Lesemocions són la manera de relacionar-nos amb el món.
És la manera com cadascú de nosaltres, reaccionem als esdeveniments que passen al nostre voltant, creen un sentiment i responem segons això.
Com ja hem comentat en diferents ocasions, a vegades la nostra resposta emocional és tan ràpida que l'emoció ens controla, envers de controlar-la nosaltres a ella. No pensem!
Cal aturar-nos a pensar!
Respostes davant les situacions
Hi ha la...
Resposta estratègica: Les accions es planifiquen, es pensen, promou l'autocontrol.
Resposta emocional: No es preveu, això comporta una resposta inesperada que pot afectar de manera negativa les relacions, causant neguit, malestar.
Conèixer les emocions ens orientarà a poder-les gestionar, elles ens serveixen de guia per saber com actuar i respondre davant les diferents situacions que visquem.
Saber com estem és essencial per viure...
Aturar-nos a pensar, amb la pràctica serà cosa de segons, a cada situació com ens està afectant i com hem d'actuar davant qualsevol situació, les persones amb les que estem, l'entorn, el paper que volem tenir per gestionar-ho. Dit així sembla complicat, però serà molt més senzill quan més aviat comencem a fer-ho. Si de ben petits millor!
Les emocions bàsiques que ens defineixen i fan de guia són:
La Alegria...
Quan estàs alegre, rius.
Saltes, balles, jugues...
I vols compartir-la amb altres!
El Drac Mon, explica quines coses el fan estar content!
Després d'escoltar a en drac, podem dir tots, quines coses ens fan està contents, a mi m'agrada molt cantar, llegir, pintar un dia de sol, dibuixar un nino content, jejeje
Compartir les emocions, ens fa sentir bé, tant les bones com les que no ho són!
També em fa sentir molt bé, fer abraçades, quasitant com la màquina de les abraçades...
La Tristor
Hi ha moltes maneres d'expressar l'estima i l'afecte, i quan no ho podem fer, ens posem tristors, com la lluna... "La lluna està trista"
És un conte molt dolç que ens ensenya a valorar l'amistat i
a treballar de manera cooperativa, ja que de manera individual
moltes vegades no aconseguim el que ens proposem.
Hem d'ajudar als altres i acceptar ajuda quan ens faci falta.
La lluna està trista i l'elefant vol posar-hi remei, però no pot fer-ho sol i
necessita l'ajut dels seus amics Ajudar als altres ens fa sentir bé!
En aquest curtmetratge un conill ajuda a una cria de guineu que està molt afamada
L'amistat ens fa experimentar moltes emocions, aquí tenim la història d'un gat i un peix. Entre ells neix una gran amistat.
Procés emocional
El gat ajuda la seva amiga a aconseguir el que tant desitja, poder viure lliure al mar. Tot i que quan això passi ell s’hagi de quedar sol.
La Ràbia
A vegades quan no podem fer alguna cosa que ens agrada, o no tenim allò que volem ens enfadem, sentim ràbia.
La ràbia, enfadar-se... són emocions naturals innates que ens acompanyen sempre, no és una cosa dolenta, ens indica que tenim sentiments, no totes les emocions són positives, però si necessàries, ens ajuden a entendre com ens sentin, a saber que no ens agrada, contribuint així al nostre benestar. Cal saber com som, i saber gestionar cada emoció.
Hem de trobar alternatives per gestionar-la:
_ Respirar pausadament, tanquem els ulls i contem fins a 10.
Ens calmarà i ajudarà a poder reflexionar i parlar de com ens sentim, si ens cal ho repetirem amb calma, fins aconseguir-ho
Els observadors hem de tenir una actitud de calma, valorant l'esforç.
Saber que fer quan sentim ràbia, per gestionar-la de la millor manera, ens facilitarà la vida, l'Alba sap molt i ens ensenya amb la seva història que hem de fer per passar la ràbia...
La Por
Laporés una de les emocions més freqüents en els infants i de les primeres en aparèixer.
És una emoció habitual durant la infantesa, que apareix quan l'infant sent perill per una amenaça real o irreal.
És normal i, totalment necessari, per al desenvolupament evolutiu, són etapes que han de passar, i solen disminuir de forma natural a mesura que creixent.
La por actua com a sistema de seguretat i crea la motivació necessària per evitar un perill concret. Laporés un sentiment que ens produeix intranquil·litat, inquietud
però moltes vegades també angoixa i fins i tot terror.
Amb la música ens podem apropar a les emocions, ens ajuda a gestionar-les...
Sentir-nos bé
Tot el que fem, que ens fa sentir bé, ajuda a la nostra autoestima, és molt important la nostra autoestima, és la capacitat que té una persona per valorar-se, respectar-se i acceptar-se a si mateixa tal com és. Cadascú de nosaltres marca la diferència!
És el conjunt d’actituds i pensaments que una persona té sobre si mateix.
Si aquests pensaments i sentiments són positius, serem persones amb una autoestima alta i equilibrada. Si, per contrari, solen ser negatius, tindrem una autoestima baixa.
Tenir l'autoestima alta ens ajuda a tenir una actitud positiva, i aquesta ens dona força per qualsevol cosa que hem de viure... Ens cal confiar en nosaltres mateixos!
Si tenim confiança en nosaltres mateixos ens sentirem més segurs, alhora de prendre decisions, alhora de relacionar-nos amb altres, alhora de compartir i cohesionar.
Quan ens sentim segurs, tenim l'autoestima amunt, tots junts podem fer coses, ens sentim plens d'emoció, o d'emocions bones...
Treballar les emocions
Poder treballar les emocions amb els infants els donarà molts beneficis:
_ Millora l'empatia, millorant així les habilitats socials
_ Afavoreix l'autoconeixement, control de l'estrès, reforçant així l'autoestima
_ Augmenta la tolerància a la frustració
_ Afavoreix l'equilibri emocional, reduint els conflictes
_ Potencia la comunicació, parlar de les seves emocions, l'escolta
_ Facilita el ritme diari.
Racó de les emocions...
Tenir el nostre racó per pensar, per trobar l'emoció del moment, ens ensenya com ens sentim. Ens fa saber com som!
Poder compartir els nostres sentiments de manera natural, amb un entorn de respecte d'uns i altres, on la comunicació sigui part del dia a dia, ens aportarà benestar...
La Creativitat
Ens ajuda a treure emocions, ens facilita la comunicació, l'estimulació, fa que ens sentim lliures, ens obra l'esperit crític i el voler canviar les coses, formant així part del nostre entorn com a actius, volem millorar el que ens envolta.
El 3 de desembre, és el dia Internacional de les persones amb "Capacitats Diferents" des de 1992.
Un dia en que l'objectiu és promoure benestar i els seus drets en tots els àmbits del desenvolupament.
Ens cal agafar consciència per la integració d'aquestes persones i de totes les persones del món, doncs totes tenim certes limitacions d'una manera o un'altre.
Sabem què, la discapacitat fa referència a totes les persones que poden presentar algun tipus d'absència de capacitat per desenvolupar les tasques del dia a dia, en algun moment de la seva vida. Això fa referència a tots, doncs tots podem tenir aquestes absències de capacitats!
També sabem què: Moltes persones mantenen aquestes absències durant tota la seva vida. Totes i cada una, hem de poder integrar-nos a la nostra societat.
Amb igual d'oportunitats
Parlem de discapacitat quan ens referim a l'estat que derivat dels factors contextuals, s'origina dificultats per complir el dret d'igualtat d'oportunitats.
Ja sigui físic o intel·lectual, sensorial, de comunicació i parla o derivat d'un trastorn mental.
El que ens ha de quedar clar és que tots i cadascú de nosaltres, tenim capacitats, que han de cohesionar les unes amb les altres, formant part d'una vida conjunta o tots tenim espai.
La Mirada Estràbica
En els darrers articles de tindremunfill, la cohesió, la coeducació, el canvi de mirada, han estat presents, per intentar d'alguna manera fer un canvi a les nostres vidas, mitjançant l'educació dels nostres infants, posar un petit granet de sorra per donar una empenta a la nostra societat a ser més plural i acceptar a tot l'individu per el fet de ser-ho.
El grup Xiula ha presentat " La mirada estràbica" , des del seu nou disc ...
"Descontrol Parental" en moltes ocasions hem parlat de la música, quan important és, que d'alguna manera ens vincula a estar connectats.
S’adrecen a infants, joves i famílies, parlen a les cançons de tu a tu, sobre temes que ens afecten com a societat, més enllà de si som grans o petits.
Temes com l’assetjament escolar, l’alimentació o les relacions, a ritme de hip hop, trap o rumba. El grup, esrtà format per Jan Garrido, Rikki Arjuna, Adrià Heredia i Marc Soto, amalgama l’educació social i la música, i la barreja és molt potent.
Així i per acabar el tema " Del canvi de Mirada" en aquest any tan complicat per a tots, donarem pas a la" Mirada Estràbica"
Amb "La Mirada Estràbica" es reflexa tot el que hem volgut transmetre, als diferents articles, donant com a eina la lectura, els llibres.
Tots els dibuixos han estat fets per infants!
Us escric la lletra:
El Jaume té dues mames, i quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames. L’Esther va néixer amb un sol braç, però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs. El Gael té més de tres-centes pigues, ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues. La Patrícia sempre ha portat ulleres, al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres. El Francesc fa dos anys es deia Lara, van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare. La Valentina fa futbol i és la pitxitxi, però no està pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi. El Moha té un trastorn de l’espectre autista, li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista. La Jéssica està enamorada de la Ruth i li escriu en un paper el més bonic que se li acut. L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja i té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja. La Yasmina és la més alta de la classe, ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase? El Patrick té dos papes, és tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes. La Berta es mou pel món amb cadira de rodes, no vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers. La mirada poc centrada, que és la primera vegada, que em mires tan fix, podríem ser amics. El Samuel viu en un centre residencial, li estan muntant a l’habitació una nau espacial. La Maria no pot menjar gluten, li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten. El Jose viu amb la seva iaia Loli, diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi. La Carmina ens parla amb les mans, i ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans. El Biel té síndrome de Down, mou les caderes com aquell cantant que no coneix, James Brown. La Judith confon el vermell i el verd, és molt bona trobant el seu hàmster quan es perd. El Macià cada divendres fa dansa, si sona bona música, el tio mai es cansa. L’Ona va tenir un càncer en un os prop del maluc, i ara et ven una polsera i diu: jo ajudo tant com puc. El Yussuf té el fèmur de titani, i és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani. La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula, i mira quins dibuixos més currats que té a la taula. Al Ponç li agrada jugar amb nines, fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines. La Clara arriba als llocs tot xino-xano, i ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano. La mirada poc centrada, que és la primera vegada que em pugen formigues, podríem ser amigues. I després hi ha la Lluna, el regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una, amb una mutació genètica que de manera frenètica ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica. A la meva ninona, que li falta l’equilibri, però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri. I és que hi van haver dies que només vèiem tragèdia, Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia. I amb això vas fent, vas tancant ferida, que segueix coent, però és que això és la vida. I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute, però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta. I l’Aixa baixa fins a la Lluna que té atrofiat el cerebel, però que ens està donant més llum, mireu amunt, que la lluna del cel. La mirada poc centrada, que és la primera vegada que et penso escrita, t’estimo, petita.
No podem deixar de compartir a aquest bloc, l'important de la música, les diferents melodies i cançons, que ens acompanyem a la nostra vida.
Que ens ensenyen a petits i grans com és la vida, des de la mirada de qui l'interpreta, i del que l'escolta, aquella percepció de cada instant.
La facilitat de comunicar, de transmetre!
Rikki Arjuna, músic del grup Xiula, diu:
_ "Volíem parlar de la diferència" estimant el que vivim , des de la realitat, els acompanya la pianista Clara Peya. Rikki Arjuna és també Educador Social.
Els seus misatges són sempre per fer del món un millor lloc per viure, des de el seu llibre ens ho demostra...
La Martina, la protagonista de la història, té unestimòmetreque medeix el grau d’amor de les persones i les seves relacions.
A mesura que creix i les relacions es tornen més complexes l’estimòmetredeixa de funcionar. Finalment, la Martina entén que l’amor és una emoció més complexa o diferent del que ens expliquen les pel·lícules i alguns missatges de la societat.
Maneres d'entendre la vida!
La Clara Peya interpreta d'una manera diferent, ella transmet llibertat.
És energia i sentiment, sense deixar de banda el crit i el compromís amb la llibertat. La seva forma personal de tocar ha fet que sigui considerada una de les pianistes catalanes més escèniques i transgressores.
Feminista declarada, es defineix a si mateixa com «inquieta, visceral, intensa i transcendent». Clara Peya fuig de tòpics i, sobretot, creu en el poder de l’art per a la denúncia «a la meva música li dic romàntic-contemporània o punki-romàntica».
La música ho és tot per a ella, utilitza el piano per a expressar-se, ser lliure i transmetre idees.
Viure des de la llibertat i el respecte, sent bons comunicadors
Tots som capaços de genera, transmetre, compartir emocions...
Les emocions
Lesemocionses poden reconèixer com una manera particular de relacionar-nos amb el món. Reaccionem als esdeveniments que passen al nostre voltant, aquests fets fan que sentim alguna cosa al respecte i responem segons això.
Moltes vegades aquesta resposta emocional és tan ràpida que deixem que les emocions ens controlin, no tenim temps de aturar-nos a pensar.
Les emocions serveixen de guies per valorar de quina forma actuar i respondre davant de situacions i tasques diferents.
Davant les diferències hem de poder obrir la ment, i aprendre d'elles, doncs totes són enriquidores, però hem de recordar abans, d'obrir bé els ulls, per veure allò que és invisible, i fer-ho visible entre tots!
Respostes davant les situacions
