Massatge Infantil

 El massatge infantil 

És el llenguatge no verbal que ens permet

• Donar afecte i tendresa
• Crear vincles i ajuda a conèixer a l'infant
• Aporta benestar físic i emocional, tant a l'infant com a l'adult que el fa.

Els massatges provoquen un estat de relaxació

Contactar amb la pell de l'infant mitjançant carícies i abraçades, ens farà sentir més a prop seu, amb ell li servirà per adaptar-se al món de manera segura. Afavoreix un millor desenvolupament psíquic i un descans tranquil. 

El massatge estimula els seus sentits i nodreix a través de la pell.

Per l'infant representa una sensació molt agradable...

Percep sensacions sensorials, envers l'oïda, l'olfacte i la vista, no tan sols és tracta del contacte de la pell, a la majoria dels nadons els hi encanta, causant en ells un efecte calmant i de relaxació. 

 Cal estar tranquils i relaxats en el moment d'iniciar el massatge!

Una música lleugera us pot ajudar... 

Lloc càlid i tranquil, temperatura agradable, millor moment del dia, ho prepararem  tot 

 Necessiteu: Olis o cremes, bolquer i muda, mans ben netes.   

Millor que estigueu còmodes

Si posseu unes tovalloles al terra, asseguts còmodament amb les cames estirades, l'esquena relativament recta i a l'infant entre les vostres cames.  

Pensament net, respiració lenta i regular...  

Li parlem a l'infant del que anem a fer, i anirem elogiant la suavitat de la seva pell, el seu somriure, que maco el seu peuet, ho bé que estem...

Iniciar el massatge dels peus cap amunt...  Tacte firma però suau. 

Els peus son parts del cos menys vulnerables que la resta i ajuden a relaxar-lo.

Sempre amb moviments suaus i lents. Rotacions lleugeres en turmells, quan aneu a canviar de cama li podeu avisar amb carícies suaus cap avall. I canvi a l'altre peuet!

Si l'infant no col·laborés, no realitzem el massatge, no gaudiríem!

Inici: Compressió i Recargolament

• Agafem la cama de l'infant amb les dues mans juntes, pugem per tota la cama amb moviments recargolats en sentit oposat, una mà de l'altre, i amb una mica de compressió suau.
• Fem pressió a la planta del peu amb els polzes, del taló al dits.
• Compressió suau a cada dit del peu, un a un. 
• Desplacem la pell cap a enrere.
• Girem els polzes cap a la planta del peu. Després cap al turnell.
• Des de el turmell als malucs, farem moviments com si pessiguéssiem suaument.
• Amb les dues mans, del genoll al turmell fem moviments giratoris de la cama.

 Seguirem amb els braços, utilitzant el mateix mètode, abans feu uns estiraments lleugers, doncs són més delicats. 

Fem massatge de baix a dalt, quan estem acaban fem pressió lleugera i uns toquets suaus cap avall, ajudarà a estimular la circulació i l'indicareu que heu acabat.

A l'acabar cames i braços, treballarem les natges amb les dues mans, pujarem cap a la panxa... 

Moviment de "palateo" (com si volguéssim treure sorra amb una pala) a la panxa, primer una mà a un costat, després l'altra a l'altra costat, repetim...

Amb els dits polzes amb la ma planella damunt el melic, pressionem lleugerament cap als costats de la panxa.

Hi ha moviments diferents com...caminar damunt la panxa amb les puntes dels dits!

Si pateix còlics, realitzarem el massatge pressionant la panxa amb moviments circulars, al sentit de les agulles del rellotge, així podreu alleujar les seves molèsties. 

D'esquena també és recomanable. 

Aquest exercicis ajuden a tonificar el sistema intestinal, ajuden a eliminar gasos i milloren el restrenyiment.

El Pit...

Per tonificar els pulmons i el cor, amb les dues mans obertes damunt del pit pressionar cap als costats, seguint la caixa del tòrax, com si s'aplanéssi les fulles d'un llibre. Sense aixecar les mans fem la forma d'un cor fins tornar al centre del pit.

Aixelles

Passem la mà varies vegades i apliquem massatge als nòduls limfàtics, si l'infant no aixeques els braços, no cal que li feu, es senyal de protecció.

La cara, acumula tensió, degut a la lactància, la dentició i la interacció amb el món que li envolta.  Amb la part planella dels dits, iniciar un moviment de separació, de la part central del front cap als costats, com si aplanéssieu els fulls d'un llibre. 

Amb els polzes, pressionar lleugerament damunt els ulls, el nas i les galtes, traceu un somriure amb el llavi superior i després amb l'inferior. Fareu cercles a la barbeta.

Estimular el massatge amb una pilota de punxes de goma, serà molt agradable!

La esquena, reforça els musculós, amb les dues mans juntes a la part superior de la esquena, formareu angles rectes amb la columna vertebral. Moureu les mans cap a davant i darrera fins les natges, i després pujareu fins les espatlles.

Quin és el millor moment?

El millor moment és el de després del bany, si pot ser cada dia molt millor! 

Si trobeu un dia que no teniu ganes o l'infant no està prou receptiu, no patiu, deixeu-lo per un altre moment o un altre dia. Haureu d'estar tots dos receptius, us ajudarà a relaxar-vos.

El Massatge té en compte el respecte, per a saber si l'infant ens dóna permís per a començar; cal interpretar la seva resposta i acceptar-la, sigui o no la qual esperàvem.

Com ho fem?

•  Mantenint el contacte visual en el moment en que es fa el massatge .
•  Parlar amb una veu calmada i fluixa.
•  Acaronar-lo.

El massatge proporciona ben estar en el cos i la ment, això fa que la relació entre el nadó i l'adult  sigui cada vegada més estreta i generi confiança a mesura que passa el temps. Creant així el vincle necessari! El Massatge facilita els vincles afectius perquè inclou els elements principals per a establir-los: mirada, contacte pell a pell, somriures, sons, abraçades, olor, emissions de veu i respostes.

Els beneficis

El Massatge posa en contacte als adults i als infants facilitant la interacció; estimula els sistemes neurològics, respiratori, immunològic, circulatori, gastrointestinal i endocrí.

_ Ajuda a la relaxació i alliberament de tensions

_  Intensifica la comunicació entre infant i les persones del seu entorn i permet escoltar, adaptar-se i estar més en contacte amb les seves necessitats. 

• Ajuda a crear i reforçar els vincles afectius positius.
• Alleuja el malestar produït per còlics i gasos.
• Facilita la son del nadó.
• Ajuda a escoltar i comprendre el plor del nadó
• Estableix l’hàbit de la comunicació entre mares / pares i fills.
• Reforça el sistema immunològic.
• Ajuda a madurar el sistema nerviós.
• Equilibra els períodes d’estimulació i relaxació.
• Proporciona confiança i seguretat a les mares i pares.
• Ofereix un moment de tranquil·litat.
• Crea un moment de dedicació exclusiu

Serà un tendre moment per gaudir i relaxar-se junts!

L'estiu per crèixer!

Un nou curs ja s'esta acabant, després de molta feina, anades i tornades, arriba el temps de gaudir i relaxar-nos. 

Ara iniciaran els casals d'estiu i les noves activitats ompliran els dies de vacances, serà important canviar algunes rutines, que siguin moments d'esbarjo i d'alegria.

Temps per compartir!

De vacances!

 Passar el dia amb la família, a l'aire lliure, experimentant noves situacions, és el més adient pel desenvolupament dels infants, on adquireixen una major confiança i coneixement de si mateix.

Sortir de la rutina, dels horaris marcats per una bona organització de feina, escola, casals d'estiu, avis i cangurs....gaudint plegats d'experiències plenes de riures... 

De vacances, però a l'escola de la autonomia, sembla contraposat, però durant el temps de vacances és quan el temps s'allarga i no ens sentim oprimits per la rutina, és el millor moment per ensenyar als nostres infants a ser més independents. Aquest temps de regal en comú, de llibertat per realitzar noves experiències, aprendran noves habilitats però també a tenir una més gran autonomia psicològica.
El fet de tenir-nos al seu costat donant-los seguretat és fonamental!

Un dels primers estímuls per la conquesta d'una major autonomia és deixar a l'infant que pugi està a l'aire lliure el major temps possible, la seva curiositat per l'entorn que l'envolta, farà la resta.

El joc és principalment iniciativa i creativitat, a les vacances els infants poden allunyar-se uns metres per jugar amb galledes i pales, per explorar i descubrir l'ambient que els hi envolta, es un bon moment per deixar-los fer, amb indicacions bàsiques i evidenment nosaltres sempre pendents d'ells, però gaudint al mateix temps de la seva autonomia.

