Ells, Infants amb Síndrome de Down

 

He escrit varies vegades sobre la Síndrome de Down, les podeu trobar al bloc, que és, com afecta, com gestionar-la. Enguany només l’enfocaré  cap al canvi de mirada, on tots som igual de diferents i així ho hem de gestionar, persones lliures amb els mateixos drets, igualtats i davant de tot respecte.

La inclusió ens ensenya a viure

De les persones amb síndrome de Down tenim molt a aprendre. 

Tots tenim un ritme per fer les coses, per aprendre, per viure. 

Hem de respectar el ritme de cadascú, ens ajuda a ser millors persones!

El mateix passa amb les persones amb síndrome de Down, hem de poder  valorar i a agrair moltes de les seves maneres de sentir, doncs tenen un 'alta capacitat alhora de sentir les diferents emocions dels altres. 

Aprenen amb facilitat per imitació i compten amb una especial sensibilitat per captar els estats afectius d’altres persones i més especialment dels seus éssers estimats. 

Quan  manquen d’un adequat autocontrol emocional, sovint està relacionat amb la falta d’un control extern previ. Cal crear pautes de control com a la resta de persones

"I canviar  la idea equivocada que són com nens eterns”, 

Els agrada estar amb gent i relacionar-se, aprenen per imitació d'igual manera que nosaltres, la inclusió educativa dels infants amb síndrome de Down a Espanya va començar fa més de 40 anys.

Des de llavors el procés inclusiu s’ha anat desenvolupant de manera lenta però sòlida. 

No és una tasca fàcil, però és un dret de les persones amb síndrome de Down que la societat ha d’atendre i aceptar.

Han de poder tenir un espai a l’escola com qualsevol altre infant

 És més difícil per als adults que per als nens viure aquesta inclusió amb naturalitat

Els  prejudicis respecte de la discapacitat intel·lectual en general i de la síndrome de Down en particular dels adults sovint no ens deixen avançar.

Idees preconcebudes que la major part de les vegades no sabem d’on han sortit han acabat formant part del nostre sistema de creences. 

Els infants per la seva part, tenen la ment oberta i neta, per ells un company amb síndrome de Down és un més, com qualsevol altre. 

De seguida aprenen que tots els seus amics són diferents i el nen o nena amb síndrome de Down té les seves pròpies peculiaritats, com els altres en tenen unes altres.

Tots som igual de diferents!

 No es pot oblidar que la inclusió és responsabilitat de tots  si no, no és inclusió. 

Ells ho necessiten

Necessiten se considerats com altres infants, necessiten límits per saber fins a on poden arribar i què poden i què no poden fer. Com tots, encara que sigui per poder saltar-se’ls. 

Decidir per ells o deixar que facin el que vulguin és perjudicial.

 “Amb els infants amb síndrome de Down no hem de caura en la sobreprotecció” 

Cal reconèixer que en un grup més controlat amb hàbits ja assolits, amb infants i adult  coneguts poden actuar amb més independència. És més fàcil per a tots!

Amb els canvis o a l’arribar a la secundaria els hi pot ser més difícil, com els hi passa també als altres infants. L'ensenyament no està adaptat cap a la fàcil integració a l'adolescència.

Però necessitem tots una base comuna per afrontar la vida des de la mirada inclusiva, relacions, amistats, treballs...

“Un adult que ha passat la seva escolaritat compartint aula amb un infant amb síndrome de Down serà amb seguretat molt més tolerant, pacient i respectuós amb qualsevol que sigui diferent”

La presència d'infants amb dificultats més diferents que la resta suposa un enriquiment per a tots. Obliguen a buscar nous camins pedagògics per atendre’ls. 

Així els docents necessiten estar alerta per atendre aquest alumne amb dificultats d’aprenentatge, o l'infant que prové d’un altre país i desconeix l’idioma, o aquest noi amb síndrome de Down.  

Ens permet i ensenya a conviure amb la diferència, aprendre valors com el respecte i l’acceptació, que no apareixen en cap llibre de text 

Així és donarà la capacitat de compartir la vida els uns amb als altres des de la igualtat com a persones. Des de les capacitats de cadascú.

Als cicles d’educació Infantil i Primària, la metodologia acadèmica segueix uns criteris adients per l’aprenentatge dels infants amb síndrome de Down

Els problemes augmenten a mesura l’infant s’endinsa a la adolescència com ja hem comentat.  No tenim els recursos orientats a l’acceptació social de tots els essers humans al marge de les seves diferències, veiem sempre les limitacions dels altres com a obstacles. Com a debilitats i no és així!

Aquest concepte és totalment equivoc i discriminatori.

Hem de sensibilitzar-nos sobre els beneficis de la inclusió, més encara hem de poder coeducar i cohesionar les diferencies entre uns i altres a fi de crear un món just i participatiu on cadascú té el seu lloc. I entre tots fem un tot!

Les persones amb síndrome de Down han arribat a ser més forts i la seva esperança de vida s’ha anat ampliant gradualment al llarg dels anys.

Tots i cadascú de nosaltres podem revertir aquesta situació.

Cuideu-vos Molt