Abandonament Infantil

 

Quan un infant és abandonat 

És extremadament difícil per als infants sobreviure sense pares, necessiten el seu suport per a gairebé tot. 

Ser abandonat pels pares sovint fa que els nens i nenes es tornin vulnerables físicament i emocionalment. 

Per aquesta raó les lleis protegeixen els interessos dels infants. 

Aquestes lleis són estrictes perquè els pares poguem entendre aquesta responsabilitat.

L'abandonament

L'abandonament del pare o de la mare, o d'ambdues progenitors, marca la vida de l'infant amb un buit emocional d'enormes dimensions. Aquest buit acaba aïllant, deprimint i porta a una desestructuració emocional a tots els nivells.

Vincles afectius

Els vincles afectius sans garanteixen el desenvolupament d'una vida plena on es viurà relacions sanes d'autoestima en un entorn segur de confiança.

Un entorn insegur amb uns vincles poc sans ens aboca a la baixa autoestima, la inseguretat i la desconfiança a les persones que ens envolten.

Vincle afectiu negatiu

Un vincle afectiu entre pares i fills negatiu, genera comportaments d'angoixa, aquests comportaments poden arribar a ser destructius.

Com a pares hem de fer una valoració de les relacions amb els nostres fills, la millor manera de veure la realitat és comprendre la situació i valorar el que és més adient.

Alliberar les nostres emocions i analitzar com ens comportem, ens ajudarà a estructurar la nostra personalitat, ajudant alhora a gestionar el nostre comportament, a fi de poder canviar la nostra realitat emocional.

Com definir un pare/mare i la relació d'abandonament

_ Abandonament físic es produeix quan el pare o mare deixa l'infant a les portes d’un desconegut o el deixa sol a casa i desapareix.

_ Abandonament emocional, tot i que el pare/mare i el fill viuen a la mateixa casa, si el pare ofereix un contacte físic i un suport emocional inadequats o cap, es coneix com a abandonament emocional. 

No participar en programes de reunió infantil i no respondre als procediments de protecció infantil també es considera abandonament infantil.

Raons probables de l’abandonament infantil...

_ Alguns pares abandonen els seus fills a causa de problemes econòmics, ja que no podrien satisfer les seves necessitats bàsiques.

_ Quan un pare no és emocionalment estable, no pot tenir cura dels fills. Aquests casos poden provocar l’abandonament.

_Els pares que són addictes a l’alcohol o a les drogues tampoc solen tenir la capacitat de nodrir i mantenir els seus fills. 

Què fer si trobeu un infant abandonat?

Si es trobem un infant abandonat a prop de casa o en un lloc públic, hem d'informar a la polícia,  que s'encarregarà de buscar la seva família i es comunicarà amb serveis socials. 

Acolliments 

Tot i que no hi ha processos judicials, si algú decideix acollir i mantenir a l'infant (tret que no hi hagi maltractaments), no tindria drets legals. 

Si la mare/pare de naixement reclama el fill, hauria de retornar-li, tret que el fill sigui adoptat legalment.

A Catalunya hi ha més de 700 famílies que acullen infants i adolescents, tutelats per la Generalitat, però en calen més.

L’acolliment familiar és un gest altruista que proporciona un entorn de seguretat, estima, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat, mentre la família biològica resol els problemes que impedeixen ocupar-se’n. Les famílies perceben una prestació per cobrir les despeses que genera l’acolliment de l’infant, en funció de l’edat i les necessitats.

Tipus d’acolliments

A Catalunya existeixen diferents tipus d’acolliments. 

_ L’acolliment d'urgència i diagnòstic. Aquest acolliment permet que l'infant visqui amb una família un temps determinat mentre un equip tècnic estudia les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d'origen i valora què fer en aquest cas. És un tipus d'acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. 

_ L’acolliment simple, quan la criatura és acollida per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys.

 _ ’L'acolliment permanent, que s'ha d'acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu, però l’adopció no és possible o recomanable.

