APRENENTATGE
Existeix un conjunt de característiques comunes:
- L’aprenentatge és més lent.
- És necessari ensenyar-los moltes coses que d’altres nens, sense Síndrome de Down, les aprenen sols.
- S’ha d’anar pas a pas en el procés d’aprenentatge tenint en compte les característiques pròpies de les persones amb Síndrome de Down.
- I no és aconsellable adoptar una actitud pasiva.
- L’educador ha de compensar, estimular, activar o buscar alternatives que millorin les dificultats intrínseques.
Davant els importants avanços aconseguits en el desenvolupament i l’educació de les persones amb Síndrome de Down durant els últims 25 anys, és imprescindible destacar i insistir en els aspectes positius i en les capacitats reals que aquests infants podran desenvolupar al llarg de la seva vida, i no tant en els problemes que, potser, podrien aparèixer.
La cura i els tractaments que es portin a terme hauran d’atendre les necessitats de l’infant i de la seva família, considerades en la seva globalitat.
Els infants, els joves i els adults amb Síndrome de Down poden tenir alguns problemes similars entre ells, cadascun és un individu amb personalitat i característiques diferents i úniques.
Per a aconseguir el desenvolupament òptim d’una persona amb Síndrome de Down, seria adient actuar de manera individual i contínua en les dues línies d’intervenció següents:
- El manteniment d’una bona salut
- La formació personal i el desenvolupament de les seves habilitats cognitives i adaptatives
No existeix, actualment, cap tractament mèdic que “curi” la síndrome de Down, o que elimini el cromosoma 21 extra, o que anul·li les accions de les còpies de gens que existeixen en excés.
Malgrat això, sí que es disposa de molt bones estratègies terapèutiques mitjançant les quals s’aconsegueix incorporar cada persona amb Síndrome de Down a la societat, on serà capaç de desenvolupar les seves múltiples habilitats i capacitats pròpies.
El sentir-se iguals, es un dels objectius de les seves famílies
La societat en general, encara deixa molt que desitja a l’hora de transmetre igualtat.
Com a referència actual, tenim a en Bruno.
En Bruno, de gairebé tres anys, va ser discriminat.
_ Els pares van voler contractar una pòlissa sanitària per al nen, però va ser denegada automàticament per l’asseguradora Axa. “ Sense preguntes, sense demanar informes mèdics " " Un simple correu, sense cap altra explicació que la seva síndrome de Down”, expliquen els pares. _ Els pares d’en Bruno, van presentar una demanda contra la companyia l’estiu passat. Expliquen el seu propòsit de la demanda afirman que “volíem que reconeguessin que l’havien discriminat per tenir un cromosoma amb una còpia de més, encara que es tractés d’un nen com els altres i totalment sa”. El jutge va sentenciar a favor de la família: “Bruno va ser discriminat per la seva discapacitat, síndrome de Down, en ser denegada la contractació d’una pòlissa d’assistència sanitària”. La companyia Axa va acceptar les declaracions de la família, tot i que al principi van explicar que el problema venia del fet que la mare no fos l’asegurada, sino el pare. El director de comunicació i relacions institucionals del grup Axa, Josep Alfonso, va respondre a la declaració del jutge: “Creiem que tot ha estat una concatenació d’errors i que això ha portat al fet que la família es sentir discriminada. Ho hem corregit i coneixem els nostres errors”. El cas d’en Bruno ha provocat que Axa hagi decidit realitzar un canvi en el procés de contractació d’una pòlissa. Els fills es podran inscriure automàticament tant si l’assegurat és la mare com el pare. La companyia també ha recordat que no té pòlisses especials per discapacitat, que cap client té un tracte diferent que un altre. |
Una discriminació perceptible
La família d’en Bruno es va sentir indignada al veure “l’emotiva campanya publicitària” de la companyia asseguradora, això va ser el que va empènyer als pares a tirar endavant amb la denuncia.
Aquesta lluita ha estat “de vegades dura i desagradable” pels pares de l’infant, tot i així, en Bruno ha pogut començar l’escola al marge d’aquesta polèmica. La mare explica l’experiència subratllant que “era massa que la discriminació a la qual està exposat comencés el mateix dia del seu naixement”. La Cynthia continua assegurant que “és un nen i que la seva síndrome de Down no és una diferència tan important”.
Els pares ho demostren als mitjans de comunicació fent-li pessigolles a en Bruno.
 
Cal destacar les afirmacions que presenten els pares
d’en Bruno, ja que en la societat que vivint, hi ha una discriminació clara
als infants que tenen síndrome de Down. Un exemple és el diagnòstic prenatal que es
realitza durant l’embaràs i que s’utilitza per descobrir un “defecte
congènit”, és a dir, qualsevol tipus d’anomalia del desenvolupament del
fetus. En el cas que aquesta prova doni positiu, els pares tenen la
possibilitat d’avortar. Per tant, cal observar com l’actual Llei de l’Avortament planteja
una discriminació cap a les persones amb síndrome de Down o amb altres
malalties, ja que parteixen de la possibilitat de no viure.
 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario