És extremadament difícil per als infants sobreviure sense pares, necessiten el seu suport per a gairebé tot.
Ser abandonat pels pares sovint fa que els nens i nenes es tornin vulnerables físicament i emocionalment.
Per aquesta raó les lleis protegeixen els interessos dels infants.
Aquestes lleis són estrictes perquè els pares poguem entendre aquesta responsabilitat.
L'abandonament del pare o de la mare, o d'ambdues progenitors, marca la vida de l'infant amb un buit emocional d'enormes dimensions. Aquest buit acaba aïllant, deprimint i porta a una desestructuració emocional a tots els nivells.
Els vincles afectius sans garanteixen el desenvolupament d'una vida plena on es viurà relacions sanes d'autoestima en un entorn segur de confiança.
Un entorn insegur amb uns vincles poc sans ens aboca a la baixa autoestima, la inseguretat i la desconfiança a les persones que ens envolten.
Un vincle afectiu entre pares i fills negatiu, genera comportaments d'angoixa, aquests comportaments poden arribar a ser destructius.
Com a pares hem de fer una valoració de les relacions amb els nostres fills, la millor manera de veure la realitat és comprendre la situació i valorar el que és més adient.
Alliberar les nostres emocions i analitzar com ens comportem, ens ajudarà a estructurar la nostra personalitat, ajudant alhora a gestionar el nostre comportament, a fi de poder canviar la nostra realitat emocional.
_ Abandonament físic es produeix quan el pare o mare deixa l'infant a les portes d’un desconegut o el deixa sol a casa i desapareix.
_ Abandonament emocional, tot i que el pare/mare i el fill viuen a la mateixa casa, si el pare ofereix un contacte físic i un suport emocional inadequats o cap, es coneix com a abandonament emocional.
No participar en programes de reunió infantil i no respondre als procediments de protecció infantil també es considera abandonament infantil.
_ Alguns pares abandonen els seus fills a causa de problemes econòmics, ja que no podrien satisfer les seves necessitats bàsiques.
_ Quan un pare no és emocionalment estable, no pot tenir cura dels fills. Aquests casos poden provocar l’abandonament.
_Els pares que són addictes a l’alcohol o a les drogues tampoc solen tenir la capacitat de nodrir i mantenir els seus fills.
Què fer si trobeu un infant abandonat?
Si es trobem un infant abandonat a prop de casa o en un lloc públic, hem d'informar a la polícia, que s'encarregarà de buscar la seva família i es comunicarà amb serveis socials.
Tot i que no hi ha processos judicials, si algú decideix acollir i mantenir a l'infant (tret que no hi hagi maltractaments), no tindria drets legals.
Si la mare/pare de naixement reclama el fill, hauria de retornar-li, tret que el fill sigui adoptat legalment.
A Catalunya hi ha més de 700 famílies que acullen infants i adolescents, tutelats per la Generalitat, però en calen més.
L’acolliment familiar és un gest altruista que proporciona un entorn de seguretat, estima, atenció i dedicació a un infant que ho necessita durant un temps determinat, mentre la família biològica resol els problemes que impedeixen ocupar-se’n. Les famílies perceben una prestació per cobrir les despeses que genera l’acolliment de l’infant, en funció de l’edat i les necessitats.
A Catalunya existeixen diferents tipus d’acolliments.
_ L’acolliment d'urgència i diagnòstic. Aquest acolliment permet que l'infant visqui amb una família un temps determinat mentre un equip tècnic estudia les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d'origen i valora què fer en aquest cas. És un tipus d'acolliment adreçat a infants de fins a sis anys.
_ L’acolliment simple, quan la criatura és acollida per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys.
_ ’L'acolliment permanent, que s'ha d'acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu, però l’adopció no és possible o recomanable.
• La capacitat d’adaptació personal a noves circumstàncies
• L’estabilitat emocional
• La possibilitat de dedicació
• La capacitat educativa
• L’entorn familiar directe que pugui donar suport a la tasca educativa
• La motivació adequada a la finalitat de l’acolliment
• La voluntat d’acollir compartida per tot el nucli familiar que conviu
• L’acceptació de la relació de l’infant amb la seva família d’origen
• La facilitat per acceptar, si s’escau, el retorn de l’infant.
És a dir, la capacitat d’acompanyar l’infant en els possibles canvis en la mesura de protecció que es puguin produir: la tornada amb la família d’origen, l’inici d’un acolliment o d’una adopció
• L’acceptació de la història, la identitat i la cultura pròpia de l’infant
• Mitjans de vida suficients
• Habitatge en condicions adequades
Quins tràmits cal fer?
La persona o família interessades en l’acolliment ha de concertar una cita prèvia per telèfon amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, amb alguna institució col·laboradora d’integració familiar (ICIF).
L’oferiment es pot concretar mitjançant la presentació d’un escrit o una sol·licitud normalitzada, en la qual s’han de fer constar les dades personals i la motivació d’acollir temporalment un infant de Catalunya.
Juntament amb la sol·licitud, que es pot obtenir a través de la web http://www.gencat.net/benestar/icaa, s’han de presentar els documents següents:
- Certificat d’antecedents penals
- Informe mèdic de salut física i psíquica sobre la possibilitat de prestar una atenció adequada a un menor
- Volant de convivència
Les persones o famílies que s’ofereixen per acollir un menor segueixen un procés de valoració, que compren, com a mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili dels sol·licitants.
També cal que assisteixin a unes sessions formatives específiques per a famílies acollidores.
Tot i que actualment es parla amb més facilitat de les relacions familiars, davant l'absència d'un progenitor per abandonament, és dificil explicar-ho a l'infant i als altres.
La resposta més comuna, quan ens demanen per aquest pare/mare absent, és una resposta evasiva i poc clara.
Doncs definir el buit emocional i el mal que ens fa, és doloròs.
Cal destacar què hi ha diferents menes d'abandonament...
_ El pare absent emocionalment, però amb pressència física. Molt comuna en famílies al llarg dels anys.
_ El pare que abandona abans o durant la infància.
És molt difícil gestionar aquesta realitat, les emocions queden malmeses i marquen per tota la vida. És díficil d'entendre el perquè aquella persona decideix allunyar-se, les respostes solen portar a sentir-se culpable, minvant així l'autoestima.
_ El pare que abandona física o afectivament durant l'adolescència o en edat adulta. Aquest abandonament és definirà més com a traició, com a manca d'acceptació de les decisions del fill/a, trencant aixi vincles de la infància. Un buit difícil d'omplir.
_ El pare que va morir, sense la posibilitat de tenir un paper a la vida de l'infant, més que aquella que li expliquen, records i fotogràfies.
_ Quan l'infant coneix al seu pare/mare però mor, aquest buit serà molt caracteristic, doncs hi ha la tendència a idealitzar la persona.
Emocions
A nivell emocional, l'entorn dels infants sense la figura d'un o els dos progenitors, serà el que formarà les seves emocions, tan a positiu com a negatiu.
Quan els infants tenen conductes impulsives/o agressives, és perquè no sap com gestionar les seves emocions i pateix.
Hi ha un conte de Jorge Bucay, molt bonic i breu que ens pot servir per entendre...
En un lloc encantat hi havia un estany meravellós, on van anar a banyar-se la tristor i la ràbia.
La ràbia, amb preses com sempre, es va banyar ràpidament i va sortir de l'aigua, la ràbia no deixar veure les coses bé i amb presses es va vestir la primera roba que va trobar.
Però ups, no era la seva roba!
Era la roba de la tristor, i així la ràbia vestida de tristor va marxar.
La tristor que s'estava a l'aigua, quan va sortir de l'estany, va veure que la seva roba no hi era. Així va posar-se la roba que va trobar, era la roba de la ràbia.
Desde aleshores ens trobem que la ràbia és cega, s'enfada, protesta, pot ser terrible i cruel. Però si mirem bé, veurem que portar una disfressa, i que darrere de tot això s'amaga tristor, i patiment, què no sabem com gestionar-la.
Què implica aquesta etapa prèvia a la rebuda?
Es tractaria de fer camí, de mica en mica, cap a la comprensió del que significa adoptar una criatura que arribarà a nosaltres amb les seves pròpies vivències del passat.
Aquest període de preparació fomenta la capacitat d’empatitzar que tindran els pares amb el seu futur fill/a.
Caldrà està molt atents per entendre tot el patiment del nen o nena.
S'ha de crear un entorn segur de respecte i estima, tot i així l'infant, en el seu inconscient pot tenir por de tornar a ser abandonat, fent sense adonar-se difícil les situacions quotidianes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario