La Natura i Nosaltres

 

Estem de vacances

Descobrir la natura és el més emocionant en aquests dies de festa i descans, que la primavera ens porta olors i colors alegres, un plaer,

Les nostres sortides han d’aprofitar aquests temps per gaudir de la natura, tan a places com a parcs les flors destaquen en aquests moments amb llum i color.

Sense oblidar els que tinguem a l’abast les excursions per la muntanya, aprofitar per oxigenar els nostres pulmons, i establir relació amb el medi natural que ens envolta. 

Si només és una estona, tot i aixì segur que serà molt beneficiosa.

Des de casa també podem gaudir d’aquests moments de primavera per omplir de flors la nostra llar, finestres, balcons, patis i terrasses, inicien el procés natural amb els raigs de sol sumats amb una bona hidratació, l’aigua .

L’altre dia van parlar de les llavors, per plantar flors també ho podem fer amb les llavors, plantes germinades o bulbs.

Les plantes que creixen de llavors són anuals, biennals o perennes...

Plantes anuals, són aquelles que normalment germinen, floreixen i moren en un any, es solen posar a jardins per acolorir, doncs tendeixen a produir més flors. De creixement ràpid, durant l’any han de produir flors, fruits i llavors. Ho solen fer a la primavera, produint el seu fruit a finals d’estiu o tardor.

Podem fer diferents grups:

Les Flors de temporada

Són anuals tot i que algunes d’elles, al seu lloc d’origen o cultivades a indrets on presenten unes bones condicions semblants als seus orígens, així arriben a ser perennes, també les que es cultiven, com el gira-sol.

Les plantes conreades per l’alimentació

Com els cereals, blat, ordi., arròs, civada...que germinen i fructifiquen en un mateix any. Sense oblidar moltes de les llegums, verdures i hortalisses que s’obtenen de plantes anuals, com poden ser les mongetes,  les llenties, pèsols...

“Males herbes”

Les plantes autòctones, que creixen lliurement al camp.

Com les diferenciem?

Una referencia podria ser el seu nom, si conté el sufixa –sol 0 -annua, que significa anual en llatí, ja ens orienta.

També podem trobar la mateixa planta anual i perenne com podia ser la margarida, si el seu nom és Bellis annua, ens indica que és anual, la margarida perenne s’anomena Bellis perennes.

La millor manera és consulta als llibres de botànica, així sortirem de dubtes.

Així les plantes perennes creixen i floreixen any rere any.

Les biennals cal plantar-les en una safata i en general no floreixen fins al segon any. Així el primer any creixen vegetativament i el segon floreixen.

La capacitat de resistència d’aquestes plantes es basa a la producció gran de llavors. Podríem anomenar la Artemisa, la campanula, el cardo entre altres...

 

 Els bulbs

Mitjançant els bulbs, podrem d’una manera fàcil plantar plantes que creixen ràpid. Els seus olors i colors ens captivaran, doncs són molt vistoses.

Amb els infants

Per iniciar amb els nostres infants cap al món natural a la llar, a la jardineria, al coneixement del medi natural que ens envolta i que tenim accés.  

A traves dels bulbs podem veure tot el procés de creixement d’una planta, com va formant-se i li creixen les fulles, com més tard surten les flors, llavors...

El bulb és la reserva d’aliment de la planta, la seva substància torna al bulb per així poder créixer la temporada següent, si es ben conservat.

El bulb és un ‘arrel, que pot semblar-se a una cebeta de diferents mides, no en té gaire dificultat per ser plantat.

Les plantes s’estimen llum, però hi ha algunes que volen més l’ombra, cal tenir-ho en conte per saber que volem plantar, que ens viurà millor depenen de les condicions que tinguem a la nostra llar, moltes creixen molt bé en testos, cistelles de minva al terra o penjats i millor a les jardineres.

Algunes Flors amb bulbs

També es planten a la tardor a fi de que a finals de l’hivern ja estiguin ben florides. Però si les plantem ara les tindrem de ben segur a finals de la primavera, i a l’estiu ens acompanyaran ben formoses.

El Tulipa, farà una alçaria d’uns 60 centímetres per uns 60 d’amplada. Necessiten  llum però també s’estimen l’ombra, poden créixer bé en testos.

En Narcís, de 40 a 55 centímetres d’alçària per uns 20 d’amplada, ideal per a testos, també li està bé la llum solar i sol amb l’ombra.

La caputxina floreix a principis i finals d’estiu i amb el terra poc fèrtil, creix d’uns 20 a 30 d’alçària i  d’amplada 30 centímetres, menuda i d’olor agradable

 Els bulbs els podem comprar evidentment, però també podem recollir-los cada any.

La seva recol·lecció s'ha de realitzar quan les fulles comencin a tornar-se grogues.

Cal desenterrar-los amb molta cura per no fer-los malbé.  Neteja tota la resta de terra que envolta al bulb, tot i que hi ha alguns que es guarden amb la terra com serien les begònies, dàlies i cannas, aquests millor no treure-la.

Els bulbs cal posar-los assecar a l’ombra ben nets. Un cop ja secs, es guarden protegits de la llum i humitat. En un lloc cobert, garatge o celler.

Si ja tenim els bulbs o els hem comprat, cal iniciar el procés...

Si volem que creixen ràpid millor posar-los a la nevera uns dies abans de plantar-los. Si ho fem a la primavera floriran a finals o bé a l’estiu.

Cal fer un forat al test, jardinera, jardí, com a mínim de la mateixa fondària que el bulb que anem a plantar, si és a una jardinera deixarem un espai entre els bulbs, perquè creixin bé, i quedin ben macos.

Si tenim jardí, a de tenir un bon drenatge,  el sòl és bàsic amb un bon compost, també és molt beneficiós el fòsfor per afavorir el desenvolupament de l’arrel.  

Els podem col·locar on  vulguem, fem per grups o bé llençar-los a l’aire per fer-ho allà on caiguin, als infants els hi agrada molt fer-ho així és com més divertit, desprès els heu de posar bé, amb la punta de dalt on surt el brot, mirant cap a munt, i que la part de baix quedi ben en contacta amb la terra, cobriu i a esperar tot el procés.

Plantes com les tulipes, els lliris, narcisos...

El Reg

Es comencen a regar quan surten els primers capolls si la terra està seca.

Amb aproximadament un quart de litre d’aigua per setmana, cal valorar si plou, i si la terra està molt humida.

En regar mullarem només la terra, millor que l’aigua no arribi a la flor.

Si reguem molt, els bulbs han poca profunditat es poden podrir. Cal tenir-ho present!

Gaudirem de l’experiència sempre enriquidora per petits i grans, cal deixar als infants que tinguin curar d’elles i les observin cada dia.

Mentre esperem tot el bonic procés de la natura, podem realitzar altres activitats com un jardí dins d’una ampolla, si heu sentit bé, dins d’una ampolla a l’interior de la nostra casa.

Jardí en una ampolla

Que necessitem?

Una ampolla gran de vidre amb el coll ample, o podria ser un pot o inclòs una peixera ens estaria molt bé.

Ens caldrà un tros de compost per a testos, d’uns 8 centímetres, carbó vegetal, còdols, tots sabem que són oi? Aquelles petites pedres rodones ja desgastades per el pas del temps, tot ho venen a les floristeries, però els còdols els podem trobar a les vores del riu, a la platja...

Amb la ampolla ben neta i eixuta posem una capa de còdols i després un ‘altra el carbó vegetal per sobre, Col·loquem el compost i agafem unes miques de plantes petites que ja tinguin arrels, falgueres, molsa, heures, cintes, totes elles són fàcils de trobar i donen molt bon resultat.

Per posar-ho tot ens caldrà una espàtula o cullera prima, o alguna mena d’utensili fet per nosaltres amb una mica d’ ingeni...

Ficarem els esquetxos amb molta cura. Per regar farem servir aigua bullida ja freda i ja només ens caldrà buscar un indret on tingui llum. Deixem passa uns dies i tancarem la ampolla amb el tap, o bé un tros de paper de cel·lofana.

Ja tenim el nostra jardí interior fet, només ens caldrà regar cada 3 o 4 mesos.

Recordem sempre que podem fer sortides familiars al nostra medi natural, ens nodreix i té cura de nosaltres com nosaltres hem de tenir cura d'ell.

Un petit gest fa una llavor, cuideu-vos molt sempre!

 

Fem un Hort

 

Va començar un dia...

Sí, va començar el dia aquell que d’un sabó ecològic de crema de karité li van afegir aquelles menudes llegums que ajudarien a exfoliar la pell. Si aquelles de la família de les mongetes, anomenades Azuki.

Que va passar? us preguntareu, doncs després d’anar utilitzant el sabó per rentar-nos a la pica del lavabo, de tant en tant veien com queia alguna mongeta, si no es colava per l’aigüera de la pica, l’agafaven  i la llençaven a la brossa, orgànic asclar.

 Així un dia com qualsevol altre al rentar-nos van veure que l’aigüera no s’empassava l’aigua que anava ruixant de la aixeta, amb una mica d'empenta amb el palmell de la nostra mà, s’anava filtrant l’aigua.

 Així va arribar el dia que ja no baixava  i van haver de treure el desaigua per veure quina era la raó, quina va ser la nostra sorpresa que un’azuki juganera s’havia instal·lat a l’aigüera, d’ella amb un color verd clar una tija amb un parell  de fulles clares i fem formades creixien ben felices. 

Així va iniciar el nostre projecte, doncs si a l’aigüera del bany una llavor azuki, podia decidir de créixer, nosaltres podiem decidir crear el nostre petit però estimat hort.

Tenir un hort a casa és molt important.

És la manera de dedicar temps a la nostra pròpia salut i alimentació, un hort urbà pot ser la solució que ens permet recuperar el control.

 Amb un hort a casa podem tenir sempre a mà productes de proximitat i de temporada.

 

Amb una balconada ben assolellada és més que suficient. O unes finestres amb un espai per posar alguns testos podrem iniciar-nos.

Un recipient per plantar en diversos testos i jardineres o fins i tot jardins verticals que grimpen la paret.

Cal escollir el que s’adapti millor a l’espai del que disposem i a la inversió (de temps i de diners) que estiguem disposats a realitzar.

La nostra aventura ecològica, busquem una bona taula de cultiu en la qual càpiguen diferents varietats de productes

 La terra

Les arrels han d’arrelar-se a algun lloc, no?

 Com altra bona eina per fer l’hort són les nostres mans, amb elles haurem de dissoldre els blocs que se fan a la terra al treure-la dels sacs. Les plantes necessiten una terra ben esponjosa, sinó les arrels creixeran malament i quan reguem l'aigua no filtrarà per tot arreu.

El planter o les llavors.

 Si comprem el planter, al mercat dels dissabtes serà l'opció ràpida, ja que la planta ja està crescuda. Només caldrà que la trasplantis i cuidar-la perquè doni els seus fruits.

 

Primer cal saber com creix una llavor

Si volem saber com creixen les plantes, el millor és plantar unes mongetes, d’aquelles que feu servir a casa per fer el dinar.

Agafem un pot de vidre. Paper assecant, li tallem un tros, la mida dependrà del pot, doncs l’haurem d’enrotllar i ficar-ho dins del pot de vidre.

Agafarem tres o quatre mongetes i les col·loquem entre el paper i el pot, un cop fet l’omplim d’aigua. Primer creixeran les arrels, després observarem unes fulles ben boniques, solen créixer d’entre 2 a 3 cm al dia.

Quan veiem que ja es sostenen, les haurem de trasplantar, cal tenir espai però si teniu una jardinera, o testos, als testos no posem més de dos, a la jardinera segur que podem posar les quatre, cal separar-les les unes de les altres, doncs creixen força. 

Si teniu un jardí o un hort, creixeran molt i més!

Un cop s’agafen a la nova terra i van creixen felices, s’han de sostenir, amb uns pals de fusta o bé com es fa a l’hort amb canyes. Sinó amb el seu pes caurien.

Les seves flors son de color vermell, son molt boniques i mica a mica es  transformen en mongetes, tenen forma de baina que les protegeix. Les llavors estant dintre.

Cal que anem collint les mongetes perquè és puguin créixer d’altres.

D’aquesta manera podrem experimentar aquesta bonica experiència que és veure com d’una petita llavor creix una bonica planta.

Com sembrar llavors

Si tenim espai al jardí, serà molt més productiu, però no hem de patir per això...

Per sembrar llavors  hem de començar guardant les llavors, tan de flors com de verdures o llegums.

Si iniciem el procés dins de casa, un cop tenim les llavors, un cop aconseguides les hem de guardar en un sobre tancat on posarem el nom de cada espècie i col·locarem a les fosques en un lloc sec fins a la primavera, així es mantindran bé.

Arribada ja la primavera, agafarem una safata amb terra compostada i repartirem les llavors per la superfície, deixant espai entre elles.

Les cobrirem amb una capa fina de compost i regarem una mica. Parlem de la terra, el més habitual és començar l’hort a casa amb una mescla de fibra de coco amb substrat d’humus de cuc. Això assegura una suficient quantitat de nutrients per a les primeres collites.

Establir una bona relació, basada en la paciència i en la recompensa a llarg termini, observar-les cada dia i regar manualment. Un cop preparades...

 Les podem deixar així al sol, o també podem tapar-la amb un tros de paper de cel·lofana i col·locar-la a un lloc que tingui calor i llum del sol. Dins de casa.

En quan veiem que els brots van apareixen li traurem la cel·lofana, així mantenint la terra humida, aniran creixen, quan siguin prou grans els desenterren i canviarem a una safata més gran, mirarem que entre brot i brot ens quedin uns cinc centímetres.

Així la deixarem a un espai amb llum solar ja a l’exterior, perquè s’acostumi abans de trasplantar-les a un espai més ampli, hort, jardí, jardinera o testos a finestres o balcons.

La jardineria d’interior el més aconsellable és un herbari, les herbes es fan servir a la cuina, en medicina, en perfumeria i cremes hidratants...

Creixen molt bé a les jardineres, a la finestra i en testos al sol.

Ara en aquest mes de març podem plantar les llavors a l’interior, també les venen ja amb els seus brots.

Plantes aromàtiques

La Menta

És una planta que creix molt de pressa, i pot arribar a ocupat tota la jardinera, serà millor que la plantem sola en un test a part.

Les seves fulles son molt bones, per condimentar aliments, amb els sucs de fruita, jo col·loco unes quantes branquetes dins d’un pot de vidre amb aigua a la cuina, així les tinc a ma i oloren molt bé.

Julivert

És boníssim i es pot cultivar durant tot l’any inclòs dins de casa.

Les fulles de julivert donant gust a carn i peixos.

Farigola

Un ‘altra planta que creix tot l’any, fa molt bona olor i és deliciosa per farcir verdures i carn. Les herbes de farigola van molt bé per desinfectar, tan amb llagues de la boca, com a grans amb pus. Es fa mena infusió, una mica d’aigua a un pot al foc i al bullir fiquem les branques de farigola, deixem bullir uns minuts, de 3 a 5, i deixen refredar, per la boca fem esbandides, i si és per grans mullem una gaseta amb l’aigua de farigola i l’apliquem a la zona infectada.