Com a eina de experimentació, dibuixar uns límits conjuntament amb l'infant:

• Podem fer una rodona gran, i demanar-li que no pot marxar d'ella
• Si muntanya, guiar-nos per trams entre dos o tres arbres
• Explorar l'entorn amb ells, anomenant els trams amb perill de caigudes...

D'aquesta manera l'infant pot acostumar-se a comprovar les situacions per ell mateix, i aprendrà de les possibles conseqüències del seu comportament. Quan ell coneix els límits de manera natural, la sensació és de força i poder, de confiança, que enriqueix la seva seguretat i autoestima.

Per el contrari si son nosaltres que en tot moment marquen límits, prohibint costantment, límiten la seva capacitat i li donen el missatge de costant perill.

La facilitat amb que un infant conquesta la seva autonomia dependrà en gran mesura de la actitud més o menys protectora dels adults. Si penseu que sempre necessita ajuda, no assolirà confiança en ell mateix, això li pot donar la idea de que no pot actuar, decidir per ell mateix, afectant-li en la relació amb iguals o amb els adults que li envoltin. 

La descoberta de l'entorn, les trobades, la curiositat i l'aventura son els principals ingredients de les vacances dels infants, la millor manera d'aconseguir-ho és manipular conjuntament amb ells totes les seves trobades, la conquesta dels seus tresors:

Conxes de mar, sorra, 
pedres de diferents colors, 
branques i flors: 
"Veritables tresors"
Trossets del mon, troballes d'amor, que obriran la seva creativitat i experimentació, records d'infantesa...

Amb elles podrem crear composicions molt creatives, que ajudaran als infants a recordar les seves primeres vivències d'estiu amb la família...
I quan ja quedi poquet per acabar l'estiu, si mireu uns mesos enrere i recordeu com eren els vostres fills, us adonareu el que han evolucionat en aquest període, com ha millorat la seva autonomia, des de els més petits que comencen a conèixer el món, fins aquells que ja l'han descobert però gaudeixen dels nous descobriments...

Cuideu-vos Molt!
Fins aviat!

Malaltia boca-mà-peu

És tracta d'una malaltia molt contagiosa que afecta a:

Infants menors de cinc anys, preferentment.

Segur que heu sentit a parlar, afecta a la pell, granets a les mans, peus i a la boca, llagues.  Aquesta malaltia sol manifestar-se a finals d'estiu i començament de la tardor. 

En general evoluciona de forma benigna i no cal un tractament específic.

Els nadons solen posar-se tot a la boca, cal extrema la higiene!

Darrerament s'està diagnosticant a nadons i infants petits, és tracta d'una infecció viral provocada per enterovirus( gènere de virus, s'estenen per la ruta fecal-oral). És transmet a través de les secrecions(saliva) i per la femta.

 És molt contagiosa, poden arribar a produir-se epidèmies. 

És manifesta amb febre i amb aparició de vesícules a la mucosa de la boca i llengua, a els palmells de les mans i a les plantes dels peus. Poden ser molt sensibles i amb molt dolor si es pressionen!              Evoluciona de forma espontània sense cap mena de tractament!

Poden tenir febre, manca de gana i malestar.

  

Cal rentar-se molt bé les mans i evitar compartir aliment i gots!

Que farem? No existeix cap tractament específic,com la majoria de les malalties víriques. Caldrà per això alleujar les molèsties, si febre i dolor, donarem ibuprofè. 

Un dels problemes principals és la manca de gana, cal oferir líquids freqüentment i potser per garantir la hidratació us caldrà donar-li sèrum.

Quina és la seva evolució? La recuperació complerta sol aconseguir-se en uns sis-set dies, que evidentment serà millor que no vagui a l'escola. La febre i el malestar poden durar tres dies aproximadament, les llagues de la boca una setmana.

Les vesícules de mans i peus poden arribar a trigar a marxar uns deu dies.

Donat que hi ha diferents menes de virus que poden derivar a aquesta malaltia, pot passar més d'un cop, doncs agafen immunitat específica  per cadascú d'ells.

Extremar la higiene és fonamental per prevenir que puguin tornar a agafar-ho

Adaptant l’alimentació dels Infants

L'alimentació dels Infants

La infància és una etapa on hi ha un major creixement físic i desenvolupament psicomotor (com hem comentat en molts moments) 

Les necessitats energètiques i nutricionals són cobertes per l'alletament matern exclusivament o per la llet adaptada, fins als 5 o 6 mes. 

Serà a partir d'aquí que caldrà anar incorporant   nous aliments de forma  progressiva.

Procés d'introducció dels aliments
Serà a partir del cinquè mes. Pot variar segons el desenvolupament del nadó.
Els aliments s'hauran d'introduir de manera progressiva, amb intervals per observar la tolerància al nou aliment. Amb una actitud tolerant, doncs potser l'infant en té rebuig a alguns dels nous aliments.

A partir del sisè mes, es recomana oferir aigua  a l'infant, crear l'hàbit, que aquest begui segons la seva sensació de sed. L'aigua ha de ser la beguda principal!





Berenar
Inicialment és donarà preferència a la fruita fresca, de manera triturada, realitzant preparacions amb diferents fruites(una nova al dia) observant a l'infant, no faci cap mena de reacció alérgica o intolerancia a alguna de les fruites que es van introduint.

Dinar

Les verdures, mongeta tendre, pastanaga, ceba, patata, inicialment per acostumar el paladar de l'infant als nous aliments, si hi ha bona tolerància introduïm el pollastre, vedella, peix, progressivament, alternant els dies. Si l'alimentació és vegetariana, s'ha de controlar molt bé, doncs pot suposar un risc nutricional. 
Millor consultar sempre amb un professional.

És recomanable que l'infant realitzi algun àpat a l'escola infantil. 
                      
 Menjar variat i iniciaran bons hàbits alimentaris, haureu de programar el sopar sempre amb la programació del menú de l'escola.                                                            

A partir dels 9/10 mesos, és pot oferir:
Iogurt natural, formatge fresc o tendre, en quantitats petites

A l'any l'infant ja ha d'estar familiaritzat amb els aliments següents:
Hortalisses: carbassó, carbassa, porro, ceba, mongeta tendra... Farines: arròs, cereals sense sucre, patata, sèmola, pasta petita, llegums.
Carns: pollastre, vedella. Peix: blanc o blau, sense espines
Fruites: plàtan, pera, préssec, poma, taronja, mandarina, meló..


L'ou a partir de l'any, progressivament, primer la clara amb les verdures, a la següent setmana si no hi ha cap reacció, introduïu el rovell, sempre un ou per setmana.

Les quantitats han de ser moderades! En el cas de fruites, hortalisses, verdures, llegums i  pasta, les quantitats es poden adaptar a la sensació de gana de l'infant. Els aliments que configuren el segon plat com son: la carn, el peix i els ous, les quantitats han de ser limitades, doncs hi ha una tendència a consumir en excés, poden derivar a obesitat infantil.
I molt ben cuinats, que no quedin crus!

A mesura tolerin el menjar, és recomanable, valorant el ritme de dentició, en lloc de triturar els aliments, aixafar-los, començar a donar a trossets, tenint cura de no donar sòlids que puguin suposar un risc a l'hora d'empassar-los 

A partir de l'any, es pot incorporar la llet sencera de vaca.

Les tècniques i preparacions culinàries més recomanables: bullit, a la planxa, al vapor, al forn.  Es variaran a mesura l'infant és va fen gran.

Els aliments s'han de preparar i manipular en condicions d'higiene estrictes.

Els infants degut al seu sistema immunitari, encara immadur, poden patir amb molta facilitat una infecció, derivada dels aliments alterats, poden causar grans trastorns al seu organisme.

La preparació dels aliments ha de ser curosa, tan la higiene dels manipuladors, per contacte amb mans, mucoses o ferides a la pell. Cal rentarse i assecar-se les mans sovint, protegir les ferides, no expulsar toxines pel damunt dels aliments. Els estris de la cuina també han d'estar nets.

Biberons: S'han de netejar un cop fets servir. Amb aigua calenta i sabó, revisar les tetines per si estan desgastades. I canviar-les.

Feu servir paper de cuina! 

No oblideu mai donar aigua! Cal hidratar-se!

La conquesta del Jo!

No es neix amb la consciència de ser un individu

Els infants l'elaboran amb el temps, poc a poc van creant la seva identitat.

La conquesta més important del desenvolupament del ser humà:

La consciència d'un mateix, com a metes fonamentals hi ha la capacitat de caminar, de manipulació dels objectes, del llenguatge, d'estimar, però, aquestes no seran possibles sinó hi ha consciència d'un mateix.

