Discapacitats intel lectuals

La Dislèxia

És un trastorn específic de l’aprenentatge

                                    

      

•   Lectura
•   Lector-escriptura
•   Gramàtica
•   Puntuació
•   Claredat
•   Càlcul fluid matemàtiques

No té perquè afectà altres habilitats cognitives

Conseqüències

ü Afecta a la funcionalitat Matemàtica i Diagrafia(sense causa aparent)   Bona apreciació: Resultat dispar.

Exemple:

     Dos        Un, un funcionament correcte

Ordinadors  L’altre, funcionament lent i amb errors al corregir

 Genera un dèficit neurològic fonològic del llenguatge i de la paraula. 

Afecta de per vida. Encara que no sempre té el mateix impacte en els diferents estadis de la vida.

ü Trastorn d’aprenentatge de la lectoescriptura

Durant la consciència fonològica en edats d’iniciar l’aprenentatge amb dificultats fonològiques.

Dificultad:

Execució lectora(varia en funció el grau i eficàcia de la teràpia)

Dificultat d’habilitats lingüístiques complexes

·        Semàntica

·        Lèxic

·        Sintaxis

·        Comprensió de text i nous aprenentatges.

La Conducta....Retraïment, interrupcions. Crides d’atenció  

   

Quan es detecta la dislèxia?

   LA DETECCIÓ PRECOÇ DE LA DISLEXIA

·       Sovint es confon la capacitat de l’infant i les seves habilitats per aprendre, hi ha tendència a qualificar  el comportament com: és poc treballador/ra,   es distreu amb facilitat, és gandul.... Doncs poden sembla persones poc treballadores, però no té perquè ser així.

• Aquests infants tenen dificultats, lingüístiques, per compondre paraules, descompondre paraules en síl·labes, els hi costa molt.                       Sovint confonen o ometen sons i les seves grafies corresponents. 
• Tan aviat poden treballar amb una mà com a l’altre. Possible dificultat per agafar correctament el llapis.Traç insegur, dificultats d’ordre(davant, darrere...) De situació com matí/ tarda, avui/demà... El seu procés maduratiu com l’atenció, la percepció, la psicomotricitat pateix trastorns.
• Manca d’habilitat per el càlcul, confusions en suma i resta, memorització i aplicacions com les taules de multiplicar.
• Problemes alhora d’utilitzar la memòria eficaçment, dificultant les seves  activitats quotidianes, de treball inclòs de joc, deures i hàbits.      D’executar ordres senzilles.
• Els hi cal més temps per portar a terme les seves tasques.                 Caient amb els mateixos errors amb facilitat.

LA DISLEXIA A SECUNDARIA

Senyals d’alerta al adolescent. Seran les mateixes que amb els infants però caldria afegir el nivell d’exigència al que estan sotmesos per el nivell que hauran d’assumir

• Pot sembla poc treballador, desordenat, distret, manca d’interès. Confonen les seves capacitats amb el seu rendiment.
• Dificultats lingüístiques, deformen paraules, confonen sons.           Dificultat temporal com mati, tarda...
• D’ordre i seqüencia
• Trastorns al seu nivell maduratiu, percepció, atenció i psicomotriu
• Problemes d’orientació, dificultat per seguir ritmes...
• Errors en el càlcul.
• Manca de memòria
• Problemes d’organització com ara portar adequadament l’agenda.           De portar els llibres, els deures...
• Dificultat a assolir ordres si les reben totes seguides
• Necessiten molt més temps que la resta per fer tasques ordenades. Copia o acabar els treballs
• Perdran la concentració amb facilitat. Es cansen aviat.

Orientació i Actuació

De forma general:

Un ensenyament de qualitat. Grups reduïts. Intervenció individualitzada amb suport intensiu.

Les famílies davant del dubte demaneu sempre assessorament a l’escola i amb els pediatres o associacions que tenen tota la informació per poder establir unes pautes adequades que facilitaran la vida de l’infant i la vostra.

Algunes pautes a realitzar amb  família 

Dedicació diària a compartir la lectura amb el vostre fill, creà un moment concret per sempre segui el mateix ritme facilitarà la relació i la concentraciò

• Que ell participi, escollir el llibre, que pugui portar el ritme i fer de guia al relat...A mesura ell es faci gran pot anar llegint ell o explicant el dibuixos.
• Feu comentaris adients al relat del conte, seguin els de sempre i afegint de nous, fent participar.
•  Repetir els contes serà positiu per ajudar a la assimilació i memorització. Es bo repetir i explicar el mateix conte de maneres diferents arribant sempre a entendre el mateix context de l’historia.

Gaudiu d’aquests moments plegats!

Us ajudarà a establir una relació millor.

Persones amb Discapacitat

 Dia 3 de Desembre, dia internacional de les persones amb discapacitat.

Fa referència a dificultats físiques o mentals, com la sensorial, cognitiva o intel·lectual.

“A cada cos amb discapacitat o a cada ment amb discapacitat, habita un cor que si el mires et parla i et sorprèn.”

La discapacitat intel·lectual no és una cosa que tenim, com els ulls blaus o un cor malalt. Tampoc no es tracta d'alguna cosa que som, com ser baix o prim...

Discapacitat intel·lectual es refereix a un estat particular de funcionament que comença en la infantesa en el qual existeixen limitacions en la intel·ligència juntament amb limitacions en habilitats adaptatives.

Com a conseqüència no podem dir "aquesta persona té discapacitat" o "aquesta persona es discapacitada", ja que la discapacitat intel·lectual no és una cosa que podem tenir o ser. (AAMR)

Primers anys de vida (0 a 5)

Les dificultats més importants estan vinculades en tres àmbits:

Manca d’informació: Sol ser escassa, això condiciona la qualitat de la relació dels pares amb els infants,manca d’informació sobre la naturalesa del problema, dubtes sobre possibles ajudes econòmiques, això  sovint provoca estrès i dificulta les relacions.   

Centres col·laboradors: Manca de informació necessària sobre els centres que disposen d’ajut. Sovint han de desviarse a centres vinculats, havent d’explicar la seva trajectòria i experiències contínuament, ocasionant sensació d’incomprensió i partir de 0 contínuament.                                              

Moltes vegades tenen força dificultat per que els hi derivin als centres més adients.

El centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç(CDIAP) cobreix el territori de tota Catalunya i atén els infants i les famílies. Fins als 6 anys gratuïtament.  

https://treballiaferssocials.gencat.cat

Aquesta centres encara no son prou coneguts d’aquesta manera la seva derivació sovint es retarda. Generant sensació de manca d’atenció i d’interès, quan el que necessiten és una atenció apropiada a les seves necessitats individuals.

Conciliació laboral

La dedicació i disponibilitat que aquests infants necessiten fa que la família tingui la necessitat continuada d’establir acords amb el seu entorn laboral, de ple dret, per respondre tranquil·lament a aquestes necessitats. 

Fer un seguiment individualitzat amb ajuts de cangurs o de respir per poder estar amb germans o descansar són parts molt importants per que puguin assolir aquesta tasca tan important com tenir curar del seu fill amb discapacitat, sobretot en els primers anys, que és quan s’han de fer a aquesta situació.

La discapacitat intel·lectual no es tracta de res que tingui o sigui l'individu: és la PERSONA, no discapacitat. Per tant, parlem de persones amb discapacitat intel·lectual, no persones discapacitades o discapacitats. 

I com a persona té capacitats amb les quals està dotat biològicament per fer-se un espai a l'entorn en el que viu.                                                 

 Però el fet de que aquestes capacitats es desenvolupin més o menys no depèn tan sols d'un "compte bancari genètic", depèn també, en part, del seu entorn.

Com a  persones necessiten que un entorn cultural, social i afectiu  ens acompanyi al llarg de la nostre vida.

El funcionament humà està organitzat en cinc factors:

Capacitat intel·lectual, conducta adaptativa, Salut, Participació i context.

Capacitat intel·lectual

És refereix al concepte d’intel·ligència.

Raonament.

Planificació.

Resolució de Problemes

Pensament abstracte.

La comprensió d’idees

L’aprenentatge ràpid.

Aprenem de l’experiència

 Conducta adaptativa

Conjunt d’habilitats apreses per la persona que li permeten el funcionament diari.

Conceptuals, llenguatge, lectura i escriptura.

Socials: relacions interpersonals, responsabilitat social, autoestima. Seguir normes, resolució de problemes.

 Pràctiques:

 Cura personal.

Tenir cura de la salut. Benestar físic, mental i social.

Participació

Programació de rutines, mobilitat. Comunicació i interacció amb els altres.

Context

Condicions en què la persona viu, tan components ambientals com a socials.

Llaví Leporí

Llavi lepori i la fissura palatina

El llavi leporí, juntament amb la fissura palatina i de l’alvèol és un dels problemes facials congènits més freqüents. 
El llavi leporí és una fissura o separació del llavi superior del nadó i és degut a un desenvolupament incomplet de l’embrió. 
La fissura palatina, en canvi, és una separació del paladar del nadó que conecta la boca amb la cavitat nasal. Pot aparèixer sol o conjuntament amb el llavi leporí. 
Ambdues son malformacions congènites que es generen durant la primera fase de la gestió, durant el desenvolupament de l’embrió.

Aquestes malformacions afecten directament a les capacitats del futur nadó:

1.Problemes d’alimentació: l’aparició d’un conducte que connecta la boca amb la cavitat nasal dificulta la ingesta de líquids com la llet materna.

2.Problemes auditius: pèrdua d’audició degut a l’acumulació de líquid a l’oïda o possibles infeccions. 

3.Problemes de parla: els músculs dels paladar tou son molt importants per al generació de certs sons. La aparició d’una fissura desvia l’aire cap al nas a l’hora de produir certs dons impedint la correcta execució dels mateixos.

4.Problemes dentals: la malformació de llavi i paladar afecta a l’estructura de la dentadura, des de la desviació de les peces dentals, la seva caiguda o la creació de dents addicionals o més petites de l’habitual.

5.Problemes estètics

6.Problemes psicològics

7.Alteració del creixement maxil·lar superior

Causes i símptomes

Moltes vegades és difícil determinar els motius pels quals el llavi o paladar del nadó no es desenvolupen adequadament durant la gestió. Malgrat tot, sí que es coneix que hi ha certs factors que poden augmentar la probabilitat de patir aquesta malformació com la predisposició genètica, l’exposició a certes substàncies durant l’embaràs com el tabac i l’alcohol, la obesitat durant l’embaràs, la raça (més comuna entre nens indis, americans o asiàtics) i el sexe (més habituals en els homes que en dones).

Hi ha diverses causes per al llavi leporí i la fissura palatina, encara que algunes són encara desconegudes.

Sí que se sap que per alguns casos hi ha un component genètic. Altres causes que s’han identificat són el consum de drogues per part dels pares i el contacte amb alguns virus o toxines.

Els símptomes variaran en cada cas, ja que un nen pot tenir una o més anomalies congènites. Un llavi leporí pot ser simplement una petita esquerda al llavi i també pot ser una fissura completa al llavi que va fins a la base del nas. Una fissura palatina pot estar en un o en ambdós costats del paladar i el pot recórrer en tota la seva extensió.                                  Diagnòstic del llavi leporí

Si un nadó té el llavi leporí i la fissura palatina es detecta mitjançant un examen físic de la boca, el nas i el paladar. Són defectes que se solen diagnosticar en el mateix moment del naixement. També es faran exàmens mèdics per descartar la presència d’altres possibles afeccions.

La cirugía del llavi leporí

En la major part dels casos, una sèrie d’operacions pot corregir completament ambdues fissures, retornar a la normalitat funcional del nadó i aconseguir un aspecte més normal amb una cicatriu mínima. Aquestes malformacions son reparades quan l’infant és encara un nadó de entre tres i sis mesos en el cas del llavi leporí i al voltant de nou mesos en el cas de la fissura palatina. 

Tractament

La cirurgia és la millor opció per tancar el llavi leporí. Se sol fer quan encara són molt petits, entre les 6 setmanes i els 9 mesos d’edat. Després de la cirurgia, és possible que el nen necessiti sotmetre’s a una altra operació en el futur, sobretot si la deformació té un gran efecte sobre la zona del nas.

En el cas de la fissura palatina, també s’opera, en general, durant el primer any de vida del petit. L’objectiu és afavorir que desenvolupi la parla de forma natural. A més, en algunes ocasions, s’utilitza un dispositiu protètic temporal per tancar el paladar, de manera que el nadó pugui alimentar-se i créixer fins que es pugui operar.

La majoria dels nadons es curen sense dificultat i, segons la gravetat del defecte, posteriorment s’haurà de reparar la cicatriu de l’operació.

Assessorament 

FICAT és una associació sense ànim de lucre formada per afectats i familiars d’afectats per una malformació congènita del llavi i el paladar (llavi leporí i fissura palatal) i està inscrita en el Registre de la Generalitat de Catalunya.
Creada recentment el març de 2012 per un grup de mares amb fills afectats que van veure la necessitat d’associar-se per fer visible aquesta problemàtica i poder ajudar a altres famílies amb nens afectats, oferint suport i informació. Estadísticament la freqüència d’aquesta malformació és d’1,8 per cada mil naixements.
http://www.ficat.info/        Junts podem amb tot

Tot pel teu somriure! 👶

El son Infantil

Trastorns del son

 Els trastorns del son es caracteritzen per provocar alteracions en relació al fet de dormir, al fet del descans necessari.

 

Dificultat per conciliar el son o quedar-se adormit en moments inapropiats, tenir massa son o conductes anormals durant el son. 

Quan parlem de trastorns del son és perquè:

Els problemes de son afecten de manera significativa la seva vida diària.  (alteracions de l’humor, dificultat per a concentrar-se, somnolència durant el dia, cansament físic i mental, estat general de tensió i ansietat)

El problema de son està afectant la relació de pares i fills; la relació de tota la família o les vostres relacions socials i escolars

El primer és aconseguir reconèixer que existeix un trastorn de son que està afectan per poder començar a resoldre el més aviat possible.     

Per aquest motiu, en cas de dubte cal notificar-ho al pediatra o al metge.

Hi ha molts tipus de trastorns de son que poden afectar la infància i l’adolescència...

1. Infant que li costa adormir-se

Insomni

L'insomni és  la dificultat per iniciar o mantenir la son, sensació de no haber dormit bé i que això s’allargui, durant  més d’un mes.                         

El trastorn de l’insomni és un dels problemes més freqüents en els infants, amb l’ajuda dels professionals  i del vostre suport es pot tractar i resoldre.

Insomni conductual: és la incapacitat de l’infant  per conciliar la son si està sol, presentant  ansietat a l’hora d’anar al llit. Es desperta molt sovint.

Insomni per hàbits inadequats:  activitats que es realitzen durant el dia que  impedeixen una adient qualitat del son durant la nit (consum de xocolata o cafeïna; intensa activitat física o ús de ordinadors, consoles o telèfons mòbils)

Síndrome de les cames inquietes

Aquest síndrome es caracteritza per la necessitat urgent de moure les cames en situacions de repòs, fet que apareix en molts casos associat a una sensació desagradable.

Té un gran impacte en la qualitat de vida del nen i pot provocar-li insomni i cansament durant el dia. 

És un trastorn del que encara no se saben les causes encara que sembla que hi ha predisposició familiar.

És primordial oferir a aquests infants suport quan estan a l’escola, ja que molts d’ells empitjoren al matí per l’obligació d’estar asseguts a classe, sense moure’s.

Síndrome del retard de fase

Aquest síndrome és una alteració del ritme del son que comença a manifestar-se, normalment, a partir del 10 anys; es caracteritza per insomni a l’hora d’anar a dormir i per la dificultat per a despertar-se al matí en el moment que toca, el que comporta somnolència durant el dia.

 Poden manifestar cansament diürn, baix rendiment escolar i/o disminució de l’atenció. 

Síndrome de l’apnea-hipopnea obstructiva del son

Aquest és un trastorn respiratori que es produeix durant el son i es caracteritza per la presència d’episodis repetits d’obstrucció completa o parcial de les vies aèries superiors perquè les parts toves de la gola es col·lapsen i es tanquen durant el període de son.

Problemes per respirar durant la nit, somnolència durant el dia o dificultat per prestar atenció ens podrien fer dubtar d'aquest síndrome.  

Somnambulisme

 És un trastorn del son molt comú en infants en edat escolar.

Sol ser benigne i es resol amb l’edat sense necessitat de tractament. 

L’infant  no respon a estímuls externs i no recorda res.

Terrors nocturns

Els terrors nocturns, malsons.  L’infant  mentre està dormint, s’incorpora bruscament al llit cridant i plorant, alterat i agitat. Com en el somnambulisme, el nen no respon a estímuls externs i no recorda res.

 Malsons

Els malsons són estats del somni llargs, elaborats, complexos, amb augment progressiu de la sensació de por o d’ansietat.

El nen es desperta molt espantat i totalment alerta. Descriu amb tot detall que el somni que ha tingut ha estat molt angoixant i aterridor. De vegades l’infant creu que el que ha somiat ha passat realment.

Els pares no poden evitar els malsons però sí ajudar-los a dormir més relaxadament, i en conseqüència això afavoreix la minimització de malsons. 

Moviments rítmics relacionats amb la son

Són moviments repetitius que afecten determinades parts del cos com el cap, el tronc, les extremitats o tot el cos, que pasen quan el nen s’està quedant adormit. Comencen quan el nen encara no té l’any i desapareixen a mesura que es fa gran. 

 Narcolèpsia

L'infant que s’adorm durant el dia

És un trastorn molt poc freqüent durant la infància i sol establir-se durant l’adolescència i la joventut.

Es caracteritza per la somnolència de dia, la pèrdua de to muscular desencadenada per una emoció, mantenir experiències viscudes com a reals i patir sensació d’immobilitat.

Aquest és un trastorn crònic i requereix tractament.                                                 

El paper dels pares en aquesta etapa és especialment important per establir hàbits de la son. 

Recomanacions per tractar d’evitar qualsevol tipus de trastorn del son

 Per consells més generals mira aquest vídeo del Dr. Òscar Sans, coordinador de la Unitat Pediàtrica del Son de l'Hospital Sant Joan de Déu, primera unitat pediàtrica del Somni.

Menors de 2 mesos

Molt important que els nadons estiguin desperts quan mengin, així començarà a associar el menjar amb la vigília. 

Després de cada presa, tingues al nado despert en braços una estona per eliminar gasos. 

Després de canviar els bolquers, deixa el bebè al bressol despert per a que aprengui a dormir-se sol

S’hauria de desenvolupar una rutina abans d’anar a dormir:

 bany – massatge – sopar – cançó de bressol o conte – dormir.

 Entre 2 i els 5 mesos

Mantenir uns bons hàbits. Acostumar  a fer el mateix a l’hora d’anar a dormir.

No despertar al nado durant  la nit  per donar-li de menjar.

A partir dels 3 mesos el bebè hauria de dormir a la seva pròpia habitació.

Entre 5 i els 12 mesos

En aquest període ja no hauria de menjar a la nit.

Si es desperta mirar de calmar-lo amb carícies.

Donar  un objecte: un nino, un peluix.. alguna cosa que li faci companyia.

Has de seguir amb la rutina d’abans d’anar a dormir i deixar que s’adormi tot sol.

A partir de l’any

L’ambient ha de ser tranquil  i la temperatura agradable.

L’hora d’anar a dormir hauria de ser la mateixa i la de llevar-se també.

L’excés de líquids afavoreix que es desperti per la nit.

L’activitat física intensa s’evitarà 1-2 hores abans d’anar a dormir.

Evita donar-li xocolata i/o refrescos amb cafeïna.

 Migdiades no massa llargues.

A partir dels 2 anys

Si l’infant protesta o plora durant la nit, donar estimació, seguretat i seguir  amb la rutina.

Evitar que vagi a dormir amb gana.

Entre els 2 i 5 anys

Només han de dormir la migdiada com a complement del son nocturn.

Anar  en compte en aquestes edats de no potenciar l’angoixa o les pors.

Evitar donar-li begudes i aliments excitants.

Limitar l’activitat física intensa  abans d’anar a dormir.

Si l’infant  protesta o plora durant la nit, cal donar  seguretat i seguir amb la rutina.

Etapa adolescent

És important tenir informació sobre els canvis en la adolescència, aprendre a reconèixer els signes de manca de son: irritabilitat, dificultat per despertar-se, recuperació de la son els caps de setmana.

Evitar l’ús de mòbils, ordinadors, tauletes... abans d’anar a dormir.

El diàleg sobre la son i la seva influència per a la salut és primordial.

Cal donar exemples amb bons hàbits de son.

Recordar que davant qualsevol dubte cal visitar-se amb el pediatra.

 La majoria de trastorns del son són comuns i tenen tractament.

LLibre que com a pares us pot ajudar per l'adquisició d'hàbits...

Bon descans!