Festes Sostenibles amb infants

 

Festes més sostenibles

Durant les festes de Nadal hem de ser encara més respectuoses amb el medi ambient

Preparem el Nadal

Si optem per un arbre de Nadal natural, l’ideal és donar-li una segona vida desprès de les festes. 

El Pi o l’avet necessiten determinades condicions, però si no les tenim, podem accedir a altres especies...

L’arbre de Nadal

En aquestes dates un arbre de Nadal a la llar canvià per complet l’ambient, ens porta de ple en l’interior del cor de l’hivern.

El millor és un ‘arbre petit, escollir un lloc fresc. Lluny de la calefacció, corrents d’aire calent o canvis sobtats de temperatura. El reg ha de ser suau i lent, cobrirem la terra amb un mant vegetal, el mantindrà humit.

Si el tenim amb un test el reg serà més sovint, doncs s’ha eixugarà abans.

A mesura va creixen l’haurem de trasplantar, a un recipient més gran.

Conte del petit Avet

" El petit avet de Nadal " d' Estel Baldó Caba, Rosa Gil Juan, Maria Soliva i Anna Clariana com il·lustradora. 

Un petit avet se sent trist i desgraciat perquè no s’accepta tal com és. 

Somia tenir les fulles d'or, i el seu somni es fa realitat, però un lladre les roba;

Somia tenia les fulles de vidre, i el seu somni es fa realitat, però el vent les trenca; 

Somia tenir les fulles grans i verdes, i el seu somni es fa realitat, però un ramat de cabres se les menja. 

Despullat de fulles, tremola de fred en plena nit hivernal i s'adona que vol recuperar les seves fulles punxegudes per sentir-se fort i protegit, i acaba acceptant-se tal com és.

Guarniments de l'arbre

 Arribat el moment de guarnir-lo, tindrem present que els llums do donin massa calor i que la decoració no pesi gaire.

Per troba la millor varietat hem de valorar el clima que tenim, i la terra de la zona on vivint. I a l’acabar les festes el traurem, limitant així el temps d’estar dins de casa, hem de fer-ho amb moderació, vull dir que no passi d’escalfor a fred d’hivern, evitant congelació del terra, i glaçades fortes.

Si no tenim les condicions necessàries, podem buscar alternatives com:

Un xiprer llimona, posseeix un intens olor a llimona quan les seves branques són sacsejades pel vent, i unit al seu fullatge de color groc intens, fan d´aquest arbre un gran aliat a l´hora de decorar.

També se'l coneix pels noms de Xiprer o Cedre de Llimona i Xiprer Groc. 

 S'adapta a qualsevol  tipus de clima!

Si optem per un de natural i no tenim les condicions adients, hem de Portar-ho a un punt de recollida del nostre barri.  Després d’estar unes setmanes als menjadors de les nostres llars, molts arbres acabaran als punts de recollida d’avets repartits per la ciutat.    Un estrall més d’aquestes dates que podem evitar-li al medi natural.

Arbre de Nadal fet per nosaltres

Si ens diverteix fer manualitats, ja tenim una activitat més per fer en família, l’arbre.

Engalanem la nostra llar amb creativitat: busquem alternatives sostenibles a l’arbre de Nadal. Amb cartulines, fieltre, teles i cintes de colors. També Regals i Guarniments...

Podem fer-ho amb taps de suro, amb caixes de cartró, amb branques seques, amb llibres o amb objectes quotidians que tinguem a casa.

Deixem sorgir la creativitat que portem dins i que tan estimula als infants a crear,  compartint moments únics que ens acostaran els uns als altres, creant vincles per sempre.

Els regals

No comprem coses que es convertiran en residu. 

Podem regalar coses fetes per nosaltres, o que ja no fent servir i que segur que fan un bon servei, els allargarem la vida i reutilitzarem els recursos que tenim.

Amb un canvi d’hàbits de consum, aturem l’explotació indiscriminada de recursos del planeta frenant els efectes de la crisi climàtica.

Reduir l’ús de les bosses de plàstic

Minimitzem l’ús i fem les compres de Nadal amb bosses de casa, carrets de comprar o cistelles.

Hem d'evitar un consum innecessari de paper i plàstic, tractant de reduir l'ús d'embolcalls superflus o reutilitzant-los per embolicar regals nous. 

També podem reaprofitar el paper de regal i el cartró de les caixes per confeccionar ornaments nadalencs.

En la mesura que sigui possible, hem de reaprofitar el paper de regals per a embolicar-ne de nous.

L’energia elèctrica

Hem d’estalviar energia elèctrica. 

Moderem el consum de la il·luminació nadalenca, regulem els electrodomèstics a temperatures moderades. 

Ho agrairem també a la nostra butxaca, doncs els preus elevats de consum elèctric estan acabant amb la nostra economia.

Algunes mesures que podem prendre per reduir l’emissió de GEH són:

• Canviar les bombetes tradicionals per bombetes LED
• No tenir totes les habitacions il·luminades
• Regular el termòstat de la calefacció, estalviarem...
  

També augmenten les emissions de GEH per l’augment del trànsit. Hauríem de procurar anar a comprar en transport públic. Al mateix temps que reduïm la nostra petjada ecològica ens estalviem nervis pels embussos típics d’aquestes dates.

En Tió ens recorda l'escalf de la llenya a les llars a l'hivern, els infants el cuiden i l'escalfen amb la manteta i li donen fruites ben bones, esperarant l'hora que ell correspon amb confitures i detalls.

Regals i joguines

Gaudim les festes des de la igualtat

Evitem regalar sexisme, totes les joguines tant poden ser per a nens com per a nenes, abans de comprar-ne una, pensem en el valor que volem transmetre. En el que més els pot agradar, ensenyar o obrir la seva imaginació.

Deixem-nos d’estereotips que no fan cap bé als infants ni a nosaltres mateixos.

Fomentem la no-violència, regalem joguines que inspirin a crear i compartir, no a destruir i imposar-se.

Les feines de casa

Decorar la casa, preparar els menús, cuinar... són tasques a pensar i repartir de forma igualitària. 

El treball en equip és més just i satisfactori. 

No tan sols per Nadal! 

La llar és un dels principals llocs on els infants poden aprendre a ser més responsables a través de la seva participació i col·laboració en les tasques de la llar. 

És important tenir paciència:

Ensenyar-los a realitzar les tasques de la llar poc a poc,  han d’aprendre les tasques de la llar d’una manera progressiva. Així, per exemple, és recomanable començar amb poques obligacions i senzilles i anar adaptant altres tasques a la seva rutina a mesura que aconsegueixin realitzar correctament les primeres. 

Una bona idea és plantejar-los les activitats com si fossin un joc... 

Adaptar les responsabilitats a la seva edat: per exemple, amb tres anys ja poden recollir les joguines, no fer soroll si els hi demanes, posar la roba bruta a la cistella per rentar, etc. 

La dificultat de les activitats a dur a terme augmentarà proporcionalment a la seva edat.

 Tots els nens de la casa han de col•laborar i veure que els seus pares també hi estan involucrats. 

Per a ells i elles, seguir el nostre exemple és una bona manera d’aprendre.

I per Nadal solem tenir més temps, no oblidem mai...

Reconèixer el seu esforç per fer les coses bé. 

Els nens i nenes que obtenen la valoració de la seva feina es senten més segurs i més responsables que aquells que només reben crítiques.  Amb una bona autoestima!

Els aliments

Fer àpats amb productes de proximitat

 Comprar aliments de proximitat comporta reduir els costos derivats de la importació de productes envasats i amb conservants procedents d’altres parts del món.

Els àpats de les festes de Nadal solen ser una abundant demostració de gastronomia tradicional. Però cal no malbaratar aliments, molts tornen a la cuina i s’acaben llençant.

Si cuinem per a tota la família, és recomanable mesurar bé les quantitats de menjar per a evitar llençar els productes que no es poden conservar dies.
Impliquem als infants en la preparació dels àpats nadalencs i la compra, donant suport al comerç de proximitat.

La nostra petjada ecològica es pot reduir molt si tenim en compte:

_ Planificar els menús per no comprar més del que podrem menjar

_ Comprar productes de proximitat i amb etiqueta ecològica

_ No adquirir productes amb molts embalatges. Millor vidre que plàstic o alumini

_ Apostar per les verdures i fruites de temporada

_ Evitar productes emissors de GEH, com la carn de ramaderia intensiva

_ No consumir espècies amenaçades, com la tonyina vermella, el turbot, etc.

_ Servir racions petites _ Reaprofitar les sobres

Per festes i durant tot l'any, els nostres cossos són lliures de ser com vulguin sense la validació de ningú.

Mostrem interès a les troballes familiars, per cada un de manera única, envers les preferències de cadascú. Acceptant-nos així com som, únics i especials.

Solidaritat i sostenibilitat

Nadal no és només rebre, molts adults pensen que mal acostumen als infants amb tants regals, segurament és així, per això cal moderar-nos, alhora de fer la carta els hem d’indicar un nombre concret de peticions , doncs és fàcil no tenir mesura, alhora que ensenyem als nostres infants a tenir en compte les persones que ens envolten. 

Un gest, un detall que no té per què ser material.

El temps en família, enfortint vincles afectius, compartint converses, experiències, l’escolta assertiva, sortides a la natura i jugant plegats. Motiva per la creativitat...

Gaudir de la Natura

La Natura, si alguna cosa tenim clar és que l'època nadalenca és un dels moments més màgics per a tots/as. 

En un entorn natural es gaudeix molt més!

L'esperit nadalenc en un entorn nevat augmenta i ens nodreix.

Els valors s'adquireixen en tots els detalls.

Donem exemple, sobre com celebrar les festes d'una manera responsable pel que fa compartir, respectar, estimar, tenir cura de  la nostra salut i del nostre entorn.

Solidaritat

Participem amb els nostres fills i filles en activitats solidàries. 

Des de fa molts anys existeixen iniciatives per no deixar cap nen ni nenes sense joguines per Nadal, però en els últims anys el nombre d'infants que necessiten de la solidaritat ha crescut i per això les accions en aquest sentit han augmentat. 

Recordem com cada any que reciclar les joguines i reutilitzar, donar aquelles que ja no necessitem a infants menys afavorits, farà a molts infants feliços i serà molt gratificant.

Eduquem en la generositat.

Un Nadal sense solidaritat no és Nadal

Sigueu Feliços

El temps dels Infants

 

El Temps dels Infants

El temps tal i com el coneixem, com a finit i rígid és un concepte “adult”.

Els infants perceben el temps d’una altra manera, infinit quan descobreixen i aprenen per si sols i flexible segons allò que estan fent. Si els agrada o no.

Davant els canvis, escola, dies de festa, vacances, casals...intentem introduir els canvis gradualment, amb la finalitat de que els infants es familiaritzin en els nous hàbits amb més facilitat, però poc que reflexionem sobre el temps dels infants.

Cal adonar-nos que els infants estan condicionats per la manera dels adults, d’entendre el temps, i com adults creiem que així aprenen per la seva vida adulta, però no hem d’oblidar que són nens/nenes i que potser necessiten estructurar-se d’una manera diferent.

Com adults, tenim un concepte de temps, en funció la nostra producció.

Quan parlem del temps dels infants, en educació, el respecte al ritme de cada infant és bàsic, però a l’escola els processos i els ritmes són altres, doncs aquí el temps està pensat per la relació i la socialització del temps.

L’escola educa infants en grup!

Així el temps de l’escola marca el que fa el grup i els processos que ha de seguir  individualment cada infant, segueix el grup en aquestes línies marcades. Sense una organització horària l’escola sería un caos. 

Però cal que respecti el ritme d'aprenetatge de cadascú. 

Fora de l’escola, el concepte del temps per als infants pot resultar més lluny de les seves necessitats i del seu sentit del temps...  Frases com : afanya’t, va, que farem tard! Ara no és moment de fer això, vinga, va, ràpid! Ja ho faig jo! 

Frases i ordres que transmeten a l’infant que el temps és més important que ell i que no l’està utilitzant com s’espera.

Quan parlem de respectar el temps dels infants, estem parlant de permetre que tinguin el seu espai per a assimilar la informació rebuda, temps per a la descoberta, temps per deixar fer, per resoldre, per prendre decisions.

             No PUC!                   Sí PUC!

Sovint ens avancen a ells, quan això ocorre els hi resolem els seus conflictes o els seus dubtes, no els ajuden pas, els impedim la seva autonomia, les seves  possibilitats d’aprenentatge, al mateix temps que no ajuden a la seva autoestima.

Ens cal reflexionar sobre com podem trobar l’equilibri entre les diferents concepcions del temps tenint en compte que l’infant és el qui hi té més a perdre.

"Cal donar temps als infants perquè puguin pensar"

Parlem d’Autoestima i confiança

La confiança en nosaltres mateixos la forgem des de ben petits, com adults moltes vegades cal buidar la motxilla de tots aquells aprenentatges, mites i creences que ja no ens serveixen i veure’ns amb una l’altra perspectiva.

L’autoestima és la idea que tenim sobre la nostra pròpia vàlua com a persones.

Sentir-se essencialment còmode dins d’un mateix, acceptar-se tal com un és i estimar-se sense condicions és essencial per a la supervivència psicològica i per a la salut mental de l’individu.

Com a pares i educadors, és la nostra responsabilitat que els infants es valorin, el nostre reforç positiu és essencial, doncs som els seus referents.

No carregem als nostres Infants, els hem de valorar i acceptar amb respecta i estima.

Com es forma l’autoestima dels infants

L’autoestima es va desenvolupant envers les experiències per les quals van passant. Esta amb persones que no els accepten tal com són o que els posen condicions per estimar-los, disminueix la seva l’autoestima.

Això no vol dir que no es posin límits o es corregeixin actituds, però es pot fer sense atacar l’autoestima. Sempre l’acció, no pas la persona.

La baixa autoestima està relacionada amb formes de pensar sobre un mateix, per norma, des de la negativitat “no ho se fer” en comptes de “això em costa més que altres coses”.

Com potenciar l’autoestima dels Infants

Mai hem de ridiculitzar-los, ni burlar-nos de les seves actituds fantasioses. 

En la primera infantesa hi ha una tendència inconscient a riure d’ells.

I així arrelem un sentiment de vergonya i ridícul.

Els infants necessiten rebre lloances incondicionals, independentment que els resultats dels seus esforços. Els seus esforços sempre s’han de valorar.

Proposar tasques que puguin fer amb èxit, els fa sentir importants i alhora que col·laboren a casa. 

Els agrada molt!

Cal valorar i mostrar alegria quan aconsegueixen les seves fites.

Evitar les etiquetes

 Sense adonar-nos moltes vegades etiquetem els nostres fills, com... és un trasto, s’esvera, és tímid, ... , moltes vegades davant d’ell. 

Així els fem insegurs, els infants no estan definits, s’estan formant i no som de cap manera concreta, cal donar la confiança i el temps que necessiten per sentir-se segurs, així d’aquesta manera tindran l’autoestima reforçada i s’ha sentiran capaços.

Sense oblidar que tots som igual de diferents, iguals perquè tots podem i diferents perquè cadascú a la seva manera, amb el seu temps.

Sempre amb respecte i estima !

Els infants tenen la necessitat de ser aprovats, inicialment pels seus pares i educadors, després pels seus companys.

Si se’ls considera, valora i aprecia, els estem proporcionant un escut que els protegeix de per vida.

Els infants s’emmirallen ens els pares, com a tals hem de reconèixer les seves capacitats, no desitjar que siguin com nosaltres volem que siguin, sinó acceptar-los, comprendre’ls i reforçar-los amb estima i afecte.

Ens podem trobar que té comportaments o actituds diferents de la resta d’infants, cosa que pot comportar no encaixar del tot amb el seu entorn.

Per això, és important reconèixer i admetre les seves diferències de forma positiva.

L’escolta

És molt important escoltar els infants.

Al fer-ho, els transmetent quan d’important són per nosaltres “ets important per mi, el que dius m’interessa, tu m’interesses”.

Quan ens expliquen els seus problemes, és aconsellable no donar sempre la solució. 

Els infant no ens demanen solucions, el que volen és compartir les seves experiències i trobar estratègies per afrontar els seus problemes.

Comunicació

El nostre llenguatge verbal i no verbal, la nostra manera de comunicar els sentiments, és el que ajuda als infants a reinterpretar la seva situació.

