Tot Anirà Bé

Ho Vivim

 Dia a dia

Hi ha moments de tot, això és ben segur:

Moments que ens desanimem i d'altres que ens animem. I ho parlem, hem de parlar de com ens fa sentir tota aquesta situació. Acostumats a estar...

Sempre actius, amb el que fem! Però, ara necessiten està a casa, estar aturats!

Així ens sentim, però està a casa no vol dir estar aturats!

Potser no serà la manera, que hem après a formar-nos, però és una manera com un altre. 

I tant que sí, de moment el millor és seguir a casa, per el benestar de tots, per ajudar a ajudar-nos. Serà de la millor manera! 

 De l’escola, què se’n diu?

Els que estem sempre pensat en l'educació dels nostres infants, tot i cada un d'ells, en aquest moment intenten buscar recursos, cosa que sempre estem fet en les condicions "normals" que vivim cada dia. Però, aquesta és una situació "EXCEPCIONAL" no podem anomenar-la d’un‘altra manera. 

S'ha de dir que nosaltres també, som excepcionals, cadascú de nosaltres, tots tenim el dret i, inclòs l'obligació de sortir-nos d'aquesta, tots i cadascú de nosaltres en té les eines per fer-ho.

Ara hem d’intentar fer-ho de la millor manera, això passarà i hem de preparar-nos també per desprès. 

Com?

Agafant molta força i energía sempre positiva, asclar...

Aquest és el moment en que sense les exigències del dia a dia a l'escola, podem donar resposta a les tasques de l'escola, valorar el que és més important, poden expressar on ens costa més, buscant recursos per superar-ho. Aquests recursos els tenim a casa mateix, tot el suport dels educadors, i de tutories que ens ensenyen. I de nosaltres mateixos...

I parlar clar amb els nostres, grans i petits. Penseu que tot el temps" d'estar a fora" el tenim per acostar-nos als que estan amb nosaltres. 

Sí, patirem pels que tenim i no podem veure, però les trucades, la força per animar-nos ha d'estar sempre present. L’empatia, en aquests "moments excepcionals" en el que tots patirem alguna conseqüència, del que succeeix. 

Així que, endavant tots units encara que no ens veiem i ni ens puguem toca, aquí estem per compartir.

L'escola dels infants al igual que la dels adults, s'haurà de basar en saber que no estem sols, i en ser creatius. 

A les persones que els hi preocupa si perdem el curs, doncs, jo faria un ‘altre pregunta: 

Quin Curs?

"El que marca la societat, de setembre a juny amb un glossari d’aprenentatge pautat,  que marquen el nivell que en té cadascú dels nostres infants.

Que deu ser molt important, per saber al que potser no val la pena ajudar o bé no reforçar quan arribi a l'adolescència. Potser no m'explico bé, o potser sí, jo m'enten"

Ens hem de referir al curs, com l'any de vida? 

Que aprenen cadascú d'ells i de nosaltres el que el dia a dia ens ensenyar, i aquesta situació ens ensenyar, això ho tenim tots clar.

 Em refereixo a l'escola de la vida, i ara, la vida està fent un canvi, sempre estem fent canvis, i mai hi ha un temps perdut, tot és aprenentatge.

Els nostres infants tenen millor acceptació als canvis dels que ens pensem, s'ha de dir, hi ha un procés de transició, en el que ens cal diferenciar d'un cop, l'important del que veritablement ho és.

 Cadascú amb les seves capacitats...cadascú amb el seu tarannà

Ara tenim un “bitxo” que en està fent quedar-nos a casa, i a casa estem els que estem, que de ben segur tenim capacitats diferents, i quan tornem ens haurem d’incloure a tots, i tots tindrem que adaptar-nos...

Però tots i cadascú de nosaltres, i com nosaltres, vull dir tots, estem en aquesta tessitura...

 Per això caldrà aprofitar tot els recursos que podem!

Cuideu-vos molt!

 www.tindremunfill.es   Teniu més! Molta força per a tots

#joactuo

La integració amb la Síndrome de Down

 

Síndrome de Down  21 de Març, el vostre dia!

La síndrome de Down, és un trastorn genètic, resultant de tenir una copia del cromosoma 21. Les causes son hipòtesis com: l’exposició ambiental, l’envelliment cel·lular, sense establir cap relació directa entre algun agent causant i l’aparició de la trisomia.  

                                                                                                       L’anàlisi prenatal, mitjançant la amniocentesis, permet diagnosticar o millor dit, veure conforme no està present en el fetus. 

Les persones afectades, poden tenir característiques mentals i físiques similars, però els símptomes de cada persona varían. 

Poden patir: 

Malalties cardíaques, problemes digestius, problemes de tiroides, de l’esquelet, oïdes, ulls i retard mental.                                 

La síndrome de Down, no te cura, però, hi ha molta gent que el pateix que tenen una vida productiva. 

Amb l’ajuda de programes específics com: l’estimulació, l’atenció primerenca i tots els programes de salut que milloren la qualitat de vida. 

S’ha d’actuar de manera individual i continuada en mantenir una bona salut, en la formació i  el desenvolupament d’ habilitats cognitives i adaptatives.

No existeix, actualment, cap tractament mèdic que “curi” la síndrome de Down, o que elimini el cromosoma 21 extra. 

Malgrat això, sí que es disposa d’estratègies terapèutiques, mitjançant les quals s’aconsegueix incorporar a cada persona amb Síndrome de Down a la societat, on serà capaç de desenvolupar les seves múltiples habilitats i capacitats pròpies.

La integració amb la Síndrome de Down

El paper de la interacció i amb la comunicació en les primeres adquisicions lingüístiques de l’infant amb la síndrome de Down              Antònia Domènech i Montagut

L’infant amb la síndrome de Down (SD) és un nen en procés de creixement, amb interessos, desitjos i necessitats com qualsevol infant amb la seva edat cronològica. El seu desenvolupament lingüístic presenta unes particularitats determinades, algunes d’elles donades per la síndrome, degut al retard mental (RM). Aquestes particularitats, però, no es poden tractar aïlladament perquè conflueixen en altres adquisicions del desenvolupament global.

El com interactuen i la comunicació son molt importants en els inicis de l’adquisició del llenguatge des d’un enfocament funcional, tenint en compte la complexitat del sistema lingüístic i les interconnexions. Tractant-se de la primera infància, més que un treball específic amb el nen, ajudar els pares a trobar estratègies comunicatives per afavorir les interaccions amb el seu fill.



La Fundació Catalana Síndrome de Down

http://www.fcsd.org/ca/index.html

Des del 1984, dedica els seus esforços a estudiar les necessitats que sorgeixen en la vida de les persones amb síndrome de Down a mesura que la seva participació en la societat s’ha fet més activa.

Com podem explicar la síndrome de Down als nens?

Mitjançat el contes, podem trobar respostes a determinades preguntes que es fan els infants.

" Els meus germans i jo”

Descripció: El conte narra la situació familiar de tres germans, de 12, 9 i 5 anys. El de 9, en Pau, té síndrome de Down .

Objectiu: Ajudar pares i/o educadors a explicar la síndrome de Down als germans. Reflexió: La síndrome de Down d’un germà pot generar sentiments ambivalents (gelosia, sobreprotecció, ràbia, pena, por, etc.), que s’han de poder aclarir. 


 "Sóc especial per als meus amics”

Descripció: El conte narra les relacions que estableix un nen amb síndrome de Down, en Pau, a l’escola, amb els seus companys i la seva percepció de la discapacitat.

Objectiu: Donar elements al professorat per abordar la síndrome de Down a l’aula, amb la finalitat de normalitzar la situació de la integració escolar.
Reflexió: Analitzar les discapacitats i les capacitats de les persones amb síndrome de Down per ajudar a acceptar la seva situació.
 

"Què seré quan sigui gran?”

Descripció: En el conte, en Pau, un nen de 9 anys amb síndrome de Down, es planteja el seu futur.

Objectiu: Explicitar la idea que les persones amb síndrome de Down, com la resta de la població, han de construir el seu projecte de vida i aquest projecte passa per plantejar-se el seu futur professional. És a dir fer-se la pregunta:

 “Què sere quan sigui gran?”

Reflexió: Si ens centrem només en la discapacitat, limitem el futur professional. Si reconeixem les capacitats, podem donar suport a un projecte de futur basat en la inserció social.

Una visió de futur 

Segons les dades actuals, es pot afirmar que la majoria de persones amb Síndrome de Down tenen una discapacitat intel·lectual de grau lleugera o moderada, a diferència de les velles descripcions en les quals s’afirmava que el retard era sever. Aquest canvi es degut tant als programes específics que actualment s’apliquen (com són l’estimulació, l’atenció primerenca i tots els programes de salut que milloren la qualitat de vida) com a l’obertura i l’enriquiment ambiental que, en conjunt i de manera inespecífica, estan actuant sobre els infants de la població general, inclosos els que tenen síndrome de Down.

Resulta esperanzador comprobar que quan una bona acció educativa persisteix no té perquè produir-se un deteriorament o regressió personal al passar d’una etapa de la vida a una altra (de nadó a infant, i posteriorment a adolescent). 

És a dir, que les persones amb la Síndrome de Down poden continuar avançant i desenvolupant-se si se’ls ofereixen els suports necessaris i adequats. 

Malgrat el ritme de creixement de la seva edat mental és més lent que el de la seva edat cronològica, això no significa, en cap cas, que s’aturi (sempre i quan es mantingui una correcta acció educativa)

Que fem a casa aquests dies degut al " COVID-19"

Mesures de prevenció per evitar la propagació del Coronavirus SARS-CoV-2

•      Cal Rentar-se les mans sovint
•      Cal tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús. O bé amb la cara interna del colze en tossir o esternudar, rentar-se les mans de seguida
•    S’ha de mantenir una distància prudencial entre les persones(1 o 2 metres)        S’ha d’evitar contacte proper amb persones que tinguin símptomes d’infecció respiratòria.
•      Cal evitar la compartició de menjar i estris sense netejar-los degudament.Després de manipular objectes, sobretot a llocs públics, cal abstenir-se de tocar-se la boca, el nas i els ulls sense haver-se rentat les mans.
•      S’han d’evitar les aglomeracions i els espais tancats amb un gran nombre de persones.
•      Cal protegir la gent gran i les persones amb malalties cròniques i evitar les visites als centres residencials.
•      No és necessari utilitzar mascareta als espais públics, si no és que ho ha indicat un professional sanitari.
•  Cal evitar viatjar si no és imprescindible
•     Es recomana que tothom que presenti símptomes respiratoris i/o febre, romangui a casa, sense acudir al lloc de treball, i limiti la seva vida social.
•       Cal fer un us responsable del sistema de salut i només acudir als centres sanitaris quan sigui estrictament necessari. 

       Si et trobes malament truca al 061 
                       Salut Respon

Què fem a casa...

Fer manualitats! Amb poc material es poden fer grans coses, 

tubs de paper bany i de cuina, gomets de colors, ceres de colors...

Us podeu orientar a internet o be deixar volar la imaginació.

Llegir tots plegats, és una molt bona manera de compartir una bona estona. 

Escolliu un conte tots plegats, els contes de sempre o potser algun de nou...

Cuinar, que divertit! A la cuina podem experimentar i crear grans plats,  des de postres, a una pizza on tots podeu guarnir-la de diferents ingredients. Des de preparar la massa, fins estirar-la i triar els ingredients, podeu posar pernilet, talls de tomaquet, olivetes, i no us oblideu del formatge....ummm que bo! 

Si feu pizza, de postres fruita.... que és molt i molt sana!

Teatre de Titelles, qui no té titelles per casa, dels nens, o de quan eren petites nosaltres, i si no teniu: 

Podeu fer-les, unes teles i a cosi.... tots junts que emocionant!

Si no en teniu de teles, podeu agafar toballons de tela, els ninos i les nines també serveixen per fer una bona obra de teatre...

Ara si que interpretareu entre tota la familia les millors histories, histories d'una vida, histories per riure, deixareu volar la vostra imaginació....els infants també podem crear d'histories fenomenals!

Jocs per imaginar, agafeu una caixa que tingueu per casa, la podeu guarnir entre tots, amb dibuixos, gomets, amb unes lletres que poden dir: 

La caixa pels dies d'estar a casa!

De fet així ja la tindreu preparada per poder jugar amb ella tots els dies, potser no se'n recordaran i es posaran molt contents al veure-la; Potser si se'n recorden i  corren a buscar-la...

Dins de la caixa tots podreu guardar diferents objectes, de fet els que volgueu cadascú de vosaltres, un conte especial, un llibre per pintar, plastilina, una caixa de ceres de colors, uns gomets per enganxar, globos per inflar, un CD amb musica que ens agradarà ballar.... totes aquestes coses ens ajudaran a gaudir tots plegats a casa durant aquests dies.

Cada cop que la obriu, podeu afegir coses diferents i treure d'altres... que divertit!

 Si sou molt creatius i us agraden les manualitats, fer una caseta plena de dibuixos, on els infants puguin ficar-se serà fantastic...una pasada! Que de bones estones hi pasaran dins!

 No voldreu que aquests dies s'acabin!  Amb una mica d'imaginació aquests dies  seran dies especials, on tots deixareu anar la vostra imaginació per gaudir plegats!

Esperem que aixó millori la situació, la nostra contribució serà:  

Està a casa i evitar més contagis.


Molta Sort a Tothom!!!

Ensenyem als Infants amb emoció

Ensenyem amb emoció

He parlat en diferents ocasions de les emocions, la importància de les emocions a la nostra vida i com saber o voler gestionar-les.

Les emocions són de diferents colors com els hi expliquem als nostres infants però son ben comuns perquè tots hem tenim.

 “Ensenyar a gestionar  les emocions és diferent de reprimir-les”

Els sentiments estan lligats a la nostra vida, però poc és el reconeixement que han tingut, ha estat arrel de que la neurobiología ha començat a l’estudi científic de les emocions, qüestionant així les teories diferents, doncs les emocions es consideren beneficioses en el procés de la raó, sen així importants d’estudiar.

• Àmbit del coneixement en plena expansió.
• Aporta dades rellevants per a la pedagogia i didàctica
• Aporta evidències a propostes derivades de la recerca didàctica.

Sentir emoció amb el que fem i compartir-ho és el que ens cal

Mirem de valorar només el fet de fer les coses que fem dia rere dia amb emoció, qualsevol acte, feina, gest. Ara parlo de l’emoció des de les ganes de fer o transmetre a nosaltres mateixos i als que ens envolten.

Doncs moltes són les teories però sabem que quan vivim amb passió, quan valorem allò que fem i sentim amb emoció, podem transmetre  des de el plaer de fer-ho. Amb Il·lusió!

Si ensenyem amb emoció podrem fer-ho gaudim del que fem i al mateix temps ho aprendran amb més facilitat.

Els infants aprenen des de el primer moment de vida. 

Mitjançant l’atenció que reben, l’afecte, la imitació i experimentació envers el que els envolta, el joc és el millor recurs que tenen o tenint.

 Els humans aprenem principalment per imitació.

 En aquest procés hi tenen un paper clau les neurones mirall.  “L’emmirallament” no només es dóna en aspectes d’actuació sinó també a nivell emocional.

Per aquesta raó en de:

·         Ser coherents amb les nostres emocions i les nostres actituds

·         Les activitats han de ser participatives i creatives: que permeten a tothom aportar i aprendre. Cadascú des del seu nivell.

·         Tenint i induint actituds positives i constructives.

·         Fomentant el plaer intel·lectual i el plaer derivat de la interacció social.

·         Reconeixent l’esforç i la implicació.

El cervell no és un òrgan “acabat” quan naixem.

El cervell és modifica, va canviant tan en la seva forma com en el pensament i el sentiment, influint així en la conducta. Aquests canvis són el resultat del que anem memoritzan i aprenem al pas de tota la nostra vida.

Durant la infància aquest procés es molt més eficaç, doncs l’eficiència de l’aprenentatge que va modificant el cervell, viu en les emocions.

El nostre cervell té dos hemisferis molt diferenciats a nivell funcional:

• L’hemisferi dret controla els aspectes emocionals 

•L’hemisferi esquerre controla els aspectes racionals

Qualsevol presa de decisions es emocional

Això implica que:

• Les emocions regulen el què decidim aprendre i quan ho fem

• Sense emocions no hi ha aprenentatge, tan positiu com negatiu.

Amb una actitud “anem a aprendre junts”

“Amb  implicació personal, curiositat, indagació i expectativa de la descoberta”

Amb empatia!

Eines d’estimulació per l’aprenentatge des de l’emoció

El Joc

Com ja saben els més petits mitjançant el joc aprenen. Envers el joc simbòlic, per imitació poden assolir conceptes, joc amb grup envers els altres inclòs en els jocs lliures son eines essencials per créixer.

Els Esports

Fer esport és clau per l’aprenentatge, genera dopamina, neurotransmisor del cervell, que ens obre la curiositat i la motivació. Despertant així la sensació de plaer. En grup ens ensenya normes bàsiques, d'interacció i col·laboració, el compartir i el plaer de transmetre uns i altres les emocions del moment que vivint, ensenyant així a créixer.

Dibuix o Plàstica

Els infants envers el dibuix connecten al seu món interior i l’expressen.    

Reforcen la psicomotricitat, els àmbits sensorials i cognitius i les emocions.

La Música

Estimula, ensenya, anima i relaxa. Aprenen escoltant i entonant o cantant. 

La música és essencial pel desenvolupament emocional.

Que ens reforça l’emoció?

Davant de tot la motivació. La voluntat de fer-ho.

L’atenció, la curiositat i la implicació.

Per un bon aprenentatge la memòria es esencial, el poder relacionar i acumular, dona pas a pensar per un mateix, valorar les pròpies emocions creant així la memòria significativa. Expressant individualment i alhora emfatitzant amb altres. 

Si esteu interessats entreu a: Neurociència educativa   

Viure amb emoció cada experiència ha de ser el primer i principal objectiu d’una educació respectuosa amb la identitat de la infància! 

Anem a aprendre junts!