan en realitat estan reclamant més. Com sempre diem, el millor per empatitzar amb els sentiments dels nostres fills i filles és començar per nosaltres.

Cal reflexionar sobre si en algun moment de la nostra vida en estat gelosos. 

Com ens sentien? Que haguessin necessitat que fessin els nostres pares en aquell moment?

Aquest és un bon mètode que segur que ens ajudarà a acompanyar als nostres fills i filles de la millor manera. Amb molt d'Amor!




 

jueves, 18 de febrero de 2021

Les Emocions. L''Alegria

 


Alegria (estat d’ànim agradable)

Felicitat, reproducció del fet que ens fa sentir bé! 

Satisfacció, orgull, plaer, gratificació, lleugeresa, diversió...

L'alegria és una emoció que sentim momentània, caracteritzada per una visió optimista d'un mateix i de l'entorn, associada al plaer.

L’alegria reforça el nostre sistema immune

Ens omple de positivitat augmentant les nostres defenses.

L’alegria es produeix com a reacció del nostre organisme davant d’un esdeveniment. Pot ser extern, qualsevol situació agradable, o intern degut al nostre pensament.

Suposa un benestar psicològic

És manifesta amb el riure i està relacionada amb l’equilibri emocional, ens permet una adaptació adient ajustada al medi que vivim. 

Quan fem progressos raonables cap a la realització dels nostres objectius la nostra sensació interna és d’alegria, de benestar, que és manifestarà també de manera externa al nostre medi familiar, social...  


                                                        

Quan estem alegres, s’interpreta com que estem feliços.

Socialment és l’emoció més reclamada

Davant qualsevol tasca augmenta l’energia ha dispossar i inhibieix els sentiments negatius, fa relentitzar l’estat de preocupació.

 Proporcionar repos, entusiasme i dispossició d’acció. 

Davant l’aprenetatge ens fa tenir més potencial per assolir conceptes.

L’alegria és la actitud amb la que afrontem la vida. 

Pot ser espontània o podem decidir amb alegria davant qualsevol circumstància. 

Com gestionem amb alegria:

Ensenyant a gaudir d’ella sense deixa que l’eufòria  no deixi de veure la realitat.

Compartim amb altres, família, companys, amics, mestres...

 


Funcions de l'Alegria

ü  Equilibri i benestar. Afavoreix les relacions interpersonals.

ü  Mecanisme d’evadir situacions o afrontar-les millor.

ü  Disminueix les conductes d’emocions tristes o de ràbia.

L'alegria

ü  Disminueix la freqüència cardíaca

ü  Activa els múscul zigomàtic(comissura de la boca) Somriure.

ü  Augmenta l’activitat motora

ü  Si hi ha riure, hi ha canvis hormonals

ü  Obrim més els ulls i la boca” estem més guapos                 

Sí estem més atractius,  més sociables, més...

És una emoció que s’encomana, però es força delicada, s’ha de aprendre a preservar i defensar-la, per no perdre-la.

A qui no li agrada sentir-se bé?

Quan estem bé, alegres i animats, ens trobem amb ganes de compartir aquesta alegria amb totes aquelles persones que ens acompanyen a la nostra vida, omplir-les de sensacions agradables com jocs, riures i tenir motivació.

Ens recompensa està alegres, sentint-nos satisfets, genera benestar, portem un somriure que ens identifica, així qualsevol detall es torna enorme, encomanant els que ens envolten a esta alegres, a ser agradables, receptius davant qualsevol proposta.

La nostra energia es transmet amb rialles!

Ens omple tota la nostra ment i el nostre cos, sovint es manifesta en abraçades, ballades i salts plens de diversió.

El seu impuls positiu ens permet tenir força i energia positiva per realitzar projectes, ens estimular a crear i estimar.


Les abraçades ens fan sentir sempre bé!

Quan l'alegria és deteriora, sol manifestar-se amb excitació, dispersió de l’atenció saturació dels sentits.

Per estar alegres hem d’estar atents, tranquils, ha de fluir de formar natural, sense forçar-la.

Si som feliços sempre que podem, assaborint cada instant relaxadament, veurem que quasi sempre, podrem ser feliços...

Una bona eina per estimular el coneixement de l’alegria és a traves de la música on exterioritzen el que sentim al ritme de les notes i les lletres de les cançons. 

També el dibuixar, poder deixar plasmat en forma de dibuix el que ens fa sentir bé, ens ajuda a recordar-ho, a forma part de nosaltres com a transmissor del nostre benestar.

Que fer per augmentar la nostra alegria?

