miércoles, 12 de octubre de 2022

Els Vincles

 


Parlem de vincles

 El vincle és la relació afectiva que es crea entre les persones.

 Si parlem dels nadons, des del punt biològic, és la mare qui té una millor disposició per crear el vincle més fort amb el nadó.

Al llarg de la vida, tradicionalment la mare ha estat la principal encarregada de cobrir les necessitats del seu fill/a, avui dia podem parlar d'una corresponsabilitat per part del pare i la mare quant a l'atenció d'aquestes necessitats.

Que es doni un bon vincle pot determinar el desenvolupament evolutiu del nadó, i alhora garantir una estabilitat emocional.

Aquestes relacions afectives, de cura i estima, ajudaran a l'infant a passar de ser atès a adquirir una conducta més autònoma i segura

 


Crear bons Vincles 

 La cura, l’estima, la companyia, els bons moments plegats i el respecta són pilars fonamentals de les relacions tan amb els infants com entre els adults.

Durant tota la nostra vida anem creixent, evolucionant, dins del tarannà de cadascú de nosaltres aprenem a viure, a ser, a sentir, envoltats de persones que ens deixen una mica d’ells mateixos a l’igual que nosaltres a ells.

_ A que ens ajuden el vincles?

Ens ajuden a créixer saludablement, a ser capaços de desenvolupar el potencial de cadascú, és fonamental mantenir una relació amb les persones del nostre entorn, pares, família, educadors, cuidadors, veïns, companys...

_ Quan inicià aquest vincle?

Ja des de dins de la panxa de la mare, però és des de que naixem, quan s’estableix  un vincle de supervivència amb aquelles persones que ens ofereixen protecció i seguretat, i quan el perdem patim angoixa.

D’aquesta manera, el vincle és el primer model de relacions íntimes i fomenta la sensació de seguretat i autoestima en un mateix.



_ Com es reflexa?

Mitjançant la cura dels uns als altres, les abraçades i les mirades de complicitat són molt poderoses, i més quan sovint, en els infants sobretot, ens centrem més en corregir, criticar, voler ensenyar contínuament...

La creació del vincle s’ha de treballar sempre, tota la nostra vida, però si parlem de relació amb els infants, s’ha de marcar més quan l’infant té de 0 a 18 mesos i dels 15 als 18 anys.

Som etapes de canvis més sobtats, i necessiten sentir-se segurs, per assolir tots aquests canvis, sentint-se segurs d’ells mateixos, i de la confiança que els tenim.

A partir dels 8 mesos els infants solen tenir reaccions d’aferrament cap a les persones amb les que té vincle, davant dels estranys, l’infant reconeix les persones del seu entorn, que li aporten seguretat, i mostra angoixa.

Podent actuar en contra dels moments de separació o d'aparició de noves persones o estranys.

L’inici a l’escola infantil suposar un veritable canvi en la vida dels infants, ja que esdevenen la primera sortida del seu entorn més proper, cap a un altre totalment desconegut per a ells. Pot crear moments de neguit, per això és important que aquesta separació es faci de manera gradual, per al seu nou entorn i les noves persones que l’envolten, per donar temps a crear altres vincles.

 


_ Com hem d’actuar davant els infants?

Envers l’exemple bàsicament i la comunicació.

 L’exemple que els hi donem totes les persones que estem vinculades en el seu dia a dia, tan pares com familiars, professionals de l’educació i de la salut són referents per l'infant. Tenir una bona comunicació entre tots, és essencial.

L’estima i el respecte, crearà un entorn segur de comunicació.

Així saber gestionar de la millor manera, garanteix que els infants a l’arribar a l’edat adulta estiguin segurs de si mateixos, valorats, conscients i responsables, adaptats al seu entorn i en conseqüència feliços i respectuosos amb altres.

 


_ Com s’aconsegueix?

 Per aconseguir-ho hem de actuar a una, hem de respectar a l’infant i a la resta de persones vinculades en el seu creixement, i per extensió a la resta del món.

D’aquesta manera la gestió de les emocions és part fonamental del nostre procés de vida, per això ens hem de conèixer, acceptar i entendre a nosaltres mateixos, a fi de tenir una vida sana i una bona gestió de les relacions amb els altres.

 


Les necessitats emocionals

Els infants tenen la necessitat d'establir un vincle per poder adquirir seguretat emocional, relacions amb iguals i adults, necessiten se acceptats de manera incondicional.

Per els companys i els amics! 

 I nosaltres els adults, també.

Com a persones, només podem arribar a estimar-nos si ens accepten com som, és per això que les figures del vincle han de tenir aquest caràcter incondicional. 

El sentiment de seguretat dins d'un grup porta al sentiment de pertinença.



_ És tan important sentir-nos segurs?

Sí, si ens sentim segurs...  per exemple si ens cal ajuda, podrem demanar-la amb tota la serenor necessària per afrontar qualsevol situació de la nostra vida. Sense sentir-nos dèbils o menyspreats. Al mateix temps també serem capaços d’ajudar a altres, sense jutjà, sense qüestionar.

El que ens permetrà i facilitarà qualsevol relació, sempre des de l’estima i els respecte.

Deixant de banda, les crítiques a uns i a altres i a nosaltres mateixos, gaudint de tot el que ens aporten les diferències, la diversitat, la vida.

Les diferències ens enriqueixen, doncs les hem de mirar  com a riqueses i no com a obstacles.

Hem d’entendre que cadascú de nosaltres, és una peça única i irrepetible de l’engranatge de la vida. 

Formem part del teixit humà!

Els Vincles amb els animals de companya

Un animal és un ésser viu, i tenir a casa, implica integració a la llar. El respecte i l'amor cap a ell, serà per sempre.

 Sempre són afectuosos i protegeixen incondicionalment als membres de la família, sobretot dels més febles. La seva presència ajuda que els infants tinguin sensació de seguretat.

La unió emocional amb ells,  fa que els infants tinguin la capacitat d'establir noves i bones relacions, perquè aprenen a crear vincles afectius.

Alguns estudis demostren que en infants amb hiperactivitat o agressivitat, tenir un animal de companyia, pot ajudar a que es relaxin. Parlem d’un amor i companyia incondicional que fa que els infants se sentin importants.

Fa que millori l'autoestima dels més petits.

Un llibre per adults, que ens aportarà una mica de llum...

“ Vincles “ d’Àngels Torras i Míriam Tirado

Ens ofereix reflexions i consells a l’entorn de la gestació, el part, la lactància i l’inici de la criança, en un llenguatge senzill vol ajudar als futurs pares i mares a iniciar aquesta primera etapa de la vida amb tot l’entusiasme que es mereix.

Escrit des de l’amor i l’experiència i ple d’orientacions molt útils.

“ Què necessito quan m'enfado? “(Emocions, valors, hàbits) de Tania Garcia

 El primer àlbum il·lustrat de Tania García, autora d' Educar sense perdre els nervis.

_ Quan el Dami s'enfada crida, plora, es llança a terra, dona cops de peu, s'estira els cabells..., però hem d’entendre que: NO es comporta malament, només està expressant les seves EMOCIONS.

Sovint no sabem què fer davant les rebequeries i les empipades dels nostres fills, ni com acompanyar-los emocionalment en aquests moments que trenquen l'harmonia familiar. 

Per això, Tania García, creadora de Educació Real®, ha escrit aquest preciós conte amb un doble objectiu:

1) Ajudar pares i mares a entendre les rebequeries dels fills i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre's a ells mateixos.

2) Ajudar nens i nenes a reconèixer les empipades i la ràbia i a integrar-ho com una part més en la seva evolució com a persones.

Un llibre ideal per llegir en família, perquè pares i nens aprenguin a gestionar junts emocions com la ràbia.

De Míriam Tirado, tenim un llibre molt especial, del que ja hem parlat a tindremunfill, però és essencial per acompanyar a adults i infants a l’entranyable món dels vincles...


“ Fil Invisible “  de Míriam Tirado (autora) i Marta Moreno (il·lustracions) ( a partir dels 7 anys)

Ens expliquen una història sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem, i sobre com, sovint, les coses més importants són aquelles que no es veuen i es toquen, però hi són. Units per un fill invisible ”

La Nura ha descobert el secret que amaga el melic.

Ara ja sap que en surt un fil invisible que la uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els avis, els tiets, els cosins, els amics…

S’ha acabat tenir por quan no estiguin amb ella perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i que els connecta sempre!

 Recordem sempre, que: Tots formem part del teixit humà!


Siguem feliços!

jueves, 6 de octubre de 2022

La Felicitat dels Infants

 

Infants Feliços

Els infants per si mateixos gaudeixen d'una pau interior que els hi fa feliços, cal entendre bé el món que l'envolta per seguir gaudint d'aquesta felicitat innata.

Això evidentment depèn del seu entorn, i els adults referents.

Contribuïm a la felicitat dels nostres infants

Hem de permetre que decideixin sobre coses que els afecten directament

_ Els matins per exemple, són moments per despertar amb l'alegria del nou dia, però també són moments d'hàbits i anar per feina. Tenir pautat aquella manera de fer, rentar-se, la roba que ens posarem, l'esmorzar... ho farà més fàcil.

Així sempre quedaran moments per compartir ben animats!

El camí cap a l'escola també ha de ser agradable, amb els més petits amb cançons, a tots els hi agrada parlar del nou dia, les activitats que es faran, companys i professors...

_ Quan els anem a buscar a l'escola tot és alegria, un bon berenar, doncs solen tenir gana i mirar d'anar tranquils. D'estima...



Però també cal fer tasques com podria ser fer la compra...

 A l’hora d’anar a comprar menjar, hem de permetre que puguin triar el què farem per sopar, dirigint una mica el que nosaltres  pensem, si pensem en fer llegums, els podem preguntar quina fem: si llenties, mongetes o cigrons; o si pensem fer verdures, mongeta tendra, bledes… 

Nosaltres orientem i podem deixar que ells decideixin. 

Primer sobre les petites coses del seu dia a dia, més endavant seguiran d'altres ja no tan petites, fins que mica a mica sàpiguen resoldre per ells mateixos, amb seguretat.

Formar part de les decisions familiars els hi ajuda a créixer en el respecte.

El respecte es practicar amb l'exemple

Escoltar als infants sempre, els ensenyarà a escoltar als altres, formar part  dels temes que afecten a la família, els hi fa sentir-se segurs. 

Hem de donar-les tasques domèstiques a cada infant en funció de la seva edat, els hi demostrarà que comptem amb ells. Que els hi tenim confiança, i d'aquesta manera ells també confiaran en nosaltres.

  Temps per compartir

El temps que compartim amb els nostres infants és essencial, un temps en exclusiva, fer coses amb cadascú d'ells, tenir un moment per cadascú, per compartir, sortir a fer un passeig, jugar, conversar, crearà una relació forta que els hi aportarà seguretat i confiança.

Ens ajudarà a saber com son, i ells compartiran amb nosaltres aquelles possibles coses que els pugin preocupar,, molt importants per conèixer-los. 

 És veritat que les preocupacions dels infants, des de la nostra mirada com adults, poden ser insignificants; hem de tenir sempre present, que per a ells no ho són pas, cal escoltar-los i parlar-ne, els hi farà sentir valorats i estimats.

Al mateix temps que cal comentar amb ells el nostre dia a dia,  fomenta que ells també ens expliquin el seu. 

Bona nit

Acompanyar-los, crea un moment d'estima, de benestar, abraçades i no oblidem ...

El conte d'anar a dormir

 L'hora del conte forma part del compartir i la comunicació i ens dona benestar, tan a ells com infants, com a nosaltres com adults, moments de calma, que ens acompanyen a crear vincles que perduraran sempre. 

Explicar contes als infants és obrir una porta a la felicitat.

" Què ens fa Feliços? "

de Marie-Agnès Gaudrat amb Il·lustracions de Carme Solé Vendrell














Aquest llibre ens ajudarà a grans i a petits a descobrir els principals valors que hem de cuidar i que realment ens poden fer feliços.

És un conte molt bonic i poètic amb un missatge clar:
Que l’origen de la felicitat és compartir la vida amb els altres i construir relacions positives basades en la generositat.
El text és fàcil de llegir i les il·lustracions són molt boniques!
 Les seves pàgines desplegables ens conviden a interactuar amb els infants proposant diferents preguntes. 






"Contes per educar infants feliços" de Begoña Ibarrola, Jesús Bravo com il·lustrador i Gustau Raluy com a traductor.

La felicitat és un estat d'harmonia i plenitud interior.  

" Els Set Hàbits Dels Nens Feliços " de  - S. Covey Covey Sean-curtis Stacy

Els 7 hàbits es basen en principis fonamentals que han enriquit la vida humana al llarg de generacions: responsabilitat, estima, visió de futur, respecte, treball en equip... 

Mitjançant els seus personatges i les seves divertides històries, els infants aprenen valors i principis, des de la manera d'exercir el control de la pròpia vida, fins a la importància de l'equilibri personal. 

 Els estimulants relats, plens de significat, aporta suggeriments per als adults sobre com inculcar algunes claus fonamentals per a ajudar als infants a arribar a la felicitat

Un llibre que no és solament per a infants.

" Aprenem a ser feliços " de Lucia Serrano

Col·lecció que presenta els objectius de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per a un desenvolupament sostenible. 

L'educació és un dret fonamental, molt important.

 Però, en el món hi ha moltes nenes i molts nens que no poden anar a escola i que han de treballar. També hi han persones que han de fer feines que ningú no voldria fer. 

Què podem fer per tal que tothom tingui una bona educació i aconsegueixi una feina justa?Descobrirem la importància d'aprendre i desenvolupar-nos feliçment.



Ajudar a preservar la felicitat, ens farà sentir bé, formarà part del nostre benestar, alhora que recordarem al nostre infant interior.

Siguem feliços


martes, 27 de septiembre de 2022

Els amics imaginaris

 

Els amics imaginaris

“La imaginació és un dels grans tresors de la infància, promoure-la és essencial per el desenvolupament global dels infants” 

Els infants a partir dels dos anys poden tenir amics imaginaris, als quals atorguen la condició de reals, i es comporten com si ho fossin. 

Poden ser animals, monstres, persones o altres éssers que sorgeixin del seu pensament, ja que en aquesta etapa la realitat i la fantasia solen estar molt relacionades.

"Res és més lliure que la imaginació humana." David Hume

És molt comú que els nens tinguin amics imaginaris,  generalment les nenes creen amigues dones i els nens homes. Però no té perquè ser així.

Els infants poden descriure fàcilment com són els seus amics imaginaris, quina edat tenen, quines són les seves característiques i com es comporten, fins i tot ens poden explicar experiències o històries que han viscut amb ells.

No ens ha de semblar desconcertant el fet que els infants tinguin amics imaginaris, ja que encara que s’ imaginin vivències amb ellstenen una comprensió molt clara que no existeixen, que són una fantasia. 

Molts infants menors de 7 anys, tenen o han tingut amics imaginaris en algun moment de les seves vides.

 Aquests amics imaginaris els ajuden amb els seus temors. Doncs l’infant pot projectar en ell  gran part de les seves preocupacions i així, sentint-se acompanyat en situacions difícils.


Altra funció important dels amics imaginaris és la de la socialització.

 L’infant practica les seves maneres de relacionar-se, d'aprendre a parlar clarament, expressar les seves idees, inventar jocs i superar conflictes mitjançant la convivència amb el seu company imaginari. Alhora que exercita la imaginació i la creativitat, ajudant a regular el comportament. Aproximadament, segons diferents estudis, un 60% dels infants experimenten aquesta relació, les edats més propenses oscil·len d’entre els 4 als 7 anys, que no vol dir que per maneguin durant aquest període, de fet poden desaparèixer al poc temps, ressorgir més endavant, romandre un període llarg o no tornar a aparèixer.

Beneficis de tenir un amic imaginari

Els seus beneficis són molt diversos:

  • Canalitzar les pors i fòbies provocades per situacions noves: deixar el bolquer, anar a l’escola, canvis de domicili, la pèrdua d’un ser estimat...
  • Adquirir seguretat i confiança en si mateixos.
  • Guanyar en autoestima en sentir-se més capaços i forts.
  • Controlar les emocions negatives i positives.
  • Afavoreix la comunicació i la creativitat, sent més socials i creatius en arribar a l’adolescència i l’edat adulta.
Ens hem de preocupar?

Com a pares i cuidadors, no ens hem de preocupar perquè els infants tinguin amics imaginaris, sinó que hem de mirar d’actuar amb naturalitat.

Mai hem de renyar a l’infant per això, el que si podem fer és observar discretament les converses que té amb el seu amic imaginari.

Si veiem que no són gaire normals o que el prefereix en lloc d’infants reals, hem d’explicar-li que l’amic és només per quan estigui sol. En cas contrari podrien aparèixer problemes de relacions socials en un futur.

Només ens hem d’amoïnar si la relació amb l’amic imaginari impedeix complir amb les seves tasques quotidianes, si ja no desitja tenir amics reals o si s’ha tornat excessivament reservat o agressiu.

En aquests casos s’haurà de buscar ajuda i suport d’un especialista.

A part d’això, tenir un amic imaginari no ha de ser motiu d’alarma:

A mida que vagi creixent i el seu pensament es desenvolupi, de la mateixa manera que va aparèixer se n’anirà.

Com relacionar-nos

És important no qüestionar mai sobre l'existència dels seus companys imaginaris, ja que en el fons ells saben que no són reals

Tampoc hem desacreditar o negar-los, això restringiria les seves fantasies i els nens poden sentir frustrats.

Ens podem trobar, que l’infant davant una malifeta, a fi de no assumir responsabilitat o culpa, acrediti que ha estat el seu amic, aquí hem d’intentar que es disculpin tots dos, ell i els eu amic imaginari.

Envers l’observació podem descobrir si l’infant està revelant coses que no sap o pot verbalitzar a través de la interacció amb el seu amic imaginari. 

Respectarem l’espai de relació que tingui amb el seu amic imaginari, no interferirem a no ser que ens ho demani. Doncs és la seva fantasia.

Hem d'acceptar als infants, respectar les seves fantasies i deixar que ells mantinguin el control d'aquestes .

Si tinguéssim dubtes o temors, sempre és beneficiós comentar-ho amb el pediatra de l’Infant, si més no, per la nostre tranquil·litat.

 


Envers els llibres sempre podem arribar a entendre més.

Contes que poden ajudar...

“ Els Malets “ de LAURA HUERGA

Trobarem un món imaginari on els nens i els Malets, els adorables personatges d’aquest llibre, s’encreuaran i descobriran tot allò que els envolta amb el seu dia a dia.

Un món on realitat i imaginació es barregen, on els animals viuen com ho fan ells.

Estimula la imaginació, fem visibles les emocions i ensenyant les primeres paraules i rutines dels infants, creant un món més comprensible i enriquidor. 

 


“ Fred, l’amic imaginari “ de Eoin Colfer i Oliver Jeffers com il·lustrador

A partir de 6 anys

Fred és un amic imaginari voluntariós i constant, que s’esforça per ser un bon amic amb tots els nens que el necessiten. El pitjor moment, però, és quan els nens troben un amic “real”, i s’obliden d’ell… Fins al dia que Sam, l’amic perfecte, entra a la seva vida… 

 


“ Skeleton Keys “ “ L’amic Imaginari “  de Guy Bass\Pete Williamson com illustrator.

És una divertida història envers els amics imaginaris

Tens un amic imaginari? Descobreix un guardià extraordinari capaç d’obrir amb els seus dits les portes del cor.

Skeleton Keys és la combinació perfecta de fantasia i aventures del dia a dia, ideal per a joves intrèpids, que creguin en la màgia i en mons imaginaris.

El protagonista és un esquelet. Té les claus a mons extraordinaris.

Mitjançant l’humor intel·ligent, l’autor britànic, Guy Bass, ens presenta aquest personatge que té tot el necessari per convertir-se en l’heroi de tota una generació.

_ Ei, ei, ei. Em dic Skeleton Keys i els meus dits fantabulosos obren les portes dels mons més recòndits. Deixa’m que t’expliqui el curiós cas d’en Ben Bunsen i el seu amic… ehem, inimaginari. Sí, inimaginari.

Aviat descobriràs a què em refereixo. Prepara’t per conèixer monstres temibles i pirates centenaris: la història més increïble que hauràs sentit mai.

Una història on coneixerem en Ben Bunsen, un nen què, malgrat que li costa fer amics, té una gran imaginació. En Ben no s’ho pot creure quan en Gorblimey, el seu amic imaginari, es torna inimaginari. És a dir, real! Aviat, en Ben coneixerà Skeleton Keys, el guardià dels mons imaginaris, el qual està convençut què en Gorblimey és una amenaça i l’han de fer caure en l’oblit.

Però el que el Skeleton Keys no sap és que aquest no és l’amic inimaginari més perillós que hi ha al poble…

 


 “ Memòries d'un amic imaginari  

De Matthew Dicks (Autor), Mar Albacar i Morgó (Traductor)

 

En Max no és un nen com els altres. Ell viu en el seu interior i com menys el molestin, millor. No li agraden els canvis, ni les sorpreses, ni els sorolls, ni que el toquin ni que el facin parlar per parlar.

Si algú li preguntés quan és més feliç, segur que diria que jugant amb els legos i planificant batalles entre exèrcits enemics.

En Max no té amics perquè ningú no l'entén i tothom vol que sigui d'una altra manera, fins i tot els seus professors i els seus pares. Només em té a mi, que soc el seu amic des de fa cinc anys.

Ara sé que en Max corre perill i només jo el puc ajudar.

El problema és que en Max és l'únic que em pot sentir i l'únic que em pot veure. Pateixo per ell, però també per mi. Els pares d'en Max diuen que soc un «amic imaginari». Espero que a aquestes altures tinguis ben clar que això no és veritat, jo no soc imaginari.

 

“ Kevin “ L'amic imaginari en què pots creure de debò de Rob Biddulph

En Kevin és un amic imaginari amb un cor de debò, i ha vingut per ensenyar a tothom que, si creus en els teus amics, ells també poden dur part de la seva màgia al teu món?.


Pintures de gran i mig format, amb títols que fan referència a cançons de Joan Colomo, obren un univers nou, per tornar a creure que tot pot ser...

“ Amic imaginari “ On t’has ficat De Sandra Partera

 Sandra Partera ens mostra el seu treball titulat AMIC IMAGINARI [On t'has Ficat!]. Fa tornar a l'Amic imaginari d'una infància passada.

Aquest apareix en nosaltres per jugar, fer-nos somiar, inventar, ajudar-nos a entendre millor el món que ens envolta i creure que tot és possible en la imaginació i des de la il·lusió. Si l'Amic imaginari existeix, és perquè les criatures creuen fermament en ell.

En el seu món, gaudeixen de la llibertat per inventar i crear el que vulguin al seu voltant

 www.sandrapartera.com/work/amic-imaginari/

Pintures que són el reflexa d’aquells primers dibuixos dels infants...



I segur, que com adults ens preguntem...

 Quant de temps viurà un amic imaginari? 

Tant com l’infant segueixi creien en ell. 



Fins aviat i sigueu feliços