La consciència del jo, s'elabora gràcies a un procés molt concret per part de les famílies:
Les abraçades, afectivitat, tenir cura, donant seguretat, els primers tres mesos de vida, el nadó no és capaç de donar-se d'on acaba el seu cos i on comença el de la seva mare. Quan arriben als vuit mesos, la consciència de que la mare no està sempre al seu costat fa adonar-se de que li envolten estranys i això li pot genera ansietat.

Dins dels diferents grups de famílies els infants desenvolupen la consciència del seu jo, la seva identitat és va formant al costat de la seva família i el seu entorn, després a l'escola continuarà formant-se com individu.  
  La conquesta d'un mateix, amb el temps acompanya el desig de conèixer, explorar i comunicar la seva existència a la resta de persones, fins que hi arriba una etapa on pot desesperar al pares, tot i ser decisiva i positiva pel infant: 
Quan inicia el procés de la seva pròpia voluntat! Aquest període va acompanyat de la repetició de la paraula: "NO"

Envers el joc, poc a poc l'infant aprendrà a conèixer el món que l'envolta

Anirà explorant i comunicant la seva existència als altres, amb el descobriment, els primers desplaçaments, així s'inicien les seves habilitats sensorials, la motricitat, l'equilibri i la seva coordinació. Permet a l'infant assimilar una realitat, fixar i experimentar conductes i aptituds apreses recentment fins dominar-les i fer-les quotodianes.

A la fase del "no" l'infant va comunicant-se amb una gran curiositat pel seu entorn, amb moltes ganes d'experimentar per si mateix. Aquest el el moment idoni per potenciar la seva creativitat.

La Musica: Mitjançant les cançons apreciarà les diferents melodies, apreciarà la bellesa i l'estructura d'una composició musical. Tocant un instrument musical, experimentarà per si mateix els diferents sons. Discriminant els diferents sons, tonades, composicions...

El ball, moviment o quietut, desenvoluparà el control corporal. 

La Lectura: Els llibres, tan les  imatges com l'explicació dels contes, desenvoluparan la imaginació, el joc simbòlic, la comprensió de paraules i histories de la vida quotidiana.

El llenguatge: Marcarà el procés de desenvolupament intel·lectual, crea el pensament. 

Coneixement del seu entorn: Familiar, escolar, social, formaran part del seu desenvolupament emocional. Implica la relació amb altres persones, desitjos, emocions, comportaments. Entenen i controlan les seves emocions, controlan la frustació, consciència i regulació emocional. 

La imitació

La imitació a un model de conducta adulta, contribueix a la seva maduració.

A partir dels tres anys

El seu desenvolupament cognitiu experimentarà una gran evolució.

La interacció amb els seus companys, el compartir, l'empatia augmentaran.

Serà capaç de desenvolupar encara més la memòria, la seleccionarà i retindrà de nova.    El desenvolupament del llenguatge anirà en augment. 

La seva autonomia augmentarà, serà capaç de vestir-se i banyar-se tot sol.

Durant tot el procés de desenvolupament és molt important guiar al infant al llarg del seu camí. L'afecte, l'estimulació, la constància i l' entusiasma han d'estar presents en tot aquest procés i durant tota la seva vida...

Haurem de posar límits?

Els infants no saben per si mateixos el que està bé i el que està malament.

Cal que algú els ensenyi!

Els infants estan molt atents a tot el que passa al seu voltant, això vol dir que els adults com els pares i educadors no tan sol els hi ensenyarem, sinó que els hem de fer entendre que determinades actituds no son adequades, i no les han d'imitar.

Per aquesta raó, cal imposar lìmits als infants, han de saber el que està bé i el que no.

Com ho aconseguirem?

   Establin una base sòlida en la relació, mostrant confiança i respecte, sent sincers.           Als infants sel's ha de renyar quan s'ho mereixen, de manera justa, però amb fermesa.   Cal tallar el comportament que no és adequat, sense cap sentiment de culpabilitat. S'ha d'actuar immediatament, si l'infant ha fet una cosa inadequada, si fos la segona vegada que ho fa i s'ha de castigar, s'ha de fer en el moment, els infants han de tenir clar quines són les conseqüències del seu comportament. Els càstigs han de ser propers en el temps i de duració determinada, així l'infant tindrà la possibilitat de corregir el seu comportament.

 Si us cal ajuda, no deixeu de llegir aquest llibre: