domingo, 12 de abril de 2020

Ous i Conill de Pasqua


Per què regalem ous per setmana santa?
Avui és el dia de la mona, aquest dia la seva finalitat és celebrar les abstinències de la quaresma, Mona ve de “Munna” que era un menjar que oferien els jornalers als senyors durant l’Edat Mitjana. Al sud de França i Algèria fan un pastís molt semblat a la mona. La Història inicia a Valencia però van venen per el Mediterrani.
La Mona es decora amb ous, per què? Era una costum a l’antic Egipte, com ja hem comentat al bloc de la Mona. També era per donar la benvinguda a la primavera. Els cristians ho fan perquè per ells l’ou simbolitza la tomba de crist. La llosa que es va obrir el diumenge de pasqua. Durant la quaresma no es menjava ni carn ni ous, així quan s'obre la veda, no tan sols els menjaven, els pintaven i regalaven. Actualment també s’amaguen al jardí o per la casa i així els infants els busquen.

Com fer els ous de Pasqua?
 Ara és un bon moment perquè els infants us ajudin a cuinar i aprenguin algunes tècniques molt bàsiques mentre fan ous de xocolata casolans. 


Ingredients i estris
Cobertura de xocolata (negra, amb llet o blanca).
_ Motlle en forma d’ou (en aquestes dates, ho podeu trobar a qualsevol botiga de ‘gadgets’ de cuina).
_ Pinzell d’untar de silicona.

Quan tingueu els ingredients, ja podeu treballar. Amb cinc passos ben senzills els tindreu a punt. Preneu nota! 
  1. Desfeu la xocolata. La manera tradicional és en un bany maria molt suau, tot i que també ho podeu fer al microones (això sí, heu d’abaixar la potència al mínim i desfer-la en intervals de 2 a 1 minut per evitar que es cremi.
  2. Pinteu el motlle de l’ou, del centre cap als extrems sense deixar cap espai en blanc, ja que això suposen punts dèbils de la figura i es podria trencar més fàcilment.
  3. Deixeu-ho reposar fins que la primera capa de xocolata s’hagi assecat (quan hi passeu el dit i no s’embruti) i hi torneu a fer una altra capa seguint la mateixa dinàmica que la primera.
  4. Repetiu aquest procés fins assolir el gruix desitjat.
  5. Quan tingueu les dues meitats de l’ou fetes i desemmotllades
  6. Ajunteu les dues meitats amb la xocolata sobrant. 
Si no surt a la primera, no us desespereu.

 Torneu-ho a intentar i, en tot cas, seguiu aquests consells:
  • Mai ho deixeu a la nevera. Deixeu que ella sola vagi cristal·litzant.
  • No renteu el motlle rascant-lo amb un fregall. Amb aigua calenta directament de l’aixeta la xocolata ja marxa sense fregar.
  • Després de rentar-lo eixugueu-lo molt bé, la xocolata i l’aigua són mals amics.
Decorar els ous de Pasqua

 A partir de 3 anys
Necessitarem força ous per fer aquesta manualitat tan bonica. El dia abans o al llarg de la setmana haurem de reservar les closques dels ous. Us expliquem tot seguit de quina manera els hem de buidar perquè no es trenquin:
Amb l’ou net fem un forat petit amb un ganivet a la part superior, fem un altre forat més gran a la part inferior i bufem pel forat petit fins que surti l’ou.
Netegem els ous amb aigua abundant i els deixem assecar.
Pintem els ous
En un plat de plàstic, preparem la pintura. Si el nen o la nena és petit poseu només dos colors
Així la barreja serà més maca. Que ho barregin amb les mans, és millor i més divertit!
Deixeu que pintin els ous com vulguin i els deixeu assecar.
Quan la pintura dels ous estigui ben seca els podeu donar una capa de vernís donar lluentor i els ous seran més resistents.
Decoreu amb cintes de colors i llaços els ous. Els podreu regalar als padrins en agraïment a la mona, decorar la casa o posar-los per guarnir la taula. Amb xuxes, lacasitos, el que vulgueu, serà xulíssim! 

Conill de Pasqua
El conill i la seva família ponen ous de molts colors cada primavera, per la Pasqua, com a regal a la deessa de la primavera, Ostara.
La llegenda 
Hi havia una vegada un ocellet que va fer el seu niu al bosc. Orió, fill del déu del mar, era molt fort i un caçador despietat i cruel. Aquell mateix dia, Orió estava caçant, quan tot d’una va veure l’ocellet. 
Aquest havia fet el seu niu a terra, i li va pregar que no el trepitgés perquè faria malbé els seus ous. Però, Orió només va riure i va trepitjar el niu expressament.😯
L’ocellet es va posar molt trist i va fugir plorant desconsolat.☹️ 
Ostara(la deessa) va sentir el seu plor i va convertir l’ocellet en un conill, ja que ell volia arribar a ser un animal més ràpid per escapar d’Orió. Gaia, la deessa de la terra, es va enfadar i va enviar un escorpí per desfer-se d'Orió. 
Així, el conill i els altres animals ja no s’havien de preocupar mai més per Orió.
Però, quan va arribar la primavera, el conill es va posar molt trist perquè no podía pondre ous. Ostara va bufar tres vegades sobre el conill, i cada vegada va pondre un ou. “A partir d’ara pondràs ous cada any a la primavera”, va dir Ostara. 
Orgullós i feliç, el conill va admirar els seus ous, eren de colors diferents😃
Són moltes les il·lusions posades pels infants a l'hora de preparar, experimentar, investigar envers la pasqua, són activitats per fer amb família i els estimula molt i  a més està tot boníssim, nyam, nyam.😃 Feliç dilluns de Pasqua!
Que Gaudiu molt i cuideu-vos😉




sábado, 11 de abril de 2020

La Mona de Pasqua


La Mona que Bona
La mona d'aquest any 2020 que li hem fet arribar als nebots, La Núria ho ha aconseguit, com bona madrina, doncs aquest any és molt diferent!

Una tradició amb diferents arrels possibles

S'atribueix a molts orígens: 


De les 'muníquies', celebracions gregues dedicades a Artemísia; 
De les 'pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques
De la festa cèltica de Beltene, el primer de maig, quan s'ofrenien tortells amb ous. 


Les pistes ens porten a l'àrab antic, on per 'mûna' s'entenia un tribut d'arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. 
D'aquesta llengua hauria passat al llatí, on l'ofrena prengué el nom de 'monus' (‘present' o ‘ofrena')

La tradició de la mona de Pasqua s’aparella amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata, 

A mitjans del segle XIX  les mones perden llur senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que s’ha d’enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, fusta, cartró o tela.

A Catalunya és tradició que el padrí o l’avi regalin la mona al seu fillol i néts el Diumenge de Pasqua o Dilluns de Pasqua.

El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

La mona tradicional, a Catalunya i la Franja de Ponent, tenía forma de tortell. 

Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gema cremada, xocolata, etc., en forma de tortell només amb ous, subjectat per unes tires de pasta -per tant en aquest cas es cou tot junt al forn- i, si convé, pintades

La presència de l’ou de Pasqua, és present a tot Europa, des d’Anglaterra fins a Ucraïna, com a símbol de la resurecció primaveral.
 




Les Mones de xocolata

Omplen els aparadors de fantàstiques escultures i ous de xocolata de totes mides. 




Galetes decorades o ous de xocolata decorats amb temàtica de Pasqua per a petits cuiners
Feu o compreu el pa de pessic,  el talleu per la meitat i li feu forma d'ou amb una cullera mateix, i decoreu a la vostre manera, de ben segur que seràn molt originals.

També podeu comprar els ous ja fets així només tocarà decorar-lo, d’aquesta manera serà molt més senzill. O un farciment de magdalenes, que bones!



Passeu una estona divertida! Com en Mario i la Ona...😃

Però haureu de vigilar, perquè sempre poden pasar coses...


Tot i que sempre seran ben divertides, com la Sara!😃

Gaudiu molt i cuideu-vos! 



jueves, 9 de abril de 2020

Sororitat. Dones, amigues, companyes, totes


Que és la Sororitat? 
Sororitat, o agermanament femení és un terme que prové del llatí soror (germana) de qual va quedar “sor”que reflecteix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc
Que en paraules de la feminista mexicana Marcela Lagarde es pot definir com una Experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives i l'aliança existencial i política, per contribuir amb accions específiques a l'eliminació social de totes les formes d'opressió i al suport mutu per aconseguir el poder genèric de totes.
Una amistad entre dones diferents, còmplices que es proposen treballar, crear i convèncer, que es troben . La sororitat comprèn l'amistat
La sororitat i la igualtat ens permeten transformar aquests rols als quals ens han obligat a jugar tradicionalment i que mai hem demanat.
 L'aliança de les dones en el compromís és tan important com la lluita contra altres fenòmens de l'opressió i per crear espais en què les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida.

 Abans ja hi havia una unió entre dones de l’entorn que reflectia el fet de solidaritat entre elles, quan l’home anava a la feina, les dones es queden a casa, encarregades dels fills, casa amb els problemes diaris que pot haver en una llar, escola, d'infants. Aquí entre aquestes dones compartien el seu dia a dia ajudant-se i creant vincles, com a germanes. 
Ajudant-se davant les necessitats que no eren poques!

Amb els pas dels anys, amb la incorporació de la dona a la vida laboral, l’economia que prospera, les distàncies socials creades, aquests vincles van anant minvant.
Hi ha moltes dones que no han deixat de crear vincles solidaris entre altres mai, per la seva condició humana, el seu tarannà, per el seu sector laboral, en petits grups....
En els darrers anys va en augment  aquest sentiment de suport femení, li anomenem “sororitat”,  ja no tant pel seu aspecte feminista, doncs no remarca cap rivalitat entre l’altre sexe.
No fan falta grans manifestos teòrics, i en canvi sí que hi ha un marc general, un fil conductor de denúncia del “patriarcat hetera normatiu”, una denúncia que ve també de la mà des de col·lectius com el LGTBI. La lluita contra la violència masclista també ha estat un factor important en aquesta conscienciació.
Podria dir al respecte que s’han pronunciat moltes dones en els darrers temps degut a situacions viscudes envers el patriarcat, que han deixat en evidencia descar que dia a dia va succeint en contra de les dones, l’abús entre gèneres i les desigualtats, forçant així un moviment per part de les dones
Però quan ens referint a “sororitat” va més enllà de tot això,  la relació de germandat i solidaritat entre les dones per crear xarxes de suport que empenyin canvis socials, per aconseguir la igualtaten contra de les dones, l’abús entre gèneres i les desigualtats, forçant així un moviment per part de les dones
Infants que tot s’ha de dir tenen “sororitat” fins que la mà dels adults no interfeix entre ells.
Una amistat altruista desinteresada  de veïnes, jo tinc la Carme,  moment de contar amb altres, de està present amb un gest, una paraula, un somriure, virtual sí, perquè no, asclar que trobar-se la gent, està a prop, poder-se  tocar és important i necessari. 
Però amb quantes persones hem estat a prop i no ha hagut aquest lligant.
Si d’alguna manera pots està a prop de les persones sense tenir-les davant, sense poder-les tocar, el que transmets es del tot sincer, es del tot noble, trobar el que en el moment oportú, per animar, per reforçar, per recordar, per...un món de pers...i tots saben que de vegades és difícil de trobar aquest moment que pots transmetre i reben. 
Doncs l’emissor a vegades no trobar les paraules oportunes, i quan les trobar potser que el receptor no estigui receptiu, malgrat l’esforç. Trobar no és tan fàcil!

Està units a altres persones ens enriqueix a part de reconfortar-nos, si aquelles que durant la nostra infantesa han format part de nosaltres, del nostre creixement, que han estat part de la nostra evolució, creant així el nostre ADN, quan les recuperem, quan tenim ocasió de veure-les, hi ha una gran connexió natural que ens uneix. Al marge del caràcter de cada una, el seu nivell, les diferencies de vida que puguin haver. 
Davant de tot això som persones!  Noies Luivi

Cris, Clara, Gemma, Mercè, Begonya, Mªjose, Lidia i Montse.






Les companyes de la infantesa, les amigues que s'han deixat enrere, quan alguna d'elles o varies tornem ha estar a la nostra vida, no les volem deixar perdre, doncs a part de portar-nos als records de la nostra infància, volen recompensar d'alguna manera tan a elles com a nosaltres que haguessin volgut tenir-les sempre. 


Mari i jo   🤩                                          Cristina i jo 🤩

Ana, Lali, Pepi i jo    🤩    Pastis cumple Ana     🤩 
Asclar que quan ens trobem es viuen gran moments!
I aquesta sensació quan la reps, ja no la vols perdre.
Rosa i jo!🤩                                   Olga i su papi🤩
Ana                     Lídia

   
Mercè.                 Mussol de la  Begonya, aquí ella i jo a Girona





La Eva, boniqueta! 😍                                                    Mª Carme és un'estel
Les que neixen de la feina, i es converteixen en per Sempre!

Per totes elles! 
Totes són úniques i totes deixen un bon record!
I aquí estem per curar-nos les ales les unes a les altres, sempre!Cuideu-vos molt totes!

martes, 7 de abril de 2020

Jo actuo/ Sant Jordi 2020, tot diferent!

Joactuo

Sí, tots estem actuant des de la nostra llar fem el que cal fer en aquest moment...





S'ha colat aquest a les nostres vides, l'hem de convidar a marxar de maneres diferents... Jo en quedo a casa

Un fort agraïment a tots els Infants del món per la seva col·laboració en aquesta situació de confinament, per el virus "avorrit" que se'ns ha colat a les nostres vides. 

Compartir amb tots vosaltres la meva opinió envers el curs escolar, per mi:

Tots esteu aprovats i amb molt bona nota, també s'ha de reconèixer l'esforç dels pares que tot i que es una experiència única, segur que hi ha moments per tot.
 Gràcies pares també esteu aprovats!

Una mica d'ajuda per aquests dies...

Infants Confinats o Confitats

Infants confinats, què no es el mateix què confeti per infants, o Infants confitats😃 

Encara que una mica s'ha sembla, significat de confitat: 

_Posar fruites o viandes,en algun suc que penetri i serveixi per a conservar-les i també coure la fruita amb sucre. 

Ho anem a fer per parts:

Sucre, els infants són molt dolços, primer ingredient... 😋

Fruites, els infants són el fruit del nostre ser, el fruit de la vida, són fruit de l'amor, el nostre fruit dolç.

Vianda, allò destinat a ser menjar per les persones, els infants estan destinats a ser menjats per les persones, doncs els volem menjar a tots a petons.😊

Suc, dolç i suau, el suc s'extreu, els infants tenen molt de suc per extreure, el suc del que aprenen, del que donen, de "extreure suc de la vida" ells tenen tota la vida sinó més pel que viuran, que així a de ser, sinó pel que ens donen.

Penetrar, acció d'entrar dins, tots els infants del món entrant dins del nostre cor.

Servir, són de gran utilitat, ja no com un estri, ni com l'acció de servir a algú, sinó, com ens ajuden a ser més bons, a estar més alegres, a tenir més il·lusions, a no perdre  el sentit de la vida, i un món de coses més.

Conservar, el fet de que duri molt de temps, aquest és l'objectiu, neix un infant, que va creixent amb la finalitat de viure o durar molt de temps. Potser ja no, com infant, però sí com a persona.

Tot i que de ben segur a molts de nosaltres ens agradaria poder-los deixar així, amb la seva condició d'infant. Amb la seva substància, amb la seva màgia del tot innocent.

Coure; Coure és l'acció de fer-se quan es crú, un Infant neix, creix es va fent. Cou.

Aquesta definició és una manera diferent d'explicar el que són els infants!


La mateixa manera de poder explicar qualsevol cosa, per exemple els contes, no tenen perquè seguir sempre la mateixes pautes, paraules, personatges...

Parlem del la "Llegenda de Sant Jordi"

Tots coneixeu, o heu sentit alguna vegada més o menys així:

Fa temps, tot el poble de Montblanc estava atemorit per una gran bèstia que destrossava tot el que trobava i es menjava les persones i els animals. 
Per calmar el drac, el poble va decidir donar-li cada dia una persona a canvi que els deixés viure una mica més tranquils. 
De voluntaris no hi havia, van decidir fer-ho per sorteig...
Un dia, la sort va fer que li toqués a la princesa. I un cavaller anomenat Jordi la va lliurà.

Però les llegendes, les històries, els contes, poden ser ben diferents i explicar-los de diferent manera, com aquest dia 23 del 2020, Diada de Sant Jordi, què de ben segur serà del tot ben diferent, recordeu ni millor, ni pitjor, però sí del tot diferent.😉

libre_sant_jordi_reescriu_la_llegenda_cat  
Aquí podreu trobar una nova versió molt més moderna, molt més actual 
De ben segur que us agradarà, doncs el Drac i la "Princesa" tenen llargues converses, 
inclòs és fan un selfie tots dos! 😊

Sant Jordi reescriu la teva llegenda! 




Podreu trobar tota la informació que necessiteu, entreteniment i moltes idees per estar ben ocupats, jo no m'acabo la feina. 😛



Recordeu sempre de... i si sortiu porteu mascareta...

No ens oblidem d'agrair també a totes les persones que des de la seva feina, voluntariat, des de casa estan donant-lo tot per fer-ho més fàcil o potser millor dit menys dificil.  Gràcies

Una forta abraçada virtual a tots i penseu en positiu perquè de ben segur que...
                                                                    
TOT ANIRÀ BÈ