Què es valora d’una família acollidora?

• La capacitat d’adaptació personal a noves circumstàncies
• L’estabilitat emocional
• La possibilitat de dedicació
• La capacitat educativa
• L’entorn familiar directe que pugui donar suport a la tasca educativa
• La motivació adequada a la finalitat de l’acolliment
• La voluntat d’acollir compartida per tot el nucli familiar que conviu
• L’acceptació de la relació de l’infant amb la seva família d’origen
• La facilitat per acceptar, si s’escau, el retorn de l’infant. 

És a dir, la capacitat d’acompanyar l’infant en els possibles canvis en la mesura de protecció que es puguin produir: la tornada amb la família d’origen, l’inici d’un acolliment o d’una adopció
• L’acceptació de la història, la identitat i la cultura pròpia de l’infant
• Mitjans de vida suficients
• Habitatge en condicions adequades

Quins tràmits cal fer? 

La persona o família interessades en l’acolliment ha de concertar una cita prèvia per telèfon amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, amb alguna institució col·laboradora d’integració familiar (ICIF).

L’oferiment es pot concretar mitjançant la presentació d’un escrit o una sol·licitud normalitzada, en la qual s’han de fer constar les dades personals i la motivació d’acollir temporalment un infant de Catalunya.

Juntament amb la sol·licitud, que es pot obtenir a través de la web http://www.gencat.net/benestar/icaa, s’han de presentar els documents següents:

• Certificat d’antecedents penals
• Informe mèdic de salut física i psíquica sobre la possibilitat de prestar una atenció adequada a un menor
• Volant de convivència

Les persones o famílies que s’ofereixen per acollir un menor segueixen un procés de valoració, que compren, com a mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants. 

També cal que assisteixin a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores.

Explicar als Infants 

Tot i que actualment es parla amb més facilitat de les relacions familiars, davant l'absència d'un progenitor per abandonament, és dificil explicar-ho a l'infant i als altres.

La resposta més comuna, quan ens demanen per aquest pare/mare absent, és una resposta evasiva i poc clara. 

Doncs definir el buit emocional i el mal que ens fa, és doloròs. 

Cal destacar què hi ha diferents menes d'abandonament...

_ El pare absent emocionalment, però amb pressència física. Molt comuna en famílies al llarg dels anys.

_ El pare que abandona abans o durant la infància. 

És molt difícil gestionar aquesta realitat, les emocions queden malmeses i marquen per tota la vida. És díficil d'entendre el perquè aquella persona decideix allunyar-se, les respostes solen portar a sentir-se culpable, minvant així l'autoestima. 

_ El pare que abandona física o afectivament durant l'adolescència o en edat adulta. Aquest abandonament és definirà més com a traició, com a manca d'acceptació de les decisions del fill/a, trencant aixi vincles de la infància. Un buit difícil d'omplir.

_ El pare que va morir, sense la posibilitat de tenir un paper a la vida de l'infant, més que aquella que li expliquen, records i fotogràfies.

_ Quan l'infant coneix al seu pare/mare però mor, aquest buit serà molt caracteristic, doncs hi ha la tendència a idealitzar la persona.

Emocions

A nivell emocional, l'entorn dels infants sense la figura d'un o els dos progenitors, serà el que formarà les seves emocions, tan a positiu com a negatiu.

Quan els infants tenen conductes impulsives/o agressives, és perquè no sap com gestionar les seves emocions i pateix.

Hi ha un conte de Jorge Bucay, molt bonic i breu que ens pot servir per entendre...

" La tristor i la ràbia"

En un lloc encantat hi havia un estany meravellós, on van anar a banyar-se la tristor i la ràbia.

La ràbia, amb preses com sempre, es va banyar ràpidament i va sortir de l'aigua, la ràbia no deixar veure les coses bé i amb presses es va vestir la primera roba que va trobar. 

Però ups, no era la seva roba! 

Era la roba de la tristor, i així la ràbia vestida de tristor va marxar.

La tristor que s'estava a l'aigua, quan va sortir de l'estany, va veure que la seva roba no hi era. Així va posar-se la roba que va trobar, era la roba de la ràbia. 

Desde aleshores ens trobem que la ràbia és cega, s'enfada, protesta, pot ser terrible i cruel. Però si mirem bé, veurem que portar una disfressa, i que darrere de tot això s'amaga tristor, i patiment, què  no sabem com gestionar-la.

Aquest conte, reflecteix quan com a pares i mares ignorem el perquè de les conductes impulsives dels nostres infants. Veiem el seu emprenyament i reaccionem com a tal, sense aturar-nos a percebre que darrere d'aquest comportament hi ha un patiment.

Cal aturar-nos i observar, hem de crear vincles de confiança i connectar amb ells. Enfortir els lligams escoltant-los, validant-los i acompanyant-los.

Al mateix temps hem de gestionar bé les nostres emocions i cansament, educar no és fàcil, però amb amor, estima i respecte serà més fàcil, buscant maneres dia a dia d'entendre's, la bona comunicació i saber escoltar ens ajudarà.

Ser pares adoptius requereix un temps de preparació

 Què implica aquesta etapa prèvia a la rebuda? 

Es tractaria de fer camí, de mica en mica, cap a la comprensió del que significa adoptar una criatura que arribarà a nosaltres amb les seves pròpies vivències del passat. 

Aquest període de preparació fomenta la capacitat d’empatitzar que tindran els pares amb el seu futur fill/a. 

Caldrà està molt atents per entendre tot el patiment del nen o nena.

S'ha de crear un entorn segur de respecte i estima, tot i així l'infant, en el seu inconscient pot tenir por de tornar a ser abandonat, fent sense adonar-se difícil les situacions quotidianes.

Hem d'esperar què en algun moment l'infant sigui capaç d'expressar aquest patiment, i hem de poder ajudar-lo. 

Hem d'estar preparar-nos i ser molt conscients de quan impòrtant és la nostra resposta. Si entenem el que l'infant pateix, ens serà fàcil poder ajudar-lo, acompanyar-lo, apreciant quan d'important és. 

Aquesta seria la manera de paliar el seu patiment, donant-li escalf i estima. Alhora que ens ajudaria a crear vincles, a sintonitzar amb l'infant. 

Si entenem el seu malestar i li fem entendre que ens té a nosaltres, que encara que hi hagin moments difícils estarem amb ell i l'acceptem tal i com és.

Moment Evolutiu de l'Infant

Cal destacar que dependrà del moment evolutiu de cada infant i de les circunstàncies que envolten l'abandonament. 

Asumirem certes tasques o rols corresponens...

_ Durant la primera infància, de 0 a 6 anys, és difícil aconseguir l'estabilitat emocional, doncs aquesta etapa és quan es creen les bases de creixement.

_ Durant la segona Infància, dels 6 als 12 anys, la dificultat de consolidar l'aferrament sà es veurà mermada, però no pas destruida. 

_ A l'adolescència, és fonamental tenir recolçament, referències i uns límits molt concrets, aqui és fàcil que es desestructuri l'adquisició d'una identitat sòlida.

Els moments evolutius de la infància i l'adolescència en els que la personalitat no està estructurada, l'ansietat, la tristor i el dolor davant la pèrdua, marcaran de manera profunda la manera de ser i relacionar-se amb el món.

L'adolescència es treballa des de la primera infància, l'estima, el respecte, els vincles, l'entorn segur i sincer, donarant tota la base i els recursos necessaris que ajudaran a superar totes les proves de l'adolescència, aquest moment que es deixa de ser infant per convertir-se en un jove adult ple d'inquietuts de la vida.

Com a pares o referents d'aquests joves plens d'oportunitats noves, possibles paranys i tot el que comporta, els hem de deixar gestionar la seva vida, donant suport i sobre totes les coses estima, escolta, respecte i seguretat. 

Tot allò a d'ajudar a que puguin compartir amb nosaltres allò que viuen, quan ho creguin oportú, sense cap mena d'impediment.

Infants segurs, infants feliços

Els infants connecten amb la Natura

 

Les pedres i els infants

Les pedres desperten l’interès dels infants, conviden al joc manipulant i experimentant les possibilitats de cadascuna i/o de la seva combinació , no hi ha pressa , no hi ha objectiu de tasca, sorgeix el plaer a través del joc i dona lloc a petits aprenentatges

De ben segur que alguna vegada els nostres infants han trobat una pedra i ens l'han regalat..._ Té, per tu! 

Potser ens agrada aquest gest o ens ha semblat estrany, però el fet de que un infant ens regali una pedra és molt important, és la seva manera de valorar el món que l'envolta. Durant la infància hi ha una connexió natural amb la natura, de forma innata, què per desgràcia sovint perdem quan ens fem grans.  

Tots sóm fruit del miracle de la natura, apreciar el món que ens envolta sempre ens serà gratifican. La natura transmet sensació de permanència, de seguretat, de benestar.

Les pedres

Són un recurs natural que obre la imaginació dels infants, de creativitat, d'igual manera les conxes de la platja, gaudir amb la sorra, les branquetes dels arbres, les fulles... Totes elles tenen infinites possibilitats creatives. Són una font inesgotable d'imaginació pels infants. Per aquesta mateixa raó els infants s'ha senten atrets per tots els elements naturals.

Amb tots ells interpreten diferents jocs, s'inventen personatges i històries, també les poden pintar escenificant diferents animals o coses.

Jocs com el tres en ratlla...

Si deixem  lliure la imaginació dels infants, la seva creativitat no té límits...

També les pedres poden ensenyar als infants a ser forts

Doncs són més forts del que creiem. A l'educar als nostres infants, l'oblidem, i ens tornem protectors, sovint més del que els infants necessiten. 

Com adults entenem la pedra com a forta sempre, però tot i que són fortes també es desgasten si estan espossades a les inclemències del temps, el mateix ens passa a nosaltres. 

Però pels infants, a l'agafar la pedra senten la seva força , el seu poder, aquest que no perdran mai i perdurarà en el temps, convertint-se en un regal que durarà tota la vida. Simbolitzant aixi un lligam etern, entre nosaltres, entre els uns i els altres, per aquesta raó és el regal ideal per aquells que estimem, doncs l'amor que ens tenim no morirà mai. 

 Així quan un nen o una nena ens regala una pedra té un gran significat emocional que cal tenir en compte. Amb aquest present ens mostra que sóm persones importants a la seva vida, per aquest motiu sol buscar aquella més bonica, brillant o gran.

Ells saben que les pedres són dures, que no es fracturen fàcilment i que les podem guardar eternament, igual que el seu amor envers a nosaltres.

Agraïm cada una de les pedres que ens regalen els infants perquè són especials i màgiques.

Connectar amb la natura ens dona força al mateix temps què ens fa sentir pau interior. 

Als infants els hi transmet un sentiment innat saludable, passió per protegir, estimar i cuidar a qualsevol ser amb vida, plantes i animals.

És una necessitat vital per petits i grans que, si no la satisfem, pot tenir seriosos efectes negatius a la nostra salut física, mental i emocional.

Beneficis mentals

_ Disminueix els nivells d’estrès negatiu i afeccions associades com a angoixa, tristesa, malestar, depressió…

_ Com ja hem dit abans, augmenta la capacitat creativa i artística.

_ Augmenta l’autoestima. 

_ Ens ajuda a millorar el descans, doncs molts infants i adults tenim malsons, que la relaxació que ens dona els espais naturals ens proporciona un descans més adient. 

Beneficis físics  

_ Millora del nostre sistema immunitari, de les nostres defenses enfront de virus, bacteris, etc.  

_ Relaxació dels nostres músculs, redueix el dolor crònic de certes malalties d’origen inflamatori.

Ens fa ser més solidaris

El contacte amb la natura ens obre una sensibilitat de tendressa, que ens fa ser millors amb nosaltres mateixos i amb la resta de persones que ens envolten, i amb tots els essers vius.

Inclòs a fer una... 😏

" Sopa de Pedres"

Sopa de pedres és un conte popular que s’explica a una bona pila de països del món. 

A tot arreu, el relat té una mateixa estructura...Un soldat, un monjo o un pelegrí arriba a una nova ciutat, afamat i cansat. 

La gent li gira l’esquena, però amb molt d’enginy, ell aconseguirà crear una fantàstica sopa de pedres gràcies a les aportacions de tothom. Aquella sopa representa un símbol de solidaritat i sacsejarà les consciències dels vilatans que giraven l’esquena al foraster.

Aquesta història s’ha narrat arreu, s’ha posat per escrit en nombrosos llibres, ha aparegut en sèries, en pel·lícules, se n’han fet cançons. 

A Catalunya, aquest conte ens va arribar de la mà del gran animador i narrador Xesco Boix...

Diu que una vegada, fa molt temps d’això, hi havia un país que estava en guerra. 

I sabeu que les guerres sempre porten problemes, porten rancúnies, enveges, hi ha molts morts, molta sang. 😔

Però sobretot a les guerres hi falta el pa. La gent passa gana. No es cull el blat, no es fa farina i la gent es mor de gana...

Un dia, un soldat, fart de fer anar les armes, va decidir fugir de la guerra. I fugint, fugint, cansat i afamat, va arribar a un poble. Era alt com un sant pau i xuclat com un clau, i anava brut, esparracat i polsós. Semblava un sac d’ossos. Un fideu. Mort de fam, arribà a una casa, trucà a la porta i quan surt la mestressa diu:

_ Mestressa, no teniu pas un tros de pa per a aquest soldat que ve mort de fam de la guerra?

La mestressa de la casa se’l mira i diu: _ Però, que estàs tocat del bolet? Que t’has begut l’enteniment? No ho saps, que no hi ha pa? Però… com t’atreveixes…? Mal llamp t’arreplegui…!

 I a cops de guitzes i empentes el treu fora de la casa. Pobre soldat…! 

Prova fortuna en una altra casa, truca i diu: _ Mestressa, no teniu pas un tros de formatge per a aquest soldat que ve mort de fam de la guerra?

La mestressa se’l mira de fit a fit i li diu: _ Però, que estàs boig? Que no saps que no n’hi ha, de menjar? Com t’atreveixes a demanar-ne?  I també a puntades de peu i empentes el treu a fora. 

Pobre soldat…! 

Ho va provar en un altre porta, en dues, en tres, en quatre i en cinc. I a totes les portes va rebre la mateixa resposta: _ Estàs tocat del bolet! Estàs boig! Fora, fuig d’aquí…!

I és que la gent d’aquell poble estaven tips de la guerra miserable que els havia cremat els camps i se’ls havia endut els nois, i és per això que del soldat no en volien saber res. Li tancaven la porta als nassos tot cridant-li que se n’anés.

 Ah!, però el soldat no es va donar per vençut…

 Travessà el poble de cap a cap i se n’anà al final del poble, on hi havia un safareig públic. Trobà unes quantes mosses i diu: _ Ei! Mosses! No em voleu pas ajudar a fer una sopa que faig de pedres. Les mosses van riure.

_ Una sopa de pedres…? Però que estàs boig? I se li’n reien. 

El nostre soldat, cansat, afamat i deprimit, es va asseure al costat de la font de la plaça del poble i, com que ja no sabia què fer, es va posar a plorar. Plorava i plorava fins que un nen se li va acostar, i després un altre i un altre encara.

_ Soldat, què tens? Perquè plores? _ És que jo volia fer una sopa de pedres, que és una sopa que jo sé fer i que em surt molt bona, però no puc fer-la.- respon el soltat.

_ Que et podem ajudar?- pregunta en Martí...

_ I tant, mainada…! Mireu, necessito que em porteu una perola grossa, aigua, un grapat de pedres i llenya per a fer foc. El soldat respon.

En un tres i no res tots els vailets van anar a buscar les coses que havia demanat el soldat. Encenen foc, posen la perola al damunt, i hi fiquen aigua i pedres. L’aigua es començà a escalfar. Els vailets estaven impacients i deien: _ Podem tastar la sopa?

_ Calma, calma!- exclama el soldat.

La sopa s’anava escalfant, i al cap de poc, el soldat posà els dits a dins, la tastà i diu: _ Mmmmm…! Que bona… Jo diria, però, que hi falta un punt de sal.

Una noia que es deia Elisabet digué: _ Però, si jo en tinc a casa meva…!

Es posà a córrer cap a casa seva i, d’amagatotis de la seva mare, agafà la sal i la portà al soldat, que la tirà a l’olla. 

Al cap d’una estona, el soldat tornà a tastar la sopa i digué:_ Que bona…! 

Però jo diria que li falta una mica de tomàquet.

Un noi que es deia Lluís li fa: _ Però si jo en tinc a casa meva! Hi vaig de seguida.

 I també faltarien patates i arròs.

Doncs jo puc treure les patates de l’hort.-digué l’Anna.

 _I jo a casa hi tinc arròs. El vaig a buscar!- exclamar l’Ester.

Mentre, la Fina es preguntava que podia portar.

_ No tens pas enciam?- li va demanar el soldat.

  _ Sí que en tinc! Ara hi corro!-respongué la Fina.

       I aquells vailets van anar portant pastanagues, cebes, mongetes, cigrons, naps, cols, apis, llenties, i fins i tot un va portar un tros de pollastre. 

La plaça ja era plena de tots els nens del poble i al mig hi havia el soldat que remenava l’olla amb molta cerimònia. La tornà a tastar, en tragué les pedres amb una cullera i digué:

_ Aquesta sopa ja està. Mmmmm…! Quina sopa més bona! Ens ha quedat boníssima! És la millor sopa de pedres que he tastat mai! _ Tots els nens aplaudien i saltaven fent crits per la plaça.

 

_ Ara aneu a casa vostra i dieu als pares, avis i oncles que vinguin amb plats i culleres, que avui hi ha sopa de pedres per a tothom!- va exclamar el soldat.

       Va haver-hi sopa per a tothom. Ningú se’n va quedar sense en aquell poble!

I així va ser com gràcies als nens, aquell soldat i tot el poble van poder menjar per tota la gana que tenien, contents i fent festa. I des d’aquell dia, tota la gent del poble, grans i petits, gràcies a un soldat desconegut, va aprendre a compartir una mica més el que cadascú tenia.

Ara un llibre que ens pot portar com adults a sentir com d'important és connectar amb la natura...

" Tornar a la Natura " de Josep Gordi

Josep Gordi construeix un escenari adient per posar sobre la taula d'una manera ben actual i novedosa un tema recurrent dels darrers segles en el pensament i la literatura occidental: la nostra relació amb la naturalesa, no només com a individus sinó també com a espècie. 

Segur què ens anima! 

Cuideu-vos i sigueu feliços!

Carnestoltes 2023

 

Carnaval 2023

Ja el tenim aquí, de l'once al vint de febrer enguany celebrarem el carnestoltes.

Molts infants ja van demanar la seva disfressa als reis durant el Nadal, d'altres se'l preparen amb teles, bosses, cartulines o amb altres materials de manualitats, amb l'ajuda això sí de mares, pares, avis i àvies o tiets i tietes ben voluntariosos. 

Tots gaudiran emocionats de la seva disfressa, que lluiran ben alegrement.

La majoria de ciutats, pobles i barris celebren la Festa popular de Carnestoltes fent una desfilada, les anomenades Rues de Carnaval. 

A les escoles també s’acostuma a celebrar la festa amb disfresses, cançons i comparses.

La setmana de Carnestoltes dia a dia ho celebrem, un barret, un mitjó de cada color, una sabata diferent, anar amb pijama, la cara pintada...entre altres invencions molt divertides fins arribar al dia de la disfressa, els infants l'esperen amb il·lusió i els grans ho planifiquem amb alegría.

Disfresses de diferents personatjes o coses, el més gratificant és fer-les de materials reciclats i en companyia dels infants, donant pas a la creativitat, seràn úniques! També les tenim a les botigues, si el temps no ens arriba, hi ha de molt divertides. 

 Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. 

El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l'heroi que sempre has volgut ser.

Sigui com sigui els infants les portaran amb alegría!

Les dates poden variar d’un any a un altre però sempre al voltant de finals de febrer i principis de març, segons el calendari. Disbauxa, alegria, música i molt color!

EL CARNESTOLTES Història de la festa del Carnaval  És la festa del món al revés.    Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.   Al llarg de la història, aquestes festes s'han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s'ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l'any. El Carnaval i la religió   El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma.  En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire.  Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer. Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma.  Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador i esbojarrat.  Per l'altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana. Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d'arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d'un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d'ou, la truita de botifarra i la coca de llardons. Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l'arribada del Carnaval. Els col·legis celebren çfestes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.   Cap de setmana: és el moment de màxima diversió.  El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S'organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d'ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confetti.   Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles Dimarts: la gent s'adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l'acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se'l crema públicament.  Dimecres de Cendra: Per a uns, és l'últim dia del Carnaval.  Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma.  La tradició diu que s'ha de fer un berenar i participar en l'enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval. El rei Carnestoltes, el rei de la festa   El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l'aparença d'un animal o d'una persona, i llegeix el pregó amb el qual s'inaugura la celebració. En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s'ho bé: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts.  Aquest dia la gent s'adona que tant desordre no és bo. En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i ha de marxà.   A partir de la mitjanit del dimarts s'acaba la festa i comença la Quaresma.   La vella Quaresma   La vella Quaresma representa l'època que ve després del Carnaval.   Té set cames, una per a cada setmana d'aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies.  Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua.    Curiositats   Les paraules Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen   La paraula "Carnestoltes" ve del llatí "Carns toldrem", que significa "privació de carn". Es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn.  La paraula "Carnaval" té dos orígens.  Per un costat, ve de "Carnis avalis", que vol dir "carns privades", i que també fa referència a la Quaresma.  Per l'altre, ve de "Carrus navalis", un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats.  El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat.  Amb això volien dir que durant aquests dies l'home era lliure.   El Carnaval és una festa mòbil   El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.   Era típic d'aquestes dates cuinar l'olla dels pobres   L'olla dels pobres era un menjar a base de carn de porc que es donava a la gent necessitada. Amb aquest acte solidari s'intentava ajudar les persones pobres a suportar el llarg període d'abstinència que venia després del Carnaval. El costum de disfressar-se ve de la prehistòria   Durant el paleolític i, posteriorment, en el neolític, un dels costums de les tribus de caçadors era vestir-se en els seus rituals amb pells d'animals.  Amb el temps, el Carnaval ha sofert la influència de moltes civilitzacions, i cada cultura ha aportat els seus propis costums.   El Carnaval genera coses curioses A moltes escoles creen el seu propi ninot Carnestoltes, amb molta creativitat!    També són m0lt populars les "chirigotas", típiques de Cadis, o les "murgas", que són divertits grups musicals que utilitzen la sàtira i el doble sentit per crear situacions divertides i burlesques, però sense mala intenció. Contes que ens ensenyem tradicions Descobrirem l'origen de la vella Quaresma i el seu significat en companyia d'en Jaume i l'Enric, que a l'escola aprenen un munt de coses sobre aquest personatge tan peculiar que els té una sorpresa amagada.  Gaudim de la lectura de les festes i tradicions!  Ara ens toca gaudir de la gresca, trobar la disfressa de petits i grans... Gaudiu molt i sigueu feliços!