Llenguatge de l’autoestima, consisteix a descriure la seva conducta sense jutjar-lo, objectivament, expressant-li els teus sentiments vers la seva conducta, siguin positius o negatius, apreciant els seus esforços.

No és una tasca fàcil, ja que no sempre les condicions externes són les millors, ja sigui per l’ambient familiar, escolar, social…

Es tracta d’ensenyar-los a viure de la millor manera, que els faci estar feliços i contents, que sàpiguen reconèixer els seus límits i les seves capacitats.

Si els hi donem confiança i autoestima els ajudem a superar els reptes del dia a dia.

La confiança

Només que davant de cada repte, davant de cada dia agradable fóssim conscients del que ha passat, de la nostra actitud i de la nostra part de responsabilitat en aquest fet, això ens ajudaria a veure’ns amb bons ulls i sumaria en la nostra autoconfiança. 

I als que ens envolten!

Amb comprensió, bondat i coherència.

Com sempre en els llibres podem trobar ajuda...

“  De gran vull ser Feliç!” D’Anna Morato Garcia

Sis contes curts per fer que els infants aprenguin a ser feliços des de petits.

Temes tan importants com el poder de les paraules, el valor de les coses, l'actitud amb els altres, la confiança en un mateix, l'autoestima i la gestió de la frustració, explicats d'una manera amena i comprensible per a tots.

 Petites històries que ajudaran a crear un ambient positiu i a preparar-los per al futur.

Si parlem de temps tenim dos llibres per compartir amb els infants que ens portarà al món de la filosofia....

 “Així és la vida” Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens de Tomi Ungerer (Autor), Jordi Martin Lloret (Traductor)

Per què els grans sempre diuen que no tenen temps? Per què existeixen els diners? Per què a vegades em sento invisible? Et pots morir d’amor? És interessant, morir-se? Per què sempre ens estem fent preguntes?

La dona de Tomi, l’autor li solia dir que mai s’havia fet adult del tot.

Potser per això, al’ haver mantingut aquesta innocència lúdica però irreverent, entén i sap contestar com ningú les preguntes de les nenes i els nens.

 Sense condescendència, ni paternalisme, ni sobreprotecció, les seves respostes són espurnes filosòfiques d’intel·ligència pura per a totes les edats.

 Especialment per nosaltres, els adults,  que tenim molt a aprendre de l’infant que hem oblidat que van ser un dia.

“El nen filòsof”  de Jordi Nomen

 Aquest llibre és l’eina ideal perquè pares i docents desenvolupem la intel·ligència filosòfica dels infants.

 Conté un assaig breu sobre filosofia i infantesa, i una segona part amb capítols pràctics sobre grans preguntes de la història de la filosofia.

Els nens són petits grans filòsofs amb una curiositat pràcticament infinita.

El nen filòsof consisteix en plantejar a famílies i educadors algunes de les grans preguntes que ens ha llegat la història, permetent que els infants descobreixin la seva condició filosòfica i la posin al servei d’un desenvolupament personal i els converteixi en ciutadans actius i compromesos.

La primera part del llibre és un petit assaig per prendre consciència de les possibilitats d’explorar la vessant filosòfica present a la pròpia infantesa; la segona, una exploració breu d’onze  preguntes, llegat d’onze filòsofs de la tradició occidental, per activar un diàleg que permeti introduir la crítica, la creativitat i la cura en l’educació dels nens i nenes.

«L’educació ha de ser denúncia de la desigualtat i la injustícia.

Ha de ser un programa per construir un món millor, per comprendre i, sobretot, per sentir. I la filosofia ens pot ajudar a aconseguir-ho.»

 Com adults hem d’entendre...

Que més, abans i més ràpid no són sinònims de millor.

Aplicar aquesta afirmació a l’educació, a casa i a l’escola és una de les qüestions a les que es replanteja el temps.

Cal saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó cal que pugui ser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.

Així ens ho mostra el llibre...

“ Elogi de l'educació lenta” Joan Domènech Francesch

L’autor intenta donar resposta en aquest llibre en el que es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó a la diversitat de ritmes d’aprenentatge.

 

Perquè ser feliç no és estar content només quan les coses van bé.

Siguem Feliços!