Ens cal pensar quan va ser el darrer com que la van sentir, visualitza el moment i deixar-nos omplir d’aquesta sensació, podem tancar els ulls i deixar-nos portar per aquest record que de ben segur vindrà i ens omplirà de positivitat.

Quan hem de compartir aquest record amb els infants, cal buscar un de proper que haguem compartit junts, per així gaudir plegats d’aquests moments de felicitat. Si recordem molts els identificaran més bé. 

És un bon moment per parlar de com ens sentim i ajudar-los a identificar l’alegria.



Treballar l’alegria a traves dels contes

Els contes són sempre de gran ajuda, ells tenen el poder de crear sensacions, emocions i desitjos.

Les primeres pàgines que comencen a llegir els infants els porta a fer un viatja per les diferents històries, els ajuda a conèixer, a saber interpretar, sovint reviuen situacions del seu dia a dia agradables, divertides, d’altres potser ja no ho seran tan, però de ben segur que els ajudarà a poder entendre els seus sentiments i diferencia les seves emocions.




 Contes com...

Amb aquest divertit conte podem aprendre diferents coses envers sentir alegria, com de coses petites ens fan sentir bé i d'altres molt importants també, en el conte en Josep Maria espera l'arribada de la seva germana, li fa sentir-se molt i molt feliç.

Com s'encomana la felicitat, com tot al teu voltant té un caire alegre, i els que t'envolten ho perceben i es contagien, quina felicitat sentir-se així.

Les Estrellas de colores, ens explicar com d'important és reconeixer les emocions i com saber-les expressar, L'Anna i en Xavier viuen aventures que ens ajudaran a reconeixer i saber posar en pràctica.


En format audio, ens fa sentir la història de la Nora, que tot i gaudir de benestar, descubreix que hi ha persones que no semblen feliç. Així ens proposa reflexionar sobre el món que ens envolta i les seves prioritats.

I quan d'important son les petites coses, aquelles més senzilles.

És un audio llibre per infants a partir dels 6 anys fins la infantesa de fer-se grans, tots podem treure una bona lliçó envers sentir la seva narració.



Cal recordar sempre que són les petites alegries, senzilles però intenses, la nostra essència, aquelles que no semblant tan importants estan presents sempre, tot i que sovint no ens aturem a veure-les.

Sigueu feliços!



viernes, 12 de febrero de 2021

Nutrició Infantil

 


La Nutrició Infantil

La nutrició infantil és una de les claus principals de al bon desenvolupament físic i mental dels infants des de petits.

Durant els primers mesos de vida la lactància materna és la opció més recomanable, degut a tota la bona aportació nutricional i la creacció de vincles afectius, a la demanda, quan el nadó ho demani. La llet de fórmula també a nivell nutricional conté tota l'aportació necessaria per le crèixement del nadó. 

Els hàbits d’alimentació que s’adquireixin durant el seu creixement queden interioritzats, d’aquí la importància de que siguin saludables.

Quan parlem d’una bona nutrició, parlem sobre la importància de consumir fruita, hortalisses i llet, sabem que de vegades cal desenvolupar estratègies per poder introduir en els àpats diaris aliments que normalment són rebutjats pels infants.

L’educació alimentària s’inicia a partir dels 6 mesos i s’anirà modelant durant tota la vida.

Si de ben petits, quan iniciem l’alimentació complementaria del nadó ja anem donant a conèixer diferents aliments tot serà més senzill.

El com incorporar l’alimentació complementària en la seva dieta, serà el pediatra el que us orientarà quan i com haurà d’iniciar.

En els darrers anys s’ha introduït un mètode de deslletament del nadó, que segurament hagueu escoltat com a el Baby Led Weaning. Aquesta tècnica d’incorporació dels aliments en els Infants, era la que utilitzaven els nostres avis.

En que consisteix?

En oferir a l’infant aliments sòlids ja directament, sense donar pas als pures i farinetes que tan han marcat aquest procés d’introducció.

Així l’infant podrà manipular amb les mans els diferents aliments, com poden ser les fruites, primer una mica més toves i mica ja més sòlides. 

Ell mateix va descobrint les textures, sabors i formes diferents.  

Aliments evidentment saludables, pera, plàtan i poma, com a fruites inicials, sense oblidar les verdures con pastanaga, llegums com els pèsols, boletes gracioses que poden anant agafant, sempre asclar ben cuits, força important que aquests menjar sigui el que veuen als plats de la resta de la família, obrint així més l’interès.

Quan s’inicia aquests procés han de seguir ingerint la llet, sigui materna o de fórmula adaptada. Compaginar els diferents àpats.

En cap moment s’ha de forçar a l’infant.En el moment que no vulgui més, hem de deixar de oferir-li. Així l’infant per si mateix regula la quantitat que vol menjar. 

Al seu ritme!



Hem de tenir present que es recomana que la lactància materna sigui fins als sis mesos de l’infant de manera única, així quan inicia la introducció dels aliments tenen més capacitat motora per fer-ho quasi sense ajuda dels adults.

A partir dels 3 anys, el menú dels petits podrà ser el mateix que el dels adults. Segons com es fomenti una alimentació saludable, serà la relació que tindran els nens amb el menjar, tant a curt termini com a llarg.

Si pensem, en com afecten els colors a la vida dels infants, donant a tot un toc de màgia i fem crida de la seva atenció, doncs qui no en té un color preferit? O com uns colors ens transmetrem alegria i vitalitat i d’altres ens donem pau i relaxació.

És important que sapiguem que als nadons i als infants més menuts també, encara que poden anar canviant amb l’edat, sempre hi ha preferències.

 Aquesta preferència per determinats colors es reflexa sobretot, en els aliments que més els atrauen.



Hi ha investigacions que concreten que els colors preferits dels infants solen ser: El taronja, el vermell i el groc.

Mentre els que menys els atrauen solen ser el negre, el verd i el morat.

Això evidentment és a nivell general, doncs cada persona sol ser un món ben diferents uns d’altres i també solen estar molt influenciats per les experiències viscudes. D’aquesta manera els infants que no veuen gaire res verd als plats familiars, solen sentir recel i desconfiança davant d’aquest color rebutjant-lo p evitant-lo al fer-se grans.

Sabem que als infants els hi agrada els menjars amb molts colors, així que quanta més varietat de colors veuen al plat més solen animar-se a tastar i menjar, sobretot aquells aliments que si els hi presentem sols de ben segur rebutjarien.



Si per exemple: Els hi presentem pastanagues, blat de moro, tomàquets i espinacs, la possibilitat de que mengin l’espinac augmenten, encara que només sigui una mica, de ben segur que si la posem sola o amb pèsols al mateix plat no voldran ni tastar-la.

Amb això no volem dir que hem de cuinar varietat d’aliments cada dia, però si podem cuinar més quantitat d’allò que sabem que els agrada, pel color o gust i anar aprofitant per aconseguir més combinacions als plats dia a dia.



Quan ja siguin més llarg ja estaran més acostumats als diferents sabors, però també els hi podem explicar el significat dels diferents colors en les fruites i verdures. Com cada color representa una propietat beneficiosa per la nostra salut.

Per exemple: El color taronja de pastanagues i carbasses representa la vitamina A, que ens manté sans els ulls.

 Que el color verd ho dona la clorofil·la que s’encarrega de transforma la llum del sol en energia, que és com la sang de les plantes. I que conté molt de calci que necessiten els nostres ossos.

Sense oblidar els colors groc i taronja de els fruits que representen la vitamina C, que augmenta les defenses del nostre cos, evitant així posar-nos sovint malalts. Doncs ens protegeix de les infeccions. Entre altres!



Com els orienten i ajudem?

Si ajudem a que els infants gaudeixin diàriament d’un menú saludable, els ensenyem pautes molt importants per a la seva vida.

Donar a provar nous sabors és del tot necessari, per així arribar a tenir el paladar acostumat als diferents sabors, sempre evidentment aportant maneres diferents per reforçar aquells sabors que no agraden tant amb altres que son d’un millor gust.   

Així fer alguna salseta, o bé arrebossats de farines suaus amb olis naturals, ens facilitarà la tasca. No hem d’abusar de les fritures.



Nadons preparats

Hem de valorar que l’infant pugui agafar el menjar amb els seus dits sense dificultat, que mostra interès.

Estarem sempre amb ell durant el moment de cada àpat, quan introduïm un aliment nou, observarem les possibles intoleràncies o al·lèrgies. Millor no dona sos aliments nous el mateix dia, espera dos o tres dies per innovar.

 


La importància d’una dieta variada

A l’escola solen tenir un menú ben controlat!

El menú escolar ha d’incloure un equilibri de nutrients. També de micronutrients essencials com les vitamines, els minerals i la fibra.

No ens hem de desanimar si tenim un infant que li costa més. 

Cal aplicar-nos amb la nostra alimentació, doncs l’efecte emmirallament sol tenir bon resultat i asclar armar-nos de paciència.


Sovint necessiten repetir per acabar acceptant un aliment.

Que no haurem de fer

Intentarem que a l’hora del menjar, no hi hagi distraccions, que  sigui un dels moments més agradables del dia.

Si rebutgen algun aliment, no els hi farem xantatge, ni acceptarem que ells ho facin. Podem canviar la manera de presentar l’aliment, fer-ho de forma diferent o provar dies després.

Una de les principals pors dels pares quan donen aliments sòlids al nadó són els ennuegaments. Per això és important estar sempre present quan se li dóna de menjar al bebè, no deixar-lo sol amb menjar a l’abast. 

El nadó ha d’aprendre a menjar i per a això cal deixar que es posi trossos d’aliments a la boca, que els escupi, que jugui amb ells, que els aixafi entre els dits per esbrinar la seva consistència, etc. 

Per evitar els ennuegaments és important no fer servir coberts, que sigui ell mateix el que experimenti amb les seves mans per conèixer de què es tracta abans de posar-se l’aliment a la boca. En els nens amb poques dents o sense dents també s’aconsella evitar aliments molt durs que podrien sortir disparats cap a la gola quan intenti aixafar-los amb les genives. 

Per exemple un tros de poma. En aquest cas seria millor ratllar-la o tallar-la a rodanxes molt molt finetes. 

L’ideal és oferir al petit els mateixos aliments que menja la resta de la família i també en el mateix moment. Si el nadó veu als adults menjar certs aliments aprèn a menjar de la mateixa manera per observació i imitació.

Ara que coneixem els colors que més agraden als infants, i també anirem sabem que els hi agrada més, podrem crear diferents formes divertides amb colors i les textures.



Quan els infants no mengen

La preocupació dels pares per la manca de gana dels infants pot arriba a ser obsessiva, quasi totes les famílies l’han patit.

Perquè no mengen els infants?

Principalment és degut a que no tenen més gana, el seu organisme els envia el missatge de que ja no necessiten més menja. Hem de saber que els infants petits mengen quan tenen gana, no per cobrir horaris, ni necessitats emocionals com fem els adults, per ells no és fàcil entendre que han de menjar si no tenen gana. I davant la pressió es rebel·len, degut a que el seu cos no ho necessita.



Quan ens hem de preocupar?

Si de com hi volta deixar de fer-ho i l’acompanya amb manca d’energia, tristor, dorm malament o en els més petits deixen de guanyar pes, hem de consultar al pediatra el més aviat possible, doncs aquests símptomes poden estar anunciant una malaltia.

Ens de preocupar de la qualitat dels aliments més que de la quantitat que els infants mengin, oferir varietat d’aliments no processats, rics en nutrients, sense sucres i greixos saturats. I millor deixar que ells decideixin la quantitat que necessiten, així generen angoixa o malestar i segur que els àpats seran molt més satisfactoris.

El més important és buscar la causa del perquè no mengen!

Complements alimentaris

Son necessaris?

La majoria de les vegades no ho son, tampoc solen ser gaire eficaços.

Molts d’ells proporcionen un excés de vitamines que podien ser negatives.

Només en ocasions molt concretes i per curts períodes de temps, després d’una malaltia llarga o degut a problemes conductuals rebutgen tota mena d’aliments sempre indicats per la supervisió del pediatra.

Obesitat Infantil

L’obesitat és l’acumulació excessiva de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe)

Però quan parlem d’obesitat no ens referim al pes com una variable única, sempre s’ha de relacionar el pes amb l’edat, sexe i talla.

Popularment es creu que l’infant obès, a l’arribar a la pubertat presentarà una estirada de talla que li compensarà el sobrepès existent.

No hem d’oblidar que l’adolescent mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i físics, de manera que, l’excés de pes es perpetuarà. 


Parlem d’obesitat

 La podem classificar en:

· Obesitat nutricional. Representa el 95% dels casos.
· Obesitat secundària a malalties endocrina lògiques, neurològiques i mal formatives.

La gran majoria dels infants obesos es deuen a factors nutricionals.

També existeix una predisposició genètica, però a relació de l’obesitat amb l’ambient familiar i social és predominant.

La probabilitat que un nen sigui obès augmenta:

_ Quan els pares ho són .
_ Hàbits d’alimentació familiar inadequats.
_ Vida familiar sedentària.
_ Disminució de la lactància materna com a forma més adequada d’alimentació del nounat.

_ Cobrir totes les necessitats o demandes de l’infant amb menjar. Aquest hàbit sovint no li permet diferenciar a l’infant entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Portant-li a una sobrealimentació .
_ La insistència per a què ingereixin grans quantitats de menjar.

S’ha de tenir en compte que a partir del 2n any, el consum disminueix de manera fisiològica. L’augment de pes del primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només és de 2-3 kg. a l’any.

L’obesitat pot afectar la personalitat?

Si, pot provocar problemes psicològics. Baixa autoestima i un petit percentatge pot presentar depressió. Deguda a possiblement ser víctima de  burles i/o insults a l’escola. Això sovint genera angoixa i inseguretat, la qual cosa el porta a marginar-se del grup. I a tenir sentiments de ràbia o tristor.

Com podem evitar l’obesitat?

Existeixen 3 punts fonamentals per evitar l’obesitat:

_ Els bons hàbits d’alimentació
_ Realitzar activitat física com a forma de vida(3-5 dies a la setmana)
_ Participació de tota la família dels bons hàbits.

Com a pares i cuidadors hem de predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i quan ingerir-los.

No s’ha d’utilitzar l’alimentació per substituir altres necessitats emocionals ni per recompensar a l’infant.  Necessiten ser escoltats i que juguin amb ell.

S’ha d’alimentar correctament als infants des del naixement.



Com ja hem comentat i sabem:

 _ La  lactància materna ha de ser l’aliment fonamental durant els primers 6 mesos de vida, ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil i reforçant la relació afectiva de l’infant amb la seva mare.

_ La introducció dels aliments ha de ser gradual. No tinguem pressa en que l’infant mengi de tot en edats primerenques. Mica a mica donant-li temps.

_ Hem de donar molta importància al consum d’aliments naturals sense addició de condiments. Deixar els aliments processats definitivament.

_ Mantenir un horari habitual diari, sense menjar entre hores.

_ Hem de promoure la masticació adequada i crear un bon ambient a l’hora de menjar.

_ Esforçar-nos per no caure en llargues hores asseguts davant la televisió, ordinador...

Quan parlem de canvis d’hàbits, hem de tenir present que cal temps, aquí tota la família ha d’anar a una. 

Què fer davant l’obesitat d’un infant?

L’infant està en creixement, per tant la seva dieta ha de ser adequada.

Sol hi haver prou amb suprimir les llaminadures, la pastisseria industrial, les begudes gasoses i sucs de fruita envasats per a estabilitzar el pes. No sempre és necessària la pèrdua de pes, ja que el creixement de l’infant permet que el pes s’equilibri amb la talla.

Sobretot s’ha de consultar al pediatra, si hi ha un possible sobrepès, abans d’iniciar qualsevol dieta.

Concepte d’alimentació infantil saludable

Una alimentació saludable es defineix com aquella que ha de ser suficient, completa, equilibrada, variada, segura, adaptada, sostenible i assequible.

_ Suficient, la quantitat d’aliments ha de ser la necessària per a assegurar un creixement i desenvolupament òptim.

_ Completa, ha d’aportar tots els nutrients que l’organisme necessita com hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals i aigua.

_ Equilibrada, els aliments han d’aportar els nutrients tant de manera qualitativa com quantitativament per assegurar un bon estat nutricional.

_ Variada, per oferir una diversitat major d’aliments, aprofitant els vegetals de temporada i així assegurar una aportació nutricional més gran.

_ Segura, ha d’estar lliure de substàncies que puguin posar en risc la salut.

_ Adaptada a la persona, ja que cadascú té unes necessitats nutricionals diferents en funció de la seva edat, sexe, talla, cultura, activitat física que desenvolupa i estat de salut o malaltia.

És important adequar les quantitats a la sensació de gana.

_ Satisfactòria, ha de ser agradable i aportar plaer sensorial.

_ Sostenible, els aliments han de complir condicions mediambientals mínimes i la seva obtenció i transport economitzant energia.

_ Assequible, ajustant-se a les condicions econòmiques individuals de cada família perquè puguin accedir als aliments.

Afegirem un menú orientatiu setmanal ...

Per més informació podeu consultar la web tindremunfill.es

Cal que recordem que cuinar amb els infants, de manera senzilla, aprenen a conèixer des de petits els aliments, i les diferents maneres de cuinar-los, sempre serà molt positiu per establir una bona relació amb els aliments diferents i ajudarà a establir vincles amb la família.

No oblidem tampoc en de tant en tant preparar algun plat divertit a més de saludable, serà un bon estímul per diferents ocasions, us posem alguns exemples...



Grans cuiners i grans persones!


Cuideu-vos Molt!