Cebollins

Són necessaris i útils a la cuina.

Les seves fulles si les tallem les podem posar en amanides, o formatges cremosos, també ens podem fer una truita a mb ells, que bons.

Sempre i quan les tallem hem de mirar de que no hagin florit, les seves flors són d’un color rosa molt bonic, que guarniran qualsevol espai on les tinguem.

També podem guardar a trossets l’herba fresca i congelar-la com glaçons, així els podem fer servir per cuinar quan vulguem.

Com treure Llavors

Aquestes plantes es podem cultivar per recollir més llavors, així les seves fulles passen de grogues a marrons. Si les agafem i lliguem en un manat, les podem posar a assecar penjant-les a un lloc càlid i sec.

Un cop siguin seques, les llavors cauran al tocar-les, si volem podem posar una safata a sota per quan caiguin i així les podrem guardar dins d’un sobre sec per quan les vulguem plantar.

  Altres plantes es cultiven pels troncs i les fulles.

Així s’han de collir abans de que floreixin. Penjar-les en manats cap a vall o deixar-les esteses en una safata perquè s’assequin, a un lloc airejat. Un cop seques fregarem les fulles amb les puntes dels dits, i les podem guardar en pots petits i ben tancats.

Tenir un hort a casa

Promou una manera d’entendre la vida més compromesa i una relació més sana amb el medi ambient que ens envolta, així com amb el consum d’aliments saludables.

 També és una molt bona idea per les famílies.

Els infants descobriran el cicle de vida de cadascuna de les hortalisses i vegetals.

Aprendra la importància de la paciència i de tenir cura del que ens envolta com a medi natural i com a nosaltres mateixos

 

És molt recomanable fer-se un hort, ja que és molt gratificant veure com creix la planta des de 0, i sí el cuides bé i li dediques una estona, l'hort és molt agraït.

 Com ja hem comentat alguna vegada, a moltes escoles ja tenen el seu propi hort, que infants de totes les edats cuiden amb dedicació, així van adquirint coneixements i canviant la seva cultura. Cap a una comunitat ecològica, a nivell social més activa cap a millorar el nostre planeta, cap fer-ho més sostenible, agafant consciencia davant l’emergència climàtica i social.

D’aquesta manera els nostres infants creixen més preparats, més condicionats a preservar el medi natural, contribuir a una vida més sana i justa per a tots. 

 Ens cal fer costat a iniciatives que milloren la qualitat de vida, per la sostenibilitat, per preservar el nostre medi natural, i a nosaltres mateixos.

Cuideu-vos molt!

 

 

 

Ells, Infants amb Síndrome de Down

 

He escrit varies vegades sobre la Síndrome de Down, les podeu trobar al bloc, que és, com afecta, com gestionar-la. Enguany només l’enfocaré  cap al canvi de mirada, on tots som igual de diferents i així ho hem de gestionar, persones lliures amb els mateixos drets, igualtats i davant de tot respecte.

La inclusió ens ensenya a viure

De les persones amb síndrome de Down tenim molt a aprendre. 

Tots tenim un ritme per fer les coses, per aprendre, per viure. 

Hem de respectar el ritme de cadascú, ens ajuda a ser millors persones!

El mateix passa amb les persones amb síndrome de Down, hem de poder  valorar i a agrair moltes de les seves maneres de sentir, doncs tenen un 'alta capacitat alhora de sentir les diferents emocions dels altres. 

Aprenen amb facilitat per imitació i compten amb una especial sensibilitat per captar els estats afectius d’altres persones i més especialment dels seus éssers estimats. 

Quan  manquen d’un adequat autocontrol emocional, sovint està relacionat amb la falta d’un control extern previ. Cal crear pautes de control com a la resta de persones

"I canviar  la idea equivocada que són com nens eterns”, 

Els agrada estar amb gent i relacionar-se, aprenen per imitació d'igual manera que nosaltres, la inclusió educativa dels infants amb síndrome de Down a Espanya va començar fa més de 40 anys.

Des de llavors el procés inclusiu s’ha anat desenvolupant de manera lenta però sòlida. 

No és una tasca fàcil, però és un dret de les persones amb síndrome de Down que la societat ha d’atendre i aceptar.

Han de poder tenir un espai a l’escola com qualsevol altre infant

 És més difícil per als adults que per als nens viure aquesta inclusió amb naturalitat

Els  prejudicis respecte de la discapacitat intel·lectual en general i de la síndrome de Down en particular dels adults sovint no ens deixen avançar.

Idees preconcebudes que la major part de les vegades no sabem d’on han sortit han acabat formant part del nostre sistema de creences. 

Els infants per la seva part, tenen la ment oberta i neta, per ells un company amb síndrome de Down és un més, com qualsevol altre. 

De seguida aprenen que tots els seus amics són diferents i el nen o nena amb síndrome de Down té les seves pròpies peculiaritats, com els altres en tenen unes altres.

Tots som igual de diferents!

 No es pot oblidar que la inclusió és responsabilitat de tots  si no, no és inclusió. 

Ells ho necessiten

Necessiten se considerats com altres infants, necessiten límits per saber fins a on poden arribar i què poden i què no poden fer. Com tots, encara que sigui per poder saltar-se’ls. 

Decidir per ells o deixar que facin el que vulguin és perjudicial.

 “Amb els infants amb síndrome de Down no hem de caura en la sobreprotecció” 

Cal reconèixer que en un grup més controlat amb hàbits ja assolits, amb infants i adult  coneguts poden actuar amb més independència. És més fàcil per a tots!

Amb els canvis o a l’arribar a la secundaria els hi pot ser més difícil, com els hi passa també als altres infants. L'ensenyament no està adaptat cap a la fàcil integració a l'adolescència.

Però necessitem tots una base comuna per afrontar la vida des de la mirada inclusiva, relacions, amistats, treballs...

“Un adult que ha passat la seva escolaritat compartint aula amb un infant amb síndrome de Down serà amb seguretat molt més tolerant, pacient i respectuós amb qualsevol que sigui diferent”

La presència d'infants amb dificultats més diferents que la resta suposa un enriquiment per a tots. Obliguen a buscar nous camins pedagògics per atendre’ls. 

Així els docents necessiten estar alerta per atendre aquest alumne amb dificultats d’aprenentatge, o l'infant que prové d’un altre país i desconeix l’idioma, o aquest noi amb síndrome de Down.  

Ens permet i ensenya a conviure amb la diferència, aprendre valors com el respecte i l’acceptació, que no apareixen en cap llibre de text 

Així és donarà la capacitat de compartir la vida els uns amb als altres des de la igualtat com a persones. Des de les capacitats de cadascú.

Als cicles d’educació Infantil i Primària, la metodologia acadèmica segueix uns criteris adients per l’aprenentatge dels infants amb síndrome de Down

Els problemes augmenten a mesura l’infant s’endinsa a la adolescència com ja hem comentat.  No tenim els recursos orientats a l’acceptació social de tots els essers humans al marge de les seves diferències, veiem sempre les limitacions dels altres com a obstacles. Com a debilitats i no és així!

Aquest concepte és totalment equivoc i discriminatori.

Hem de sensibilitzar-nos sobre els beneficis de la inclusió, més encara hem de poder coeducar i cohesionar les diferencies entre uns i altres a fi de crear un món just i participatiu on cadascú té el seu lloc. I entre tots fem un tot!

Les persones amb síndrome de Down han arribat a ser més forts i la seva esperança de vida s’ha anat ampliant gradualment al llarg dels anys.

Tots i cadascú de nosaltres podem revertir aquesta situació.

Cuideu-